Situació del despatx a Reus

divendres, 22 de novembre del 2019

Les dilacions indegudes en el procediment penal

Molt sovint ens queixem de la lentitud de la justícia i dels perjudicis que això comporta als ciutadans i al mateix funcionament de l’Estat de Dret. És evident que una resolució immediata dels conflictes és quelcom impossible d’assolir, però també és cert que una justícia que arriba tard és menys justícia.


Avui em vull centrar, no obstant, en un punt en que la lentitud de la justícia pot suposar un benefici per aquells que es poden veure involucrats en un procediment penal com acusats o investigatsEl problema sorgeix quan el procés penal es dilata excessivament en el temps, sense que el retard ajudi a aclarir els fets ni sigui de cap utilitat ni per l’acusació ni per la defensa. Quan aquests retards es produeixen sense culpa de l’acusat, s’ha entès per la doctrina que es pot estar produint un dany innecessari al mateix. Aquest perjudici es concreta en inquietuds, angoixes i molèsties de tot tipus per l’acusat o investigat.



Així doncs, com a "compensació" per aquest sofriment, que a partir de cert moment ja es pot considerar com del tot innecessari, s’ha construït l’atenuant penal de dilacions indegudesAquesta atenuant no es basa en reduir la culpabilitat de l’acusat sinó en raons de justícia i humanitat. Aquestes raons aconsellen que, si al final del procés, l’acusat és condemnat, part de la seva condemna s’ha de veure reduïda com a conseqüència i a compte de l’excessiva durada d’aquell.

El dret de tot ciutadà a tenir un judici en un termini raonable està inclòs en diversos articles del Conveni Europeu de Drets Humans i així s’hi ha pronunciat el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

L’anàlisi sobre si la durada d’un procés ha estat raonable o no, dependrà de les circumstàncies de cada cas. No existeix una norma general pel que fa al temps i s’hauran de valorar, en tot cas, els següents factors: la complexitat de l’assumpte, la conducta del sol·licitant, la conducta de les autoritats competents administratives i judicials, etc.


Tot i que la Constitució espanyola reconeix el dret de tot ciutadà a un procés sense dilacions indegudes (art. 24.2 CE), no serà fins la reforma del Codi Penal realitzada per la Llei Orgànica 5/2010 de 22 de juny, que es consagrarà legalment aquesta atenuant en l’apartat sisè de l’article 21 del Codi Penal en aquests termes:

És circumstància atenuant de la responsabilitat criminal: “La dilació extraordinària i indeguda en la tramitació del procediment, sempre que no sigui atribuïble al propi inculpat i que no guardi proporció amb la complexitat de la causa”.

És la jurisprudència qui s’encarrega d’anar perfilant i unificant els criteris a l’hora d’aplicar aquesta atenuant.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus