Què em toca cobrar? (II)

Continuant amb el post anterior (en el que ja es varen indicar quines eren les quantitats per dies d’incapacitat temporal) els barems estableixen també altres quantitats pel que fa a casos de mort, incapacitats parcials, totals o absolutes, grans invàlids, ajuts per adequació de la vivenda d’un incapacitat, perjudicis morals als familiars, etc.

Des de l’any 1995, la llei estableix unes puntuacions per a cada tipus d’incapacitat permanent, és a dir, per les seqüeles. Normalment s’estableix un mínim i un màxim per a cada tipus de lesió.

Per exemple, és molt habitual que d’un accident de circulació se’n derivi una cervicàlgia, si aquesta és lleu la puntuació va d’un a cinc punts. (Els punts exactes dependran de si es considera de grau mínim, mitjà o màxim dins de la seva consideració com a lleu). A més, aquest tipus de lesió pot comportar uns seixanta dies d’incapacitat total per la feina o vida habitual de la persona.

Quina indemnització li correspondrà al lesionat de l'exemple?

- Pel que fa als dies d’incapacitat hauríem de multiplicar els 60 dies pels 58,24 Eur/dia (segons el barem de 2013 que vàrem posar al post anterior)

- Pel que fa a les seqüeles, a la mateixa resolució es publica el valor en Eur. que, per cada punt de seqüela, tindrà el perjudicat segons la seva edat. Suposant que, pel metge forense, o per altres mitjans, s’estableixi que la seqüela és de grau mig (per exemple, dos punts) i que el lesionat tingui 25 anys, el valor per cada punt és de 809,25 Eur.

És a dir, que el valor del punt no és sempre igual,  és més alt quan més jove és el lesionat i quant més alt sigui el número total de punts a valorar.

Així doncs, el mateix cas que hem vist però, en una persona de 58 anys, pel que fa a la indemnització per dies de baixa no hi hauria variació però sí pel que fa al valor per cada punt de seqüela que seria de 684,67 Eur.

Però si  la persona de 25 anys, a més de la cervicàlgia, tingués altres seqüeles que suposessin, per exemple, una valoració de 13 punts, el valor per punt seria de 1.024,15 Eur.

Mentre que pel subjecte de 58 anys, en cas de seqüeles per 13 punts el valor per punt seria de 787,51 Eur.

Us deixo còpia del barem per si voleu calcular alguns exemples.

En propers posts anirem explicant altres casos i exemples, per exemple les indemnitzacions per mort.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas

Advocat

Reus

Què em toca cobrar? (I)

Quan una persona ha estat víctima d’un accident de circulació, un cop passat el moment de l’estupor inicial i de l’alleujament del dolor sofert, es preguntarà de quina manera podrà ser compensada pels perjudicis soferts. La manera més fàcil i directa ha de ser, evidentment, consultar a la seva asseguradora perquè li indiqui els passos a seguir.

De totes formes, convé saber que cada any, cap els mesos de gener o febrer, el Ministerio de Economía y Competitividad publica al BOE una resolució per la que la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones estableix les quanties indemnitzatòries per mort, lesions permanents (seqüeles) i incapacitat temporal en que es valoren els danys i perjudicis soferts per les víctimes en accidents de circulació.

Aquests barems són de normal i general aplicació, tant pel que fa a les transaccions amistoses i extrajudicials entre particulars i companyies com pel que fa a les quantitats indemnitzatòries que els jutges apliquen quan l’assumpte ha arribat a judici.

A tall d’exemple, en accidents ocorreguts durant l’any 2013:

- La indemnització per dia d’hospitalització és de 71,63 Eurs.,
- Per dies impeditius, és a dir, dies de baixa en que la víctima ha estat incapacitada per la seva ocupació, feina o activitat habitual, la quantitat a percebre serà de 58,24 Eurs. (Sovint es creu que aquesta segona quantitat només la poden percebre els assalariats, quan també la poden rebre jubilats, mestresses de casa, aturats, estudiants, etc. que hagin vist impossibilitada la seva vida habitual.)
- I, finalment, en els casos en que la incapacitat no hagi estat del tot impeditiva, la quantitat a percebre serà de 31,34 Eurs. (per exemple, persones que han pogut continuar treballant però que han estat fent rehabilitació o les seves molèsties no han desaparegut del tot)

Un apartat especial mereix el de la incapacitat permanent, és a dir les seqüeles, que també anualment es va revisant. S'estableix una puntuació per a cada tipus de seqüela i una indemnització per a cada persona, segons la seva edat i la puntuació total de seqüeles. En un proper post aprofundiré més en aquest tema.

Aquests barems també estableixen les corresponents indemnitzacions per mort i els diversos graus d’invalidesa que es puguin produir, així com també els factors de correcció que es poden aplicar atenent a la situació econòmica de la víctima, familiars que en depenen, etc.

Benzema i la multa de 18.000 Eur

Avui faré un post una mica diferent, un petit parèntesi entre els altres escrits més “seriosos”. Parlarem d’un cas real però amb un punt d’anecdòtic.

Fa unes setmanes, els mitjans de comunicació publicaven la notícia que el jugador del Real Madrid, Karim Benzema, havia estat condemnat a vuit mesos de privació del carnet de conduir i a una multa de 18.000 Euros per un delicte contra la seguretat en el tràfic i és que el futbolista francès gairebé doblava la velocitat permesa (anava a 194,4 Km./h per la M-40 quan el màxim autoritzat és de 100 Km/h.)

Del diari Sport

Probablement molts de nosaltres, en llegir la notícia, vàrem pensar que 18.000 Euros per a ell no és res... Ara bé, i si ens caigués a nosaltres una multa així? Ens semblaria una barbaritat!... Tothom pot ser castigat amb una quantia com aquesta?

Els delictes contra la seguretat vial es troben regulats a l'article 379 i ss. del Codi Penal. Concretament, la majoria d'infraccions que, de manera genèrica, podem considerar com "imprudència temerària" i els de conducció de vehicle a motor o ciclomotor sota els efectes de drogues o begudes alcohòliques es tipifiquen a l'article 379.

Aquest article, a l'apartat 1r estableix que la conducció a velocitat superior en 60 km. en via urbana o 80 en via interurbana pot comportar una pena de presó de 3 a 6 mesos o multa de 6 a 12 mesos o treballs en benefici de la comunitat de 31 a 90 dies, però sempre amb privació del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotors per un temps d'un a quatre anys. Amb les mateixes penes serà castigada la conducció sota els efectes de begudes alcohòliques o drogues. Sobre aquest punt en concret ja em referiré en un post més endavant.

El que convé saber és que rarament s'imposa la pena de presó, però de la multa i privació del permís o del dret a conduir no se'n lliura ningú (sempre que hi hagi condemna, és clar).

A més el Judici Ràpid (al que també ens referirem en altres escrits) i que és el que correspon en aquests casos, estableix que la conformitat amb els fets per part del conductor comportarà una reducció d'un terç de la condemna. Exemple pràctic: És molt habitual que els Fiscals sol·licitin una pena de privació del dret a conduir d'un any que, amb la conformitat, quedarà reduïda a vuit mesos (com veiem en aquest cas d'en Benzema) I la multa (aplicant el grau mínim) pot passar de sis a quatre mesos.

I què significa una "multa de quatre mesos"? Doncs bé, que per cada dia de multa s'aplica una quota en Euros i aquesta quota estarà determinada en funció als ingressos que acrediti el responsable dels fets. Un cas habitual és aplicar una multa de 2 Euros per dia; per tant, 4 mesos de multa serien 240 Euros. Aquesta seria una multa que podríem considerar mínima. (També s'ha de saber que és possible sol·licitar el pagament fraccionat de la multa)

Així doncs, en el cas d'en Benzema està ben clar que s'han tingut en compte els seus ingresos i que, a la majoria de nosaltres, en un cas similar, mai se'ns aplicaria una sanció pecuniària d'aquesta quantia. De totes maneres, el que hem de fer és ser responsables quan tenim el volant a les mans.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas

Advocat

Reus

La prescripció (penal)

Tot el que vàrem dir la setmana passada entra dins de la Jurisdicció civil, però també és necessari saber que, si volem dirigir-nos a la Jurisdicció penal, cosa que només podrà ser en el cas que s’hagin produït lesions, (i que normalment acabarà en un Judici de Faltes) el termini de prescripció per interposar denúncia, és de sis mesos des dels fets, o –com hem dit abans pel cas civil- des de que les lesions puguin quedar definitivament establertes, segons diu l’article 131.2 del Codi Penal vigent a tot l’Estat.

De totes formes, si deixem transcórrer els sis mesos sense interposar denúncia, no passa res, ja que encara disposem de la possibilitat de reclamar per tot tipus de perjudicis que s’hagin produït en la via civil. És més, si les lesions són de certa importància o gravetat, el procediment civil ofereix més garanties al perjudicat.

Normalment, la interposició d’una denúncia penal és recomanable quan el període d’incapacitat no hagi estat massa llarg i les possibles seqüeles (si existeixen) no siguin de gran consideració. I és que l’informe que haurà de emetre el metge forense moltes vegades es pot quedar curt en relació als perjudicis als que creiem que tenim dret. En canvi, si els períodes d’incapacitat estan ben detallats i les lesions permanents ben definides és més difícil que això es pugui produir.

A part de tot això, no hem d'oblidar que sempre tenim la possibilitat d’esgotar la reclamació extrajudicial (mitjançant la negociació amb la companyia asseguradora per arribar a un acord) i així evitar-nos el plet. O sigui, si l'asseguradora, un cop estudiat tot l'expedient, fa una oferta econòmica i la part perjudicada està d'acord, llavors, evidentment, ja no hi haurà cap tipus de judici. En cas que l'acord entre companyia i perjudicats arribi quan ja haguessin estat interposades denúncia penal o demanda civil es comunica aquest acord al Jutjat i el procediment s'arxiva.

En propers articles aprofundiré una mica més sobre les característiques dels tipus de procediment, tant civil com penal, que es poden derivar en les reclamacions judicials per accidents de circulació.

També us animo a que, si teniu alguna pregunta concreta, la poseu als comentaris i intentaré resoldre els vostres dubtes.

La prescripció (civil)

La prescripció suposa l’extinció del dret a exercitar les pretensions o accions legals de les que disposem davant d’altri pel transcurs del temps; és a dir, que passats els terminis establerts a la llei sense haver exercitat els nostres drets, ja no és possible accedir als Tribunals per aquella causa.

El Codi civil estableix quan prescriu l’exercici de les diferents accions legals.

Centrant-nos en la anomenada Responsabilitat civil extracontractual derivada de culpa o negligència (que és la que correspon a les reclamacions per danys i perjudicis derivats d’accidents de circulació, tema principal d’aquest blog), l’article 1.968 del Codi civil (Dret comú) estableix el termini de prescripció d’un any.

Ara bé, des de l’entrada en vigor de la Llei catalana 29/2002 de 30 de desembre, a Catalunya el termini és de tres anys, sempre que demandant, demandat (o ambdós) tinguin el seu domicili a Catalunya.

Però... des de quina data començarà a transcórrer aquest termini? En general la data d’inici serà aquella en la que es varen produir els fets (data de l’accident) però, com en tot, sempre hi ha excepcions: per exemple, en els casos en que s’han produït lesions, abundant jurisprudència entén que la data d’inici serà aquella en que les lesions ja han quedat definitivament establertes (tant si hi ha seqüeles com si no) o aquella en que els perjudicis en general ja es puguin determinar exactament.

Què passa si, arribat el termini de tres o un any, no estem en condicions de poder interposar la corresponent demanda civil? (Potser ens falta algun informe mèdic, o algunes seqüeles encara no s’han pogut determinar doncs el lesionat encara està fent rehabilitació) En aquests casos, la Llei permet interrompre la prescripció, és a dir, quan falti poc per arribar a la data de prescripció és convenient manifestar de manera extrajudicial la nostra voluntat de voler reclamar mitjançant, per exemple, burofax, telegrama, carta certificada amb avís de rebuda, etc. A partir de la data d'aquests, el termini començarà a córrer de nou i pel mateix període (un o tres anys segons correspongui)

Val a dir que, malgrat que a Catalunya disposem d’aquest temps de prescripció més ampli, la inèrcia de tants anys fa que, per “curar-nos en salut”, els lletrats acostumem a interrompre la prescripció com si el termini fos d’un any.

Bé, fins aquí el que fa referència la prescripció a l'àmbit civil. Per no fer un post massa llarg, la prescripció penal la deixem per al proper escrit.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas

Advocat

Reus

Denúncia i Querella, Llei d'Enjudiciament Criminal.

Tinc davant meu la Llei d'enjudiciament criminal, disposat a fer un quadre sobre les diferències fonamentals entre Denúncia i Querella i aprofito per dir-vos dues paraules d'aquesta Llei. Tal com al Codi Penal trobem el que seria el “llistat” de delictes i faltes, amb les seves característiques, agreujants, atenuants, etc. i les penes corresponents, és a la Llei d'enjudiciament criminal on tenim detallats els passos que s’han de seguir en els diferents tipus de judicis, són les anomenades “normes de procediment”. Tant la denúncia com la querella són dues formes d'iniciar un procés penal, per tant, és aquí on hem de buscar aquestes característiques.

DENÚNCIA	QUERELLA
Es pot presentar per escrit o de paraula, sense que calgui ni advocat ni procurador.	Ha de presentar-se per escrit, amb intervenció d'advocat i procurador.
Qui presenta una denúncia no té perquè intervenir en el judici.	El querellant intervindrà en el Judici.
Es poden denunciar a persones desconegudes, perquè no cal citar noms. Es denuncien uns “fets”.	La querella sempre s’ha de presentar contra una persona o persones determinades.
Un cop interposada una denúncia, aquesta ja segueix endavant, encara que el denunciant no vulgui tenir res més a veure.	Si algú que ha interposat una querella es fa enrere, el procediment s’acaba.
Procediment normal en cas de delictes públics.	Procediment normal en cas de delictes només perseguibles a instància de persona interessada.

Un petit exemple. Si jo vaig passejant pel carrer, i veig com un grup de persones cremen uns contenidors i marxen corrents, puc posar una DENÚNCIA (de fet, tinc la obligació de fer-ho) No tinc ni idea de qui són, però estic denunciant el fet i explicant el que he vist.

Diu l'art. 259 de la Llei d'enjudiciament criminal: "El qui presenciï la perpetració de qualsevol delicte públic està obligat a assabentar-ne immediatament el jutge d'instrucció, de pau, comarcal o municipal, o el funcionari fiscal més pròxim al lloc en què es trobi..."  Hi ha una sèrie d'excepcions a aquesta norma (per exemple, un pare no està obligat a denunciar el delicte d'un fill) però aquest és el principi general.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas

Advocat

Reus

Demanda, Denúncia i Querella

Per tot el que portem dit en anteriors posts podria semblar certa una sensació a vegades present en moltes persones i és la idea que el Dret només és allí on hi ha el conflicte i la baralla i això no és pas així.

Al matí ens aixequem, engeguem el llum, anem al bany, ens dutxem, esmorzem: Tot això és possible perquè hem contractat els serveis de llum, aigua, gas, etc. Les normes les tenim per tot arreu. Sortim al carrer i sabem que hem de passar en verd i no podem passar en vermell. Tot això és Dret i existeix precisament amb la intenció de que les coses vagin bé.

Si vaig a una botiga a comprar-me un ordinador, el botiguer sap que me l'ha de donar en perfectes condicions i jo sé que l'he de pagar. Si tots dos ho fem així, haurem realitzat un contracte de compravenda sense cap problema.

El que passa és que el Dret també preveu què s’ha de fer quan les coses no funcionin “com ha de ser”.
- Què he de fer si, quan arribo a casa amb l’ordinador nou, m’adono que el teclat està trencat o que no hi ha els programes que m'havien dit?

S’ha de mirar d'arreglar les coses "entre les parts" (entre els interessats) però a vegades no es pot i llavors no queda més remei que iniciar un procediment judicial ("anar a judici")

A l’àmbit CIVIL (així com en el mercantil i laboral), la forma de començar un procediment judicial és mitjançant una DEMANDA. Amb la demanda posem en coneixement del Jutge l’existència del conflicte perquè dicti sentència.

A l’àmbit PENAL tenim dues vies: la QUERELLA i la DENÚNCIA.
Per entendre la diferència, hem de pensar que hi ha una sèrie de delictes o faltes que (a més de tenir unes víctimes directes) afecten a la societat en general i altres que són de caire més privat.
- Per exemple: un assassinat és evident que és quelcom que ha de ser perseguit per les autoritats, per elles mateixes (d’ofici) encara que ningú els hi demanés. A més, qualsevol persona que tingui coneixement d'un assassinat té la obligació de denunciar-ho a les autoritats.
- D’altre banda hi ha delictes més privats que afecten a persones concretes i que són elles les que han de dir si volen que siguin "perseguits" o no, com són els delictes contra l'honor (injúries i calumnies) amb la interposició de la querella.

El típic exemple de delicte perseguible perquè ho demana la part interessada mitjançant querella és el de calumnia. Si jo publico una carta al diari dient que el meu veí està implicat en una trama de corrupció urbanística i això és mentida el meu veí em podrà posar una querella per calumnia. Només ho pot fer ell.

Hi ha força diferències entre denúncia i querella, fins i tot, per exemple, en la forma en com es presenten (la denuncia pot ser verbal, la querella ha de ser necessàriament per escrit), etc. però això potser ja seria aprofundir massa en el que pretenen ser unes nocions generals. Tot i així, en una propera entrada posaré un quadre resum amb les característiques d'ambdós per mirar de deixar-ho clar.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas

Advocat

Reus

Les "denúncies" civils no existeixen

Fa uns dies, escoltant les notícies per la ràdio, vaig sentir la següent errada: Deien que "La Sra. AAA", s’estava plantejant fer una denúncia penal contra la empresa BBB, a més de la denúncia civil que ja havia interposat la setmana anterior"

El locutor utilitzava la mateixa paraula: “Denúncia”, tant per parlar d'una acció civil, com d'una penal i això és una greu confusió de terminologia legal perquè les denuncies no existeixen a l’àmbit civil.

Perquè ens entenguem, seria com si en la retransmissió d'un partit de bàsquet es digués que a Navarro li han fet un “penal” o en un partit de futbol es reclamés una “personal en atac”. Cada expressió és pròpia d'un àmbit concret i, en el món del Dret, també és així.

A l'esfera del Dret Civil parlarem sempre de demandes.
Al camp del Dret Penal ens referirem a denúncies o querelles.

I ara explicaré molt breument la diferència entre àmbit civil (i, per extensió, el mateix vocabulari s'aplica al Dret mercantil, laboral) i àmbit penal i així, en el proper post, ja podré aclarir ben bé què és una demanda què és una denúncia i què és una querella.

Per dir-ho de manera fàcil, i donant tan sols una primera pinzellada, el Dret Penal és el que fa referència a delictes i faltes. I què són delictes i faltes? Doncs les infraccions previstes en la Llei (el Codi Penal). No existeixen més delictes i més faltes que els que estan específicament previstos en la Llei penal. Ningú pot ser acusat, ni jutjat ni condemnat per alguna acció u omissió que no estigui prevista a la Llei com a delicte o falta.

En canvi el Dret civil és el que regula les relacions entre persones ja sigui pel que respecta a contractes (compra-vendes, lloguers...), dret de família (matrimoni), successions (testaments...) responsabilitat civil (que ja n'hem parlat una mica), etc.

Tot això és molt, molt bàsic. És el més elemental per poder distingir què és "civil" i què és "penal", però es pot aprofundir molt i, en posteriors escrits, ja ho anirem fent.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas

Advocat

Reus