Situació del despatx a Reus

dijous, 3 de desembre del 2015

Judici ràpid amb conformitat... Un cas pràctic.


Avui plantejarem un dels supòsits amb els que més habitualment ens podem trobar en el dia a dia en un Jutjat de Guàrdia.

En B. L. S. va patir un accident mentre conduïa la seva motocicleta. En sortir d’una rotonda, va perdre el control i va caure a terra, patint lesiones de certa consideració. En l’accident no va intervenir cap altre vehicle.


El conductor va ser atès pels serveis mèdics, però també va acudir al lloc dels fets una dotació de la Policia Local que va fer el corresponent informe policial. A en B. L. li va ser practicada la prova de determinació del grau d’impregnació alcohòlica amb etilòmetre, que va donar com a resultat 0.93 i 0.87 en una primera i segona comprovació respectivament, resultats mesurats en mil·lígrams d’alcohol per litre d’aire espirat. Així l’informe policial va establir que la causa de la caiguda havia estat que l’alcohol ingerit havia disminuït considerablement les facultats d’en B. L. per a conduir amb les degudes condicions de seguretat.

La Policia Local va remetre l’atestat al Jutjat de Guàrdia. Les lesions sofertes per en B. L. (que va precisar ingrés hospitalari d’uns quants dies), va impedir que fos citat l’endemà mateix per a la celebració d’un Judici Ràpid. Així doncs, el Jutjat va incoar (obrir) unes Diligències Prèvies i al cap de dos mesos li va remetre una citació per declarar al Jutjat. En B. L. va acudir al Jutjat (el mateix que estava de guàrdia el dia dels fets), acompanyat d’advocat. Va ser interrogat pel Jutge i el seu advocat li va fer les preguntes que va considerar pertinents. En B. L. va admetre els fets, reconeixent que havia ingerit alcohol abans d’agafar la seva motocicleta, si bé considerava que es trobava en bones condicions per conduir.


El Jutge va informar en B. L. que podia demanar la transformació de les Diligències Prèvies en Judici Ràpid (també anomenat Procediment de Diligències Urgents) essent citat en aquest cas pel mateix Jutjat quan tornés a estar de guàrdia per a la celebració del judici. En cas contrari, el procediment seguiria el seu curs, transformant-se en Procediment Abreujat fins a la celebració d’un judici oral al Jutjat de lo Penal corresponent.

Aconsellat pel seu advocat, en B. L. va acceptar de sotmetre’s a un Judici Ràpid.

El dia assenyalat, abans que res, l'advocat d'en B. L. es va entrevistar amb el Fiscal encarregat dels assumptes que es tramitaven durant la guàrdia.

El Fiscal va considerar els fets com constitutius d’un delicte contra la seguretat vial previst i penat en l’article 379.2 del Codi Penal que castiga a aquella persona que condueix un vehicle de motor o ciclomotor sota la influència de drogues tòxiques, estupefaents, begudes alcohòliques, etc. i en tot cas si la tasa en aire espirat és superior a 0,60 mil·ligrams per litre o de 1,2 grams per litre d’alcohol en sang.

Les penes establertes en aquest cas són:

- Presó de tres a sis mesos o multa de sis a dotze mesos o treballs en benefici de la comunitat de trenta-u a noranta dies.

- En tot cas privació de conduir vehicles a motor o ciclomotors per temps superior a un any i fins a quatre.

El més normal és “negociar” amb el Fiscal que aquest sol·liciti un any de privació (el mínim) i multa de sis mesos (la mínima). Pel que fa a la multa, es valora la situació personal i econòmica de la persona. Una quota molt comuna pel que fa a la multa, i sense necessitat d’acreditar ni justificar gairebé, és la de 4 €/dia. Així doncs una multa de 6 mesos a 4 € dia suposen 720 €.

Un cop la petició del Fiscal ha estat acceptada per l'interessat, es fa una acta de conformitat, amb la qual cosa aquest es veurà beneficiat amb una reducció d’una tercera part de cadascuna de les penes. Així, la pena de privació de conduir vehicles quedaria reduïda a vuit mesos i la multa a 4 mesos amb una quota diària de 4 €, és a dir 480 €.


Finalment, en una petita vista, el Jutge pregunta a l’acusat si admet els fets i si accepta la pena sol·licitada pel Ministeri Fiscal. En cas afirmatiu es declara la fermesa de la sentència que es redactada ja amb les penes un cop reduïdes en la seva tercera part.

És important assenyalar que el fet que es sol·liciti la celebració de Judici Ràpid, no vol dir que aquest acabi necessàriament de la manera que s’ha exposat. És a dir pot ser que no hi hagi conformitat amb les penes demanades pel Fiscal. En aquest cas, el procediment seguirà la seva tramitació per Diligències Prèvies, posteriorment Procediment Abreujat fins que al cap d’uns mesos es celebri un judici oral al Jutjat del Penal, on és més que segur que llavors el Fiscal ja no es limitarà a demanar la pena mínima.

Un cop es declara la fermesa de la sentència, s’inicien els tràmits d’execució. Es fa una liquidació de la condemna establint quan finalitza el període de privació de conduir i, pel que fa al pagament de la multa, es pot sol·licitar el pagament fraccionat sense gaire problemes, sempre que es proposi quelcom raonable com, per exemple, pagar 50 € al mes al compte assenyalat pel Jutjat.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

dilluns, 19 d’octubre del 2015

Danys morals (Vocabulari jurídic)

En el Dret civil espanyol es distingeix entre danys patrimonials i danys morals com a conseqüència d’una mateixa acció.

Els danys patrimonials són aquells que es podran reparar més fàcilment mitjançant un pagament de diners o bens concrets. Però, i els danys morals? Que són? Són perjudicis produïts a una persona física o jurídica, que no es poden considerar materials i que els diners o altres bens no poden reparar però sí compensar en certa mesura.

Contràriament als danys patrimonials, que afecten directament a l’esfera econòmica, els danys morals són de molt difícil valoració. Per això es diu que més que “indemnitzats” han de ser “reparats”o “objecte de satisfacció”.

Un exemple de danys morals seria l’honor professional d’un arquitecte o l’honor mercantil d’un empresari. Un article a la premsa, un escrit a Internet, desprestigiant un determinat professional, o el producte d’una empresa pot fer baixar molt les vendes i, a més, fer perdre la confiança del consumidor per a sempre més. Una indemnització pels danys econòmics demostrables no seria suficient sinó que es podria demanar també una reparació per danys morals.


Un exemple diferent podria ser un cas d’accident de circulació en que un noi jove, a conseqüència de les lesions patides, veu truncada una carrera esportiva que, segons tot indicava, tenia base per esdevenir de primer nivell. A part de la indemnització per la incapacitat, seqüeles, etc. podria reclamar una compensació per danys morals basant-se en aquesta expectativa de futur (sempre degudament demostrada).
Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

divendres, 9 d’octubre del 2015

Perits (Vocabulari jurídic)

Vull dedicar uns dies a fer unes entrades breus sobre vocabulari jurídic a fi d'explicar algunes paraules o conceptes que moltes vegades hem sentit però que potser no coneixem bé el seu significat.

Els perits: Un perit és una persona especialista en determinats temes al que el Jutge demana que doni la seva opinió com a expert sobre els fets dels que s'està discutint en un judici. Normalment es tracta d'una persona natural (un home o una dona) però, excepcionalment, pot ser una persona jurídica (una empresa, una acadèmia...)


Els coneixements als que fem referència poden ser tant científics com artístics, tècnics o pràctics. I és que la paraula pericia vel del llatí peritia que és la habilitat, coneixements i experiència en determinada matèria. Els temes sobre els que se'ls pot consultar són, per tant, moltíssims, per exemple, valorar si un quadre és autèntic o no, si un edifici tenia els fonaments prou profunds, si la signatura que figura en un xec és autèntica o falsa, si el motor d'un cotxe ha sofert sabotatge, quina causa ha pogut iniciar un incendi, etc.


La intervenció d'un perit pot ser a instància de part o bé feta per designació judicial (llavors es fa per sorteig en presència del Secretari del Jutjat, entre una llista de professionals de cada especialitat de les que disposa el Jutjat i que es demanen cada any als Col·legis professionals).

Abans d'emetre la seva opinió mitjançant un informe (un dictamen raonat), els perits han de manifestar sota jurament dir la veritat i actuar de forma objectiva. Si incomplissin els seus deures podrien incórrer en sanció penal. L'informe pericial té valor de prova dins del judici, però la valoració d'aquesta prova és discrecional per part del jutge (pot fer-ne cas o no)

També podem parlar de perits "percipiendi", als quals tan sols se'ls demana un coneixement (com  és el cas d'un intèrpret) i de perits "deducendi" quan ja es demanen valoracions i emissió del dictamen al que hem fet referència.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

dimecres, 5 d’agost del 2015

El procediment de l'habeas corpus

És aquesta una institució jurídica pròpia del dret anglosaxó d’antiquíssima tradició, sorgida per protegir la llibertat personal davant les arbitrarietats que puguin venir dels poders públics. No obstant el seu origen, l'Habeas Corpus ha arrelat en altres sistemes jurídics.

A l’estat espanyol, per mandat constitucional, la seva regulació es troba a la Llei Orgànica 6/1984 de 24 de maig.


En general la pretensió d'Habeas Corpus és establir remeis eficaços i ràpids pels casos en que es produeixin detencions de persones que no estiguin justificades legalment o que transcorrin en situacions il·legals. El procediment ha de permetre la immediata compareixença del detingut davant del jutge per tal que pugui exposar les seves al·legacions contra la causa de la seva detenció o les condicions de la mateixa, i així el jutge pugui resoldre sobre si la detenció és conforme a dret o no.

L’eficàcia del procediment rau principalment en la seva rapidesa i la seva senzillesa per tal que hi puguin accedir tots els ciutadans sense complicacions innecessàries.

a) Quan una persona es considera detinguda il·legalment?
Quan ho sigui per una autoritat, agent d’aquesta, funcionari públic o particular sense que concorrin els supòsits legals o sense complir amb les formalitats i requisits exigits per les lleis; les internades il·lícitament en qualsevol establiment o lloc; les que estiguin detingudes per un termini superior al fixat en les lleis o transcorregut el mateix no siguin posades en llibertat o a disposició judicial; les que estiguin privades de llibertat i no els hi siguin respectats els drets que la Constitució i les lleis processals preveuen per les persones detingudes.

b) Qui és competent per conèixer de la sol·licitud d'Habeas Corpus?
Ho és el Jutge d’instrucció del lloc on es trobi la persona privada de llibertat. Si no consta, ho serà el del lloc on es va produir la detenció o el del lloc on es tingueren les darreres notícies del detingut.

c) Qui pot instar el procediment?
La persona privada de llibertat, el seu cònjuge o la persona unida per anàloga relació d’afectivitat, ascendents, descendents, germans, representants legals, el Ministeri Fiscal, el Defensor del Poble i a Catalunya, evidentment, el Síndic de Greuges. El Jutge competent també port actuar d’ofici.

El procediment es pot iniciar mitjançant escrit o per compareixença, no essent obligatòria la intervenció d’advocat ni de procurador. S’han de fer constar totes les circumstàncies del cas i el motiu concret pel qual es demana l'Habeas Corpus.

L’autoritat governativa, l’agent de la mateixa o el funcionari públic, estan obligats a posar en coneixement del jutge competent la sol·licitud d'Habeas Corpus que es formuli. Immediatament el jutge examinarà que concorrin els requisits per a la seva tramitació, donant trasllat al Ministeri Fiscal i dictarà una resolució acordant iniciar el procediment o bé denegant-ho per ser la sol·licitud improcedent. Contra aquesta resolució en un o altre sentit no hi cabrà cap mena de recurs.

Si el jutge acorda la iniciació del procediment ordenarà a la autoritat que tingui a la seva disposició la persona privada de llibertat que la condueixi a la seva presència per tal de ser escoltada. També escoltarà al seu advocat (si n’hagués designat), al Ministeri Fiscal i al funcionari o agent que hagués practicat la detenció.

El jutge admetrà les proves que consideri pertinents i practicades totes les actuacions, en un termini màxim de 24 hores, haurà de dictar la resolució que procedeixi.


Aquesta resolució podrà ser:

1) Acordar l’arxiu de les actuacions i declarar que la privació de llibertat és conforme a Dret.
2) Acordar la posada en llibertat del detingut, si la detenció va ser il·legal.
3) Que continuï la situació de privació de llibertat, però si és necessari en un altre establiment o sota la custòdia de persones diferents a les que la venien exercint.
4) Que la persona sigui posada a disposició judicial de manera immediata si hagués excedit el termini legal establert per a la seva detenció.

El jutge que hagi conegut del procediment d'Habeas Corpus, podrà obrir diligències per tal de perseguir i castigar els delictes que hagin pogut cometre les persones que varen ordenar la detenció considerada il·legal o les que van tenir sota la seva custòdia la persona detinguda. També s’obririen diligències en els casos de denúncia falsa o simulació de delicte.

Finalment, si el jutge aprecia temeritat o mala fe en la persona que sol·licita aquest procediment , li pot imposar les costes, en cas contrari aquestes es declararan d’ofici.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

dimecres, 15 de juliol del 2015

Metges Forenses


Tots hem sentit a parlar dels metges forenses. Però en general hom acostuma a tenir un concepte molt limitat sobre quines són les seves tasques o funcions. Quasi sempre ens arriba la noticia de la seva intervenció en pràctiques relacionades amb crims on hi ha morts violentes, com el professional que practica les autòpsies.


Però s’ha de dir que les seves funcions són molt més amplies. Són funcionaris de carrera que constitueixen un Cos Titulat Superior al servei de l’Administració de Justícia i estan sotmesos al seu propi Reglament.

Les seves funcions més importants són:

- L’assistència tècnica als Jutjats, Tribunals, Fiscalies, oficines del Registre Civil en les matèries que constitueixen la seva disciplina professional, tant en el camp de la patologia forense i pràctiques on hi ha morts violentes o per accident, com en la assistència i vigilància facultativa dels lesionats, detinguts, malalts sota la jurisdicció d’aquests òrgans, dintre dels supòsits i forma que determinin les lleis.

- Emetre informes i dictàmens medicolegals en el marc dels procediments judicials.

- Realitzar els controls periòdics dels lesionats i fer la valoració dels danys corporals que siguin objecte d’actuacions judicials. Coneguda és la seva tasca pel que fa als casos d’accidents de circulació i la seva valoració de les lesions que se’n derivin, tant pel que fa a dies de baixa com a les seqüeles o possibles incapacitats.


- És important la seva valoració pel que fa a les capacitats psíquiques o de les fets que puguin modificar la voluntat d’una persona a l’hora de cometre un delicte i la repercussió que això pot tenir a l’hora d’apreciar circumstàncies atenuants o eximents de la responsabilitat penal. O també, per exemple, l’ajuda que por proporcionar als jutges, en casos de dependència de substàncies tòxiques per concedir o no la suspensió d’una pena privativa de llibertat, per substituir-la per un tractament de deshabituació o desintoxicació, fent-ne el corresponent seguiment.


Els forenses actuen amb independència i sota criteris estrictament científics i la seva funció té una sèrie d’incompatibilitats (per exemple no poden treballar per empreses o entitats asseguradores)

Finalment dir que els informes emesos per forenses no tenen perquè ser els únics a tenir en compte en un procediment judicial, ja que les parts poden aportar informes pericials emesos per professionals de la seva elecció.


divendres, 26 de juny del 2015

La Llegítima (Dret successori)

Segur que en alguna ocasió, parlant de testaments i herències, heu sentit a dir una frase tipus “A Fulanet només li va tocar la llegítima...”

La Llegítima és com una “limitació” que fa la llei a la possibilitat de disposar lliurement de tot el nostre patrimoni en un testament. Jo no puc decidir que el dia que em mori vull que tot el que és meu passi a la persona X. He de respectar “el dret a la llegítima”.


És un tema una mica complicat, per tant veurem només els punts més importants:

La institució de la llegítima es troba regulada des de l’article 451-1 fins el 451-27 del Codi Civil de Catalunya.

- Què és? La llegítima dóna a determinades persones el dret a obtenir en la successió del causant (o sigui, en l’herència del difunt) un valor patrimonial que aquest pot atribuir a títol d’institució hereditària, llegat, donació o de qualsevol altra manera (art. 451-1 CCCat).

- Qui són legitimaris? Ho són tots els fills del causant per parts iguals. Els fills premorts, els desheretats justament, els declarats indignes i els absents són representats per llurs respectius descendents (o sigui els néts dels difunt) per estirps (art. 451-3 CCCat).

Si el causant no té descendents que l’hagin sobreviscut, són legitimaris els progenitors per meitat. Aquests no tindran dret a llegítima si el causant té descendents però han estat desheretats justament o declarats indignes. Si només sobreviu un progenitor li correspon el dret de llegítima íntegrament (art. 451-4 CCCat).


El cònjuge vidu no té la condició de legitimari en el dret civil de Catalunya.

- Quantia i còmput. La quantia de la llegítima a Catalunya és la quarta part de la herència. Es pren com a quantitat base la que resulta d’aplicar les següents regles:

Es parteix del valor que els béns de l’herència tenen en el moment de la mort del causant, deduint els deutes i les despeses de darrera malaltia, de l’enterrament o de la incineració. Al valor líquid resultant, cal afegir-hi el dels béns donats o alienats per un altre títol gratuït (sense rebre diners a canvi) pel causant en els deu anys precedents a la seva mort. (art. 451-5 CCCat).

De tot això en podríem treure una fòrmula:

Valor total de la Llegítima = [(patrimoni del difunt - deutes - despeses última malaltia i funeral o incineració)] + donacions fetes els darrers 10 anys] : 4

Posem un exemple senzill:

- El difunt tenia un compte amb 8.000 Eur, i un pis valorat en 100.000 Eur.
- El difunt havia demanat un crèdit i el deute a la seva mort era de 10.000
- Les despeses de la darrera malaltia i el funeral van ser de 6.000 Eur.
- Dos anys abans de morir va regalar les joies que havia heretat de la seva mare a unes cosines. El valor de les joies era de 4.000 Eur.


Apliquem la fórmula:

100.000 + 8.000 – 10.000 – 6.000 + 4.000 = 96.000 (fem el 25% o sigui, dividim entre 4)

El valor TOTAL de la llegítima seria 24.000 Eur. Si s'hagués de repartir entre dos germans, per exemple, doncs 12.000 per cadascú.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

divendres, 19 de juny del 2015

Actuacions judicials.- Dies i hores hàbils

La regulació dels dies i hores hàbils per a la pràctica d’actuacions judicials es troba a l’article 130 i següents de la Llei d’Enjudiciament Civil i també de manera general a la Llei Orgànica del Poder Judicial.

Efectivament diu l’article 130 de la Ll.E.C. que les actuacions judicials s’hauran de practicar en dies i hores hàbils. I que a efectes processals es consideren inhàbils els dissabtes, els diumenges i els dies 24 i 31 de desembre, els dies que siguin festius a efectes laborals a tot l’estat i a les respectives comunitats autònomes i localitats. També seran inhàbils tots els dies del mes d’agost.


Per hores hàbils, s’entén les que van les que van de les vuit del matí a les vuit dels vespre, excepte si la llei per alguna actuació concreta disposa d’una altra cosa. També es podran habilitar per part dels Tribunals els dies i hores inhàbils si alguna causa urgent ho requereix.


Pel que fa als terminis de les actuacions establertes en un procediment judicial, s’hauran de practicar dins dels terminis establerts per cadascuna (art. 132). Els terminis comencen a comptar des del dia següent a l’acte de comunicació del que la Llei faci dependre l’inici (per exemple la notificació d’una sentència, una interlocutòria o un requeriment).

Curiosament el legislador, coneixedor de la inveterada costum llatina de deixar-ho tot pel darrer dia, estableix en l’article 135, el que els professionals del sector coneixem com a dia de gràcia. En aquest precepte s’estableix que pel que fa a la presentació d’escrits subjectes a termini, aquesta es podrà efectuar fins a les quinze hores del dia hàbil següent al del venciment del termini.

Finalment, només dir que pel que fa a les actuacions penals, els dissabtes i diumenges es consideren hàbils en el període d’instrucció de la causa (encara que això també ho discuteixen alguns autors i professionals)

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

divendres, 24 d’abril del 2015

Pensió de viduïtat i parella de fet

Una recent sentència del Tribunal Suprem (STS, Sala 4ª del Social, 9 de febrer de 2015) ha establert que, pel reconeixement de la pensió de viduïtat a les parelles de fet, és necessari que hagi existit una convivència estable i ininterrompuda durant cinc anys i la inscripció en el registre de parelles de fet o la constitució de la parella de fet en document públic amb una antelació mínima de dos anys a la data de la mort (fet causant).


De fet aquest criteri ja recull el que estableix, si bé potser d’una manera més confusa, l’article 174.3 de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS). Aquests requisits també havien estat considerats imprescindibles en diverses sentències dictades pel Tribunal Constitucional (la més rellevant potser la STC 45/2014, de 7 d’abril).

Així doncs, ens trobem amb dues exigències diferents: una de caràcter material, que es refereix a la convivència com a parella de fet estable durant un període mínim de cinc anys immediatament anteriors a la data de la mort del causant; i una altra de caràcter formal, “ad solemnitatem”, que consisteix en la verificació de que la parella s’ha constituït com a tal davant el Dret i dotada amb la mateixa relació d’afectivitat a la conjugal amb dos anys d’antelació al fet de la mort. I tot això presidit per un pressupost previ de tipus subjectiu: que no tinguin un vincle matrimonial subsistent amb una altra persona.

El requisit formal consisteix en la inscripció en el registre de parelles de fet existents en les Comunitats Autònomes o Ajuntaments del lloc de residència o la constitució com a parella de en document públic (formalitzat davant Notari).


En el cas concret del que s’ocupa aquesta sentència, no es considera suficient el fet que la parella hagués conviscut ininterrompudament durant 44 anys, haver tingut dos fills en comú, disposar de llibre de família comú, estar empadronats en el mateix domicili ni aparèixer com a parella de fet en una escriptura de compravenda, ja que falta el requisit formal d’inscripció en registre o constitució de la parella en document públic.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

dissabte, 11 d’abril del 2015

Sobre la custòdia compartida

Una recent sentència del Tribunal Suprem estableix que les divergències raonables entre els pares no impedeixen la custòdia compartida del menor.

La sentència en revoca una altra dictada per l’Audiència Provincial de Sevilla que va concedir la custòdia a la mare per entendre que existia un important nivell de conflictivitat i tensió en la parella que feia deduir que la custòdia compartida no seria una solució sinó un “semillero de problemas” i que judicialitzaria la vida dels litigants incidint negativament en l’estabilitat del menor. Circumstàncies tals com discrepàncies pel que fa a l’escolarització del menor i el fet de que la dona hagués estat condemnada per una falta de coaccions després de que el marit hagués denunciat el canvi del pany de la vivenda familiar, van ser considerades com a proves d’aquesta tensió.


El Tribunal Suprem considera que els motius esgrimits per l’Audiència Provincial no són de l’entitat suficient com per entendre que la relació entre ambdós cònjuges suposi un enfrontament tal que impossibiliti totalment el diàleg. La condemna per coaccions de la mare no suposa cap demèrit pel pare (que és el qui recorre en cassació) i les discrepàncies sobre el col·legi del menor i les seves conseqüències suposa una divergència raonable.

En definitiva, l’existència de desacords entre els pares, sempre que siguin raonables, no impossibilita el règim de la custodia compartida, essent aquest el desitjable perquè fomenta la integració del menor amb els dos progenitors, sense desequilibris, evita el “sentiment de pèrdua”, no qüestiona la capacitat dels pares i té en compte la cooperació d’aquests en benefici del menor.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus