Situació del despatx a Reus

dimarts, 20 de desembre de 2016

El dret d'aliments a Catalunya

La prestació d’aliments d’origen familiar està regulada a l’article 237 (punts 1 al 14) del Codi civil de Catalunya.

S’entén per aliments, diu l’article 237.1 tot el que és indispensable per al manteniment, l’habitatge, el vestit i l’assistència mèdica de la persona alimentada, i també les despeses per a la formació si aquesta és menor i per a la continuació de la formació, un cop assolida la majoria d’edat, si no l’ha acabada abans per una causa que no li és imputable, sempre que mantingui un rendiment regular. Els aliments també inclouen les despeses funeràries, si no estan cobertes d’una altra manera.


Qui està obligat a prestar-se aliments? 
Ho estan, els cònjuges, els descendents, els ascendents i els germans (art. 237.2 (Codi Civil de Catalunya). Els germans majors d’edat i no discapacitats només tenen dret als aliments necessaris per a la vida. I els parents que tenen reconeguda la condició de discapacitats estan exempts de prestar aliments, excepte en el cas que llurs possibilitats excedeixen llurs necessitats futures, tenint en compte llur grau de discapacitació.

Qui té dret a reclamar aliments? 
Només té dret a reclamar aliments la persona que els necessita o, si escau, el seu representant legal i l’entitat pública o privada que l’aculli, sempre que la necessitat no derivi d’una causa que li sigui imputable i mentre que la causa subsisteixi.


Quan neix el dret a reclamar aliments? 
Hom té dret a demanar els aliments des que es necessiten, però no es poden demanar els anteriors a la data de la reclamació judicial o extrajudicial. En el cas d’aliments a favor dels fills menors, es poden demanar els anteriors a la reclamació judicial o extrajudicial, fins a un període màxim d’un any, si la reclamació no es va fer per una causa imputable a la persona que estava obligada a prestar-los.

Ordre de reclamació. 
La reclamació dels aliments, si escau i si hi ha diverses persones obligades, s’ha de fer seguint l’ordre següent: primer al cònjuge, en segon lloc als descendents, en tercer als descendents i en quart lloc als germans.


Quantia. 
La quantia dels aliments es determina en proporció a les necessitats de l’alimentat i als mitjans econòmics i a les possibilitats de la persona o les persones obligades a prestar-los. Les parts de mutu acord o a instàncies de l’autoritat judicial poden establir les bases d’actualització anual de la quantia dels aliments, d’acord amb les variacions de l’índex de preus de consum o un altre similar.

Finalment direm que són característiques del dret d’aliments el que és un dret irrenunciable, intransmissible i inembargable i que no es pot compensar amb un crèdit que, si escau, l’obligat a prestar-lo tingui respecte a l’alimentat.

2 comentaris:

Elfreelang ha dit...

gràcies molt entenedor i instructiu

Josep Lluís Rodríguez ha dit...

Moltes gràcies, ELFREELANG, m'alegra quan em dieu que s'entén perquè aquesta és la meva intenció, però a vegades el llenguatge jurídic pot fer-se complicat si no vas amb compte.

Ara estic preparant un altre article que crec que t'agradarà :-)