A l’estat espanyol, per mandat constitucional, la seva regulació es troba a la Llei Orgànica 6/1984 de 24 de maig.
En general la pretensió d'Habeas Corpus és establir remeis eficaços i ràpids pels casos en que es produeixin detencions de persones que no estiguin justificades legalment o que transcorrin en situacions il·legals. El procediment ha de permetre la immediata compareixença del detingut davant del jutge per tal que pugui exposar les seves al·legacions contra la causa de la seva detenció o les condicions de la mateixa, i així el jutge pugui resoldre sobre si la detenció és conforme a dret o no.
L’eficàcia del procediment rau principalment en la seva rapidesa i la seva senzillesa per tal que hi puguin accedir tots els ciutadans sense complicacions innecessàries.
a) Quan una persona es considera detinguda il·legalment?
Quan ho sigui per una autoritat, agent d’aquesta, funcionari públic o particular sense que concorrin els supòsits legals o sense complir amb les formalitats i requisits exigits per les lleis; les internades il·lícitament en qualsevol establiment o lloc; les que estiguin detingudes per un termini superior al fixat en les lleis o transcorregut el mateix no siguin posades en llibertat o a disposició judicial; les que estiguin privades de llibertat i no els hi siguin respectats els drets que la Constitució i les lleis processals preveuen per les persones detingudes.
b) Qui és competent per conèixer de la sol·licitud d'Habeas Corpus?
Ho és el Jutge d’instrucció del lloc on es trobi la persona privada de llibertat. Si no consta, ho serà el del lloc on es va produir la detenció o el del lloc on es tingueren les darreres notícies del detingut.
c) Qui pot instar el procediment?
La persona privada de llibertat, el seu cònjuge o la persona unida per anàloga relació d’afectivitat, ascendents, descendents, germans, representants legals, el Ministeri Fiscal, el Defensor del Poble i a Catalunya, evidentment, el Síndic de Greuges. El Jutge competent també port actuar d’ofici.
El procediment es pot iniciar mitjançant escrit o per compareixença, no essent obligatòria la intervenció d’advocat ni de procurador. S’han de fer constar totes les circumstàncies del cas i el motiu concret pel qual es demana l'Habeas Corpus.
L’autoritat governativa, l’agent de la mateixa o el funcionari públic, estan obligats a posar en coneixement del jutge competent la sol·licitud d'Habeas Corpus que es formuli. Immediatament el jutge examinarà que concorrin els requisits per a la seva tramitació, donant trasllat al Ministeri Fiscal i dictarà una resolució acordant iniciar el procediment o bé denegant-ho per ser la sol·licitud improcedent. Contra aquesta resolució en un o altre sentit no hi cabrà cap mena de recurs.
Si el jutge acorda la iniciació del procediment ordenarà a la autoritat que tingui a la seva disposició la persona privada de llibertat que la condueixi a la seva presència per tal de ser escoltada. També escoltarà al seu advocat (si n’hagués designat), al Ministeri Fiscal i al funcionari o agent que hagués practicat la detenció.
El jutge admetrà les proves que consideri pertinents i practicades totes les actuacions, en un termini màxim de 24 hores, haurà de dictar la resolució que procedeixi.
Aquesta resolució podrà ser:
1) Acordar l’arxiu de les actuacions i declarar que la privació de llibertat és conforme a Dret.
2) Acordar la posada en llibertat del detingut, si la detenció va ser il·legal.
3) Que continuï la situació de privació de llibertat, però si és necessari en un altre establiment o sota la custòdia de persones diferents a les que la venien exercint.
4) Que la persona sigui posada a disposició judicial de manera immediata si hagués excedit el termini legal establert per a la seva detenció.
El jutge que hagi conegut del procediment d'Habeas Corpus, podrà obrir diligències per tal de perseguir i castigar els delictes que hagin pogut cometre les persones que varen ordenar la detenció considerada il·legal o les que van tenir sota la seva custòdia la persona detinguda. També s’obririen diligències en els casos de denúncia falsa o simulació de delicte.
Finalment, si el jutge aprecia temeritat o mala fe en la persona que sol·licita aquest procediment , li pot imposar les costes, en cas contrari aquestes es declararan d’ofici.
Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada