Pel que fa als continguts de WhatsApp i xarxes socials com a mitjà de prova, serà necessari practicar una prova pericial que identifiqui el telèfon que ha emès els missatges que podrien ser delictius. Això no exclou la possibilitat de provar la veracitat del seu contingut per altres medis.
Iniciat un procediment judicial, la part a la que perjudiqui el contingut d’aquests documents el podrà impugnar tan aviat en tingui coneixement, durant la instrucció, a l’escrit de conclusions o just a abans de començar la vista oral.
La transcripció dels missatges s’hauria de realitzar abans de començar les sessions del judici. Així l’advocat podria comentar amb el seu representat aquests continguts i poder fer les preguntes més convenients a les parts durant la declaració.
És cert que la manipulació d’aquests missatges és fàcil, però per que pugui prosperar l’al·legació de manipulació, aquesta ha d’ésser seriosa, clara i fonamentada.
Prova pericial versus drets fonamentals: Serà necessari el consentiment dels titulars dels terminals telefònics per poder accedir a les seves dades. Si aquest consentiment no existís no seria possible autoritzar judicialment la ingerència en els drets fonamentals. Però és que l’article 5 de la Llei 25/2007 de conservació de dades relatives a comunicacions electròniques i xarxes públiques de comunicació, sembla limitar l’accés a aquestes dades quan ens trobem davant delictes greus que comporten penes greus i cap dels delictes més comuns tractats en aquesta reforma (per exemple, amenaça de no deixar veure els fills) que tenen a veure amb la violència de gènere o violència domèstica és considerat delicte greu.
Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada