Situació del despatx a Reus

diumenge, 30 de juny del 2013

Reclamacions per responsabilitat patrimonial de l'Administració (II)


Com deia al darrer post, un dels casos més comuns en els que es pot reclamar a l'Administració per danys causats és quan es produeix alguna lesió a conseqüència d'una caiguda en una vorera pel mal estat de conservació en que es trobi aquesta.

L'Administració competent en aquesta matèria és la local doncs la pavimentació de les vies públiques per garantir que el trànsit de vehicles i de persones sigui segur és competència dels municipis, o sigui, de l'Ajuntament.

La Llei reguladora de les bases de règim local diu que les entitats locals han de respondre directament dels danys i perjudicis causats als particulars en els seus bens i drets com a conseqüència del funcionament dels serveis públics.../... en els termes establerts a la legislació general sobre responsabilitat administrativa.


Com reclamar?

Doncs bé, hem de saber que abans de poder arribar a la via judicial (el que diríem coloquialment "portar a l'Administració als Tribunals") s'ha de tramitar un expedient administratiu, la reclamació prèvia administrativa. O sigui, reclamar primer directament a l'Administració.

S'ha de presentar un escrit en el que s'especifiquin les lesions produïdes i la relació de causalitat entre aquestes i el funcionament del servei públic. També s'ha de fer, si és possible, una avaluació econòmica dels danys. S'hauran d'aportar elements de prova que permetin demostrar el mal estat de la vorera el dia de l'accident mitjançant fotografies, atestat de la policia i testimonis, així com documents que provin el dany, com comunicat mèdic, informe d'urgències, informe de rehabilitació, etc.

El termini és d'un any des de que es van produir els fets. Si els danys tenen caràcter físic o psíquic, el termini comença a comptar des de que es produeix la curació o des del moment en que es determini quines són les seqüeles

La reclamació s'ha de presentar amb una còpia a l'Ajuntament, al registre, on ens segellaran l'escrit amb la data de presentació. També es pot enviar per correu certificat amb avís de rebuda.

L'Administració dictarà una resolució sobre la nostra reclamació, però  si no hi hagués una resolució expressa s'entén que hi ha hagut el que s'anomena "silenci administratiu" i, en aquest cas, aquest silenci té un valor "negatiu" com si hi hagués hagut una resolució en la que no ens haguessin donat la raó, o sigui que s'entén que la nostra sol·licitud d'indemnització ha estat desestimada. Llavors ja podem posar un recurs de reposició davant la pròpia Administració o acudir ja a la Via judicial (jurisdicció del contenciós-administratiu).

Si arribem a la Via judicial ja és necessària la intervenció d'advocat i de procurador i llavors, davant dels Jutjats i Tribunals, l'Administració serà ja només una part (en aquest cas la part demandada).


Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus


divendres, 14 de juny del 2013

Reclamacions per responsabilitat patrimonial de l'Administració (I)


Com ja he explicat altres  vegades, quan una persona, ja sigui física (humana) o jurídica (empresa, societat, ens públic...) ocasiona un dany a una altre, tant si és de forma intencionada com si no, neix una responsabilitat a càrrec del causant del dany consistent en una obligació de reparació, de compensació econòmica.


Aquesta obligació de reparació, quan correspon a organismes i institucions públiques es denomina “Responsabilitat patrimonial de l’Administració” i pot ser de l’Administració de l’Estat, de les Comunitats Autònomes, de l’Administració local, entitats de Dret públic, etc.

La legislació administrativa es refereix a la responsabilitat de l’Administració en aquests termes “Els particulars tindran dret a ser indemnitzats per les Administracions públiques corresponents, de tota lesió que pateixin en qualsevol dels seus bens o drets, excepte en casos de força major, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics” (Art. 139.1 LRJAP-PAC) (1)

A més, la Llei General per a la Defensa de Consumidors i usuaris estableix com a dret bàsic d’aquests “la indemnització o reparació dels danys i perjudicis soferts”.

Afegirem també que aquesta responsabilitat és objectiva: o sigui, existeix tant si el dany ha estat causat per una mala pràctica com per un error, per un descuit (tan sols no es tenen en compte els casos de força major) quan es donin els següents requisits:

1.- Que s’hagi produït una lesió en els nostres bens o drets.

  •  Que el ciutadà no tingui el deure de suportar aquest dany
  •  Ha de ser una lesió efectiva, un dany real, no una “possibilitat”.
  •  Que pugui ser valorada econòmicament.
  •  Una lesió individualitzada: Que pugui identificar-se a una persona o grup de persones determinades com a afectades.

2.- Que el dany es pugui atribuir a l’Administració, o sigui, causat per un servei públic I, insistim una vegada més, el mal pot passar tant quan el funcionament de l'administració hagi estat:

  • Normal: Tot i tenint un funcionament regular, sense que hi hagi cap incumpliment de deures, els danys es produeixen com a conseqüència de riscos propis de l'activitat.
  • Anormal: Hi ha hagut una actuació incorrecta de l'Administració per prestar el servei de forma deficient.
3.- Que existeixi una relació causa-efecte entre la conducta de l'Administració i el dany que s'ha produït. Es poden donar diferents situacions en les que existeixi part de culpa del ciutadà, però això no exclou el deure d'indemnitzar de l'Administració, tot i que sí pot representar una reducció en la quantia indemnitzatòria

De moment, per no fer-ho massa llarg, ho deixo aquí. En el proper post veurem un supòsit pràctic bastant freqüent: la responsabilitat de l'Administració per caigudes degudes al mal estat de les voreres.


*****************************************
(1) Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

dilluns, 20 de maig del 2013

Indemnitzacions per mort en accident

Un dels drames més grans de la nostra societat és, sense dubte, la tragèdia que suposen les morts derivades d’accident de circulació. Per moltes campanyes que es facin demanant seny i intentant fer prendre consciència als conductors dels perills reals de determinades actituds i imprudències, mai són suficients i són molts els que pensen que a ells mai els hi passarà res...


Com a continuació dels posts anteriors, aquest està exclusivament centrat en les indemnitzacions bàsiques per mort. Com veureu en les taules annexes, la resolució que correspon als accidents ocorreguts durant l’any 2013, estableixen unes indemnitzacions que tenen en compte diversos factors: si la víctima té cònjuge o no en té, si té fills o no, si aquests fills són majors o menors d’edat, si la víctima té ascendents, si aquests conviuen amb la víctima o no, si la víctima té tan sols germans, etc. És a dir, que la Llei contempla tota la casuística que es pot presentar en un d’aquests fets.

Per altra banda, com podeu veure a la Taula II també es tenen en compte uns percentatges d’augment sobre les indemnitzacions bàsiques que corresponguin tenint en compte una sèrie de circumstàncies: els ingressos anuals de la víctima, circumstàncies familiars especials (com per exemple una discapacitat física o psíquica del perjudicat/beneficiari), si la víctima era fill únic, si al accident moren els dos pares amb fills menors d’edat, si la víctima estava embarassada i perd el fill a conseqüència de l’accident, etc.

Bé, tot això us pot resultar molt feixuc, però la casuística és prou complerta per tenir en compte la majoria de supòsits que es poden plantejar.

I, responent a una pregunta al post anterior, s’ha de dir que les resolucions que anualment publica la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones per a la valoració dels danys i perjudicis causats en accidents de circulació tenen una aplicació analògica a altres danys i perjudicis causats per altres tipus de supòsits (accidents de treball, responsabilitat patrimonial de l’Administració, responsabilitat civil general, etc.) Clar que sempre, arribats als Tribunals, en aquests darrers casos, la part reclamant pot argüir que aquests barems s’han d’aplicar tan sols a accidents de circulació i pretendre indemnitzacions més altes. (Bé, això pot passar en tots els supòsits). Però del que no hi ha dubte és que aquests barems suposen un instrument molt útil tant pel que fa a les transaccions amistoses com pels Jutges a l’hora de dictar sentència i, de fet, és el que s’aplica de manera molt majoritària.




Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

dimecres, 8 de maig del 2013

Què em toca cobrar? (II)

Continuant amb el post anterior (en el que ja es varen indicar quines eren les quantitats per dies d’incapacitat temporal) els barems estableixen també altres quantitats pel que fa a casos de mort, incapacitats parcials, totals o absolutes, grans invàlids, ajuts per adequació de la vivenda d’un incapacitat, perjudicis morals als familiars, etc.

Des de l’any 1995, la llei estableix unes puntuacions per a cada tipus d’incapacitat permanent, és a dir, per les seqüeles. Normalment s’estableix un mínim i un màxim per a cada tipus de lesió.


Per exemple, és molt habitual que d’un accident de circulació se’n derivi una cervicàlgia, si aquesta és lleu la puntuació va d’un a cinc punts. (Els punts exactes dependran de si es considera de grau mínim, mitjà o màxim dins de la seva consideració com a lleu). A més, aquest tipus de lesió pot comportar uns seixanta dies d’incapacitat total per la feina o vida habitual de la persona.

Quina indemnització li correspondrà al lesionat de l'exemple?

- Pel que fa als dies d’incapacitat hauríem de multiplicar els 60 dies pels 58,24 Eur/dia (segons el barem de 2013 que vàrem posar al post anterior)

- Pel que fa a les seqüeles, a la mateixa resolució es publica el valor en Eur. que, per cada punt de seqüela, tindrà el perjudicat segons la seva edat. Suposant que, pel metge forense, o per altres mitjans, s’estableixi que la seqüela és de grau mig (per exemple, dos punts) i que el lesionat tingui 25 anys, el valor per cada punt és de 809,25 Eur.

És a dir, que el valor del punt no és sempre igual,  és més alt quan més jove és el lesionat i quant més alt sigui el número total de punts a valorar.

Així doncs, el mateix cas que hem vist però, en una persona de 58 anys, pel que fa a la indemnització per dies de baixa no hi hauria variació però sí pel que fa al valor per cada punt de seqüela que seria de 684,67 Eur.

Però si  la persona de 25 anys, a més de la cervicàlgia, tingués altres seqüeles que suposessin, per exemple, una valoració de 13 punts, el valor per punt seria de 1.024,15 Eur.

Mentre que pel subjecte de 58 anys, en cas de seqüeles per 13 punts el valor per punt seria de 787,51 Eur.

Us deixo còpia del barem per si voleu calcular alguns exemples.


En propers posts anirem explicant altres casos i exemples, per exemple les indemnitzacions per mort.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

dilluns, 29 d’abril del 2013

Què em toca cobrar? (I)


Quan una persona ha estat víctima d’un accident de circulació, un cop passat el moment de l’estupor inicial i de l’alleujament del dolor sofert, es preguntarà de quina manera podrà ser compensada pels perjudicis soferts. La manera més fàcil i directa ha de ser, evidentment, consultar a la seva asseguradora perquè li indiqui els passos a seguir.

De totes formes, convé saber que cada any, cap els mesos de gener o febrer, el Ministerio de Economía y Competitividad publica al BOE una resolució per la que la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones estableix les quanties indemnitzatòries per mort, lesions permanents (seqüeles) i incapacitat temporal en que es valoren els danys i perjudicis soferts per les víctimes en accidents de circulació.

Aquests barems són de normal i general aplicació, tant pel que fa a les transaccions amistoses i extrajudicials entre particulars i companyies com pel que fa a les quantitats indemnitzatòries que els jutges apliquen quan l’assumpte ha arribat a judici.


A tall d’exemple, en accidents ocorreguts durant l’any 2013:

- La indemnització per dia d’hospitalització és de 71,63 Eurs.,
- Per dies impeditius, és a dir, dies de baixa en que la víctima ha estat incapacitada per la seva ocupació, feina o activitat habitual, la quantitat a percebre serà de 58,24 Eurs. (Sovint es creu que aquesta segona quantitat només la poden percebre els assalariats, quan també la poden rebre jubilats, mestresses de casa, aturats, estudiants, etc. que hagin vist impossibilitada la seva vida habitual.)
- I, finalment, en els casos en que la incapacitat no hagi estat del tot impeditiva, la quantitat a percebre serà de 31,34 Eurs. (per exemple, persones que han pogut continuar treballant però que han estat fent rehabilitació o les seves molèsties no han desaparegut del tot)

Un apartat especial mereix el de la incapacitat permanent, és a dir les seqüeles, que també anualment es va revisant. S'estableix una puntuació per a cada tipus de seqüela i una indemnització per a cada persona, segons la seva edat i la puntuació total de seqüeles. En un proper post aprofundiré més en aquest tema.

Aquests barems també estableixen les corresponents indemnitzacions per mort i els diversos graus d’invalidesa que es puguin produir, així com també els factors de correcció que es poden aplicar atenent a la situació econòmica de la víctima, familiars que en depenen, etc.

dilluns, 15 d’abril del 2013

Benzema i la multa de 18.000 Eur

Avui faré un post una mica diferent, un petit parèntesi entre els altres escrits més “seriosos”. Parlarem d’un cas real però amb un punt d’anecdòtic.

Fa unes setmanes, els mitjans de comunicació publicaven la notícia que el jugador del Real Madrid, Karim Benzema, havia estat condemnat a vuit mesos de privació del carnet de conduir i a una multa de 18.000 Euros per un delicte contra la seguretat en el tràfic i és que el futbolista francès gairebé doblava la velocitat permesa (anava a 194,4 Km./h per la M-40 quan el màxim autoritzat és de 100 Km/h.)

Del diari Sport

Probablement molts de nosaltres, en llegir la notícia, vàrem pensar que 18.000 Euros per a ell no és res... Ara bé, i si ens caigués a nosaltres una multa així? Ens semblaria una barbaritat!... Tothom pot ser castigat amb una quantia com aquesta?

Els delictes contra la seguretat vial es troben regulats a l'article 379 i ss. del Codi Penal. Concretament, la majoria d'infraccions que, de manera genèrica, podem considerar com "imprudència temerària" i els de conducció de vehicle a motor o ciclomotor sota els efectes de drogues o begudes alcohòliques es tipifiquen a l'article 379.

Aquest article, a l'apartat 1r estableix que la conducció a velocitat superior en 60 km. en via urbana o 80 en via interurbana pot comportar una pena de presó de 3 a 6 mesos o multa de 6 a 12 mesos o treballs en benefici de la comunitat de 31 a 90 dies, però sempre amb privació del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotors per un temps d'un a quatre anys. Amb les mateixes penes serà castigada la conducció sota els efectes de begudes alcohòliques o drogues. Sobre aquest punt en concret ja em referiré en un post més endavant.

El que convé saber és que rarament s'imposa la pena de presó, però de la multa i privació del permís o del dret a conduir no se'n lliura ningú (sempre que hi hagi condemna, és clar).

A més el Judici Ràpid (al que també ens referirem en altres escrits) i que és el que correspon en aquests casos, estableix que la conformitat amb els fets per part del conductor comportarà una reducció d'un terç de la condemna. Exemple pràctic: És molt habitual que els Fiscals sol·licitin una pena de privació del dret a conduir d'un any que, amb la conformitat, quedarà reduïda a vuit mesos (com veiem en aquest cas d'en Benzema) I la multa (aplicant el grau mínim) pot passar de sis a quatre mesos.

I què significa una "multa de quatre mesos"? Doncs bé, que per cada dia de multa s'aplica una quota en Euros i aquesta quota estarà determinada en funció als ingressos que acrediti el responsable dels fets. Un cas habitual és aplicar una multa de 2 Euros per dia; per tant, 4 mesos de multa serien 240 Euros. Aquesta seria una multa que podríem considerar mínima. (També s'ha de saber que és possible sol·licitar el pagament fraccionat de la multa)

Així doncs, en el cas d'en Benzema està ben clar que s'han tingut en compte els seus ingresos i que, a la majoria de nosaltres, en un cas similar, mai se'ns aplicaria una sanció pecuniària d'aquesta quantia. De totes maneres, el que hem de fer és ser responsables quan tenim el volant a les mans.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

dimarts, 9 d’abril del 2013

La prescripció (penal)

Tot el que vàrem dir la setmana passada entra dins de la Jurisdicció civil, però també és necessari saber que, si volem dirigir-nos a la Jurisdicció penal, cosa que només podrà ser en el cas que s’hagin produït lesions, (i que normalment acabarà en un Judici de Faltes) el termini de prescripció per interposar denúncia, és de sis mesos des dels fets, o –com hem dit abans pel cas civil- des de que les lesions puguin quedar definitivament establertes, segons diu l’article 131.2 del Codi Penal vigent a tot l’Estat.

De totes formes, si deixem transcórrer els sis mesos sense interposar denúncia, no passa res, ja que encara disposem de la possibilitat de reclamar per tot tipus de perjudicis que s’hagin produït en la via civil. És més, si les lesions són de certa importància o gravetat, el procediment civil ofereix més garanties al perjudicat.


Normalment, la interposició d’una denúncia penal és recomanable quan el període d’incapacitat no hagi estat massa llarg i les possibles seqüeles (si existeixen) no siguin de gran consideració. I és que l’informe que haurà de emetre el metge forense moltes vegades es pot quedar curt en relació als perjudicis als que creiem que tenim dret. En canvi, si els períodes d’incapacitat estan ben detallats i les lesions permanents ben definides és més difícil que això es pugui produir.

A part de tot això, no hem d'oblidar que sempre tenim la possibilitat d’esgotar la reclamació extrajudicial (mitjançant la negociació amb la companyia asseguradora per arribar a un acord) i així evitar-nos el plet. O sigui, si l'asseguradora, un cop estudiat tot l'expedient, fa una oferta econòmica i la part perjudicada està d'acord, llavors, evidentment, ja no hi haurà cap tipus de judici. En cas que l'acord entre companyia i perjudicats arribi quan ja haguessin estat interposades denúncia penal o demanda civil es comunica aquest acord al Jutjat i el procediment s'arxiva.

En propers articles aprofundiré una mica més sobre les característiques dels tipus de procediment, tant civil com penal, que es poden derivar en les reclamacions judicials per accidents de circulació.

També us animo a que, si teniu alguna pregunta concreta, la poseu als comentaris i intentaré resoldre els vostres dubtes.

dilluns, 1 d’abril del 2013

La prescripció (civil)

La prescripció suposa l’extinció del dret a exercitar les pretensions o accions legals de les que disposem davant d’altri pel transcurs del temps; és a dir, que passats els terminis establerts a la llei sense haver exercitat els nostres drets, ja no és possible accedir als Tribunals per aquella causa.

El Codi civil estableix quan prescriu l’exercici de les diferents accions legals.


Centrant-nos en la anomenada Responsabilitat civil extracontractual derivada de culpa o negligència (que és la que correspon a les reclamacions per danys i perjudicis derivats d’accidents de circulació, tema principal d’aquest blog), l’article 1.968 del Codi civil (Dret comú) estableix el termini de prescripció d’un any.

Ara bé, des de l’entrada en vigor de la Llei catalana 29/2002 de 30 de desembre, a Catalunya el termini és de tres anys, sempre que demandant, demandat (o ambdós) tinguin el seu domicili a Catalunya.

Però... des de quina data començarà a transcórrer aquest termini? En general la data d’inici serà aquella en la que es varen produir els fets (data de l’accident) però, com en tot, sempre hi ha excepcions: per exemple, en els casos en que s’han produït lesions, abundant jurisprudència entén que la data d’inici serà aquella en que les lesions ja han quedat definitivament establertes (tant si hi ha seqüeles com si no) o aquella en que els perjudicis en general ja es puguin determinar exactament.

Què passa si, arribat el termini de tres o un any, no estem en condicions de poder interposar la corresponent demanda civil? (Potser ens falta algun informe mèdic, o algunes seqüeles encara no s’han pogut determinar doncs el lesionat encara està fent rehabilitació) En aquests casos, la Llei permet interrompre la prescripció, és a dir, quan falti poc per arribar a la data de prescripció és convenient manifestar de manera extrajudicial la nostra voluntat de voler reclamar mitjançant, per exemple, burofax, telegrama, carta certificada amb avís de rebuda, etc. A partir de la data d'aquests, el termini començarà a córrer de nou i pel mateix període (un o tres anys segons correspongui)

Val a dir que, malgrat que a Catalunya disposem d’aquest temps de prescripció més ampli, la inèrcia de tants anys fa que, per “curar-nos en salut”, els lletrats acostumem a interrompre la prescripció com si el termini fos d’un any.

Bé, fins aquí el que fa referència la prescripció a l'àmbit civil. Per no fer un post massa llarg, la prescripció penal la deixem per al proper escrit.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

dijous, 21 de març del 2013

Denúncia i Querella, Llei d'Enjudiciament Criminal.

Tinc davant meu la Llei d'enjudiciament criminal, disposat a fer un quadre sobre les diferències fonamentals entre Denúncia i Querella i aprofito per dir-vos dues paraules d'aquesta Llei. Tal com al Codi Penal trobem el que seria el “llistat” de delictes i faltes, amb les seves característiques, agreujants, atenuants, etc. i les penes corresponents, és a la Llei d'enjudiciament criminal on tenim detallats els passos que s’han de seguir en els diferents tipus de judicis, són les anomenades “normes de procediment”. Tant la denúncia com la querella són dues formes d'iniciar un procés penal, per tant, és aquí on hem de buscar aquestes característiques.


DENÚNCIA
QUERELLA
Es pot presentar per escrit o de paraula, sense que calgui ni advocat ni procurador.
Ha de presentar-se per escrit, amb intervenció d'advocat i procurador.

Qui presenta una denúncia no té perquè intervenir en el judici.

El querellant intervindrà en el Judici.
Es poden denunciar a persones desconegudes, perquè no cal citar noms. Es denuncien uns “fets”.

La querella sempre s’ha de presentar contra una persona o persones determinades.
Un cop interposada una denúncia, aquesta ja segueix endavant, encara que el denunciant no vulgui tenir res més a veure.

Si algú que ha interposat una querella es fa enrere, el procediment s’acaba.
Procediment normal en cas de delictes públics.

Procediment normal en cas de delictes només perseguibles a instància de persona interessada.


Un petit exemple. Si jo vaig passejant pel carrer, i veig com un grup de persones cremen uns contenidors i marxen corrents, puc posar una DENÚNCIA (de fet, tinc la obligació de fer-ho) No tinc ni idea de qui són, però estic denunciant el fet i explicant el que he vist.

Diu l'art. 259 de la Llei d'enjudiciament criminal: "El qui presenciï la perpetració de qualsevol delicte públic està obligat a assabentar-ne immediatament el jutge d'instrucció, de pau, comarcal o municipal, o el funcionari fiscal més pròxim al lloc en què es trobi..."  Hi ha una sèrie d'excepcions a aquesta norma (per exemple, un pare no està obligat a denunciar el delicte d'un fill) però aquest és el principi general.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

dijous, 14 de març del 2013

Demanda, Denúncia i Querella

Per tot el que portem dit en anteriors posts podria semblar certa una sensació a vegades present en moltes persones i és la idea que el Dret només és allí on hi ha el conflicte i la baralla i això no és pas així.

Al matí ens aixequem, engeguem el llum, anem al bany, ens dutxem, esmorzem: Tot això és possible perquè hem contractat els serveis de llum, aigua, gas, etc. Les normes les tenim per tot arreu. Sortim al carrer i sabem que hem de passar en verd i no podem passar en vermell. Tot això és Dret i existeix precisament amb la intenció de que les coses vagin bé.


Si vaig a una botiga a comprar-me un ordinador, el botiguer sap que me l'ha de donar en perfectes condicions i jo sé que l'he de pagar. Si tots dos ho fem així, haurem realitzat un contracte de compravenda sense cap problema.

El que passa és que el Dret també preveu què s’ha de fer quan les coses no funcionin “com ha de ser”.
- Què he de fer si, quan arribo a casa amb l’ordinador nou, m’adono que el teclat està trencat o que no hi ha els programes que m'havien dit?

S’ha de mirar d'arreglar les coses "entre les parts" (entre els interessats) però a vegades no es pot i llavors no queda més remei que iniciar un procediment judicial ("anar a judici")

A l’àmbit CIVIL (així com en el mercantil i laboral), la forma de començar un procediment judicial és mitjançant una DEMANDA. Amb la demanda posem en coneixement del Jutge l’existència del conflicte perquè dicti sentència.

A l’àmbit PENAL tenim dues vies: la QUERELLA i la DENÚNCIA.
Per entendre la diferència, hem de pensar que hi ha una sèrie de delictes o faltes que (a més de tenir unes víctimes directes) afecten a la societat en general i altres que són de caire més privat.
- Per exemple: un assassinat és evident que és quelcom que ha de ser perseguit per les autoritats, per elles mateixes (d’ofici) encara que ningú els hi demanés. A més, qualsevol persona que tingui coneixement d'un assassinat té la obligació de denunciar-ho a les autoritats.
- D’altre banda hi ha delictes més privats que afecten a persones concretes i que són elles les que han de dir si volen que siguin "perseguits" o no, com són els delictes contra l'honor (injúries i calumnies) amb la interposició de la querella.

El típic exemple de delicte perseguible perquè ho demana la part interessada mitjançant querella és el de calumnia. Si jo publico una carta al diari dient que el meu veí està implicat en una trama de corrupció urbanística i això és mentida el meu veí em podrà posar una querella per calumnia. Només ho pot fer ell.

Hi ha força diferències entre denúncia i querella, fins i tot, per exemple, en la forma en com es presenten (la denuncia pot ser verbal, la querella ha de ser necessàriament per escrit), etc. però això potser ja seria aprofundir massa en el que pretenen ser unes nocions generals. Tot i així, en una propera entrada posaré un quadre resum amb les característiques d'ambdós per mirar de deixar-ho clar.


Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

dijous, 7 de març del 2013

Les "denúncies" civils no existeixen

Fa uns dies, escoltant les notícies per la ràdio, vaig sentir la següent errada: Deien que "La Sra. AAA", s’estava plantejant fer una denúncia penal contra la empresa BBB, a més de la denúncia civil que ja havia interposat la setmana anterior"

El locutor utilitzava la mateixa paraula: “Denúncia”, tant per parlar d'una acció civil, com d'una penal i això és una greu confusió de terminologia legal perquè les denuncies no existeixen a l’àmbit civil.

Perquè ens entenguem, seria com si en la retransmissió d'un partit de bàsquet es digués que a Navarro li han fet un “penal” o en un partit de futbol es reclamés una “personal en atac”. Cada expressió és pròpia d'un àmbit concret i, en el món del Dret, també és així.

A l'esfera del Dret Civil parlarem sempre de demandes.
Al camp del Dret Penal ens referirem a denúncies o querelles.

I ara explicaré molt breument la diferència entre àmbit civil (i, per extensió, el mateix vocabulari s'aplica al Dret mercantil, laboral) i àmbit penal i així, en el proper post, ja podré aclarir ben bé què és una demanda què és una denúncia i què és una querella.


Per dir-ho de manera fàcil, i donant tan sols una primera pinzellada, el Dret Penal és el que fa referència a delictes i faltes. I què són delictes i faltes? Doncs les infraccions previstes en la Llei (el Codi Penal). No existeixen més delictes i més faltes que els que estan específicament previstos en la Llei penal. Ningú pot ser acusat, ni jutjat ni condemnat per alguna acció u omissió que no estigui prevista a la Llei com a delicte o falta.

En canvi el Dret civil és el que regula les relacions entre persones ja sigui pel que respecta a contractes (compra-vendes, lloguers...), dret de família (matrimoni), successions (testaments...) responsabilitat civil (que ja n'hem parlat una mica), etc.


Tot això és molt, molt bàsic. És el més elemental per poder distingir què és "civil" i què és "penal", però es pot aprofundir molt i, en posteriors escrits, ja ho anirem fent.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

dijous, 28 de febrer del 2013

Declaració amistosa... firmar o no firmar?

Continuant amb el tema del darrer post i, responent així també a la pregunta que fa dins els comentaris l'amic RAMON, anem a fer un pas més:

És evident que una declaració amistosa d'accident signada pels intervinents en el sinistre desplegarà tots els seus efectes, tant pel que fa a la tramitació i convenis aplicables entre les respectives asseguradores, com si l'afer hagués d'arribar al Jutjat.  Per tant, el primer consell és que, si signem aquest document, hem d'estar convençuts que tot el que en ell s'expressa ho assumim com a cert.

També, tenim la possibilitat de negar-nos a signar si veiem que l'altre part introdueix en el redactat fets o circumstàncies en les que no estem d'acord. Igualment, pot ser l'altre part qui es negui a firmar. Per tant, no és obligatori signar una DAA.


Si no hi ha acord entre els intervinents en un accident i, principalment, en els casos en que s'hagin produït lesions, és recomanable sol·licitar la presència de la Policia Local o Mossos d'Esquadra. Aquests intervindran en un d'aquests dos sentits:

- O bé elaborant el corresponent atestat, que establirà -segons els seus criteris professionals- la culpabilitat en l'accident.
- O bé, ajudant a les parts a omplir la Declaració d'accident (això s'acostuma a fer en els casos en que no hi ha danys personals)

En tot cas, si bé s'ha de tenir en compte que l'atestat policial sempre té una presumpció d'objectivitat en la qual els Jutges (i també les asseguradores) basaran les seves decisions, tot i que també és cert que aquests poden ser rebatuts per altres proves que es puguin presentar en un judici (com poden ser testimonis i, principalment, informes pericials de reconstrucció de l'accident, per exemple, que arribin a una conclusió diferent a l'establerta pels cossos policials).

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

dilluns, 25 de febrer del 2013

Primers passos

La circulació de vehicles a motor és, avui en dia, una font molt gran de conflictes que poden tenir, fins i tot, conseqüències judicials. Quan hem intervingut en un accident de circulació (en el que podem tenir la condició de “causants” o de “perjudicats”) ens hem de preguntar què és el primer que hem de fer.

Si el nostre vehicle està, com és de suposar, degudament assegurat, disposarem d'un formulari conegut com a “Declaració d'accident” (DAA). Aquest document pot tenir efectes pel que fa a la responsabilitat que es derivi del sinistre i, per tant, caldrà que estigui el més completament i correcta subscrit pels conductors dels vehicles implicats. Cada formulari està dissenyat per a dos vehicles. Si en un accident hi ha més vehicles implicats es pot utilitzar més d'un formulari.

Pel moment, el que cal saber és que és necessari emplenar correctament les dades generals (Data i hora, lloc de l’accident: localitat, carrer) i les reservades per cada un dels vehicles (Nom del conductor, DNI, adreça; matrícula, marca i model del vehicle; nom de l’asseguradora, número de pòlissa, nom del propietari prenedor de l’assegurança) En les caselles centrals de la declaració caldrà marcar amb una “X” circumstàncies com la posició del vehicle, maniobra que estava efectuant, etc. També apareix un espai reservat per dibuixar un croquis que pugui aclarir encara més la forma en que s’ha produït el sinistre. Existeix també un apartat reservat per consignar qualsevol tipus de circumstàncies que pugui ajudar a determinar les causes de l’accident i, finalment, les signatures dels conductors.


Aquest document l’omplen els mateixos conductors però, en algunes ocasions, poden haver-los ajudat els Mossos d'Esquadra, Policia Local, etc. Tot i que, per la validesa d'aquest document, no cal la presència de cap força policial.

Cal tenir en compte que una declaració amistosa d'accident pot simplificar la resolució d'un sinistre en el que haguem intervingut, ja que pot comportar una agilització dels tràmits entre les respectives asseguradores.

Altres aspectes, com poden ser els atestats que es pugui realitzar arran d'un accident de circulació, les diferents conseqüències que es poden produir si existeixen danys personals o tan sols materials, etc. els anirem tractant en successius articles.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

dimarts, 19 de febrer del 2013

La Responsabilitat civil.- conceptes generals

La responsabilitat civil és l’obligació d'una persona de reparar un dany que ha ocasionat a un altre. Normalment es tracta d'una compensació monetària, és el que coneixem com “indemnització per danys i perjudicis”.

Habitualment, la persona obligada és la que ha ocasionat el dany, però no sempre és així (per exemple, quan els pares han de respondre per algun mal ocasionat per un fill menor d'edat... imaginem el típic cas d'un nen que trenca el vidre d'un veí amb un cop de pilota)


Com el seu nom indica, es tracta d'una reparació civil, per tant, va “a part” de la responsabilitat penal.

O sigui, pot ser que, per un fet, tan sols hi hagi responsabilitat civil, o bé -si el dany neix d'un delicte o falta- que hi hagi condemna penal i, a més, l’obligació de respondre civilment mitjançant la indemnització per danys.

L’article 1902 del Codi civil diu ”El qui per acció o omissió causa dany a altri, intervenint-hi amb culpa o negligència, està obligat a reparar el dany causat”.

I, segons l'article 1903, aquesta obligació és exigible no tan sols per actes u omissions propis sinó també per aquells que hagin estat causats per persones per les que s’hagi de respondre: els pares són responsables pels danys causats pels fills que es trobin sota la seva guarda, també els tutors en casos de menors o incapacitats que estan sota la seva custòdia, etc.

En el cas que existeixi responsabilitat penal (bé sigui derivada de la comissió d'un delicte o d'una falta) portarà aparellada la responsabilitat civil que se'n derivi.

Menció especial mereix la figura jurídica del “Responsable civil directe” on entra en joc, per exemple, l’obligació d'indemnitzar per part de les Entitats asseguradores sempre i quan existeixi un contracte d'assegurança vigent que cobreixi aquesta contingència.

Tots aquests temes els aniré desenvolupant en posteriors entrades.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

divendres, 15 de febrer del 2013

Aquest blog...

Aquest blog pretén ser una aproximació al món de la Responsabilitat Civil, que té una gran incidència en la vida diària, i una orientació per aquelles persones que ho necessitin.

Amb periodicitat setmanal aniré escrivint articles que, majoritàriament, tractaran sobre els punts més rellevants i útils d'aquest tema, tot i que, també parlaré d'altres aspectes del Dret i qüestions d'actualitat jurídica diversa.


Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus