L’article 235-16 del Codi civil de Catalunya estableix que en tot procés de filiació han d’ésser demandades les persones la paternitat, la maternitat o la filiació de les quals sigui reclamada o estigui legalment determinada.
L’article 235-21, diu que els fills, per ells mateixos o per llurs representants legals, poden exercir l’acció de reclamació de la filiació no matrimonial durant tota la vida. Per altra banda el marit pot exercir l’acció d’impugnació de la paternitat matrimonial en el termini de dos anys a partir de la data en que conegui el naixement del fill o de les proves en les que fonamenta la impugnació (art. 235-23). En el mateix sentit la mare pot impugnar la paternitat matrimonial.
L’article 767 de la LEC s’estableix que en cap cas s’admetrà la demanda sobre determinació o impugnació de la filiació si no es presenta un principi de prova en la que es fonamenti.
Als judicis sobre filiació serà admissible la investigació de la paternitat i maternitat mitjançant tota classe de proves, incloses les biològiques. Encara que no hi hagi prova directa, la filiació es podrà declarar si existeix un reconeixement, tàcit o explícit, de la convivència amb la mare en l’època de la concepció o d’altres fets dels que es dedueixi la filiació.
La negativa injustificada a sotmetre’s a la prova biològica de paternitat o filiació reclamada permetrà al tribunal declarar-la si existeixen altres indicis de paternitat o maternitat.
Avui, si el Jutjat disposa de Clínica Forense (Institut Mèdic Forense de la seu judicial), les proves biològiques poden ser obtingudes dels pares, mares i fills, amb rapidesa i només restarà esperar les conclusions per part de l’Instituto Nacional de Toxicologia y Ciencias Forenses del qual a Barcelona existeix un Departament en un termini aproximat de dos mesos.
Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada