L’article 205 del Codi Penal estableix que és calúmnia “la imputació d’un delicte feta amb coneixement de la seva falsedat o un temerari menyspreu de la veritat”.
L’article 208 del Codi Penal diu que és injúria “l'acció o expressió que lesioni la dignitat d’una altra persona o menyscabi la seva fama atemptant contra la seva pròpia estimació”.
Les xarxes socials més habituals per a la comissió d’aquests delictes són Facebook y Twitter, que permeten als seus autors la publicació de manifestacions injurioses i/o calumnioses, procedint després al seu esborrat buscant la impunitat.
Què fer, doncs, si som víctimes d’injúries o calúmnies a les xarxes socials? Què podem fer per evitar-ho?
1- Fer captura de pantalla de la publicació, certificar el seu contingut web, inclús és molt recomanable aixecar acta notarial. Actualment, hi ha empreses que actuen com a testimonis “on line” i que certifiquen el contingut trobat a internet. Així tindrem una prova, malgrat l’esborrat de la publicació a la xarxa social.
2- Denunciar la publicació davant la xarxa social.
3- No n’hi ha prou en denunciar els fets davant la Policia. Hauríem de presentar una Querella davant els tribunals. Això requereix, però, la celebració prèvia d’un acte de conciliació, llevat el cas d’injúries contra funcionaris públics.
El fet d’emprar una xarxa social per a difamar implica publicitat i, per tant, suposa la imposició de penes més greus pels autors.
No oblidem que els delictes d’injúries i calúmnies són delictes privats, per tant només perseguibles a instàncies de la persona ofesa, excepte en el cas que aquesta sigui funcionari públic. En aquest cas es podrà procedir també d’ofici.
Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus