Situació del despatx a Reus

dimecres, 24 de juliol del 2019

La presó provisional

- Concepte
La presó provisional és una mesura cautelar personal que suposa l’ingrés a la presó de l’investigat com a mesura preventiva.  Es realitza per part del Jutge instructor i ha d’anar acompanyada de les màximes garanties, tant pel que fa als seus requisits, com a la seva durada. En tant que mesura cautelar restrictiva de drets, s’ha de fonamentar en criteris de necessitat i proporcionalitat. La seva regulació és a l’article 503 de la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECr).


- Requisits
La presó provisional només es podrà adoptar mitjançant resolució judicial motivada i en els casos expressament previstos en la Llei:

1).- Existència d’un o més fets indiciàriament constitutius de delicte sancionats amb pena igual o superior a dos anys de privació de llibertat o amb una pena inferior en cas d’antecedents penals no cancel·lats derivats d’una condemna per delicte dolós.
2).- Indicis racionals de criminalitat respecte a la persona en front la qual es dicta la resolució de presó provisional. Aquest requisit implica, òbviament, la valoració per part del jutge de tot el material de prova existent, per establir un judici provisional d’autoria i tipicitat.
3).- La mesura ha de perseguir fins legítims: assegurar la presència de l’investigat, evitar ocultació, alteració o destrucció de proves rellevants per l’enjudiciament, però sempre que existeixi un perill fundat i concret.
4).- Evitar que l’investigat pugui actuar contra béns jurídics de la víctima.

- Durada
La presó provisional durarà el temps imprescindible per tal de garantir les finalitats previstes en l’apartat anterior si subsisteixin els motius que varen justificar la seva adopció. En tot cas s’han de respectar els límits establerts en la llei segons la gravetat de la pena i també cal dir que existeix la possibilitat de prorrogar-la.


- Modalitats
Com a modalitats específiques de la presó provisional, cal destacar la presó provisional atenuada en el propi domicili de l’investigat amb les mesures de vigilància que es considerin necessàries, quan per causa de malaltia l’internament suposi un greu perill per la seva salut, i la presó provisional incomunicada que pot perseguir com a finalitat, evitar que altres persones implicades en els fets investigats es sostreguin a l’acció de la justícia, que s’alterin o destrueixin proves relacionades amb els fets o es cometin nous fets delictius. La incomunicació durarà el temps estrictament necessari per a practicar amb urgència diligències encaminades a evitar els perills esmentats i no es podrà estendre més enllà de cinc dies.

- EL CAS SANDRO ROSELL

El cas de Sandro Rosell, que ha passat quasi dos anys privat de llibertat, per acabar essent absolt per l’Audiència Nacional, ha posat de manifest els abusos que pot cometre la Justícia en aplicar la mesura de la presó provisional.


Sobre aquest cas, val la pena llegir l’article "Aprender de los errores" de Pau Molins, advocat defensor de Sandro Rosell, publicat a “La Vanguardia” el passat 26 d'abril. que podeu llegir clicant damunt del títol.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus