Situació del despatx a Reus

divendres, 26 de maig de 2017

L'arrendament de vivenda (II)

Com a continuació de l’article anterior, passem a examinar altres aspectes de l’arrendament de vivendes, segons el que disposa la Llei 29/1994 d’Arrendaments Urbans.


a) .- Determinació de la renda.

1.- La renda serà la que lliurement pactin les parts.
2.- Excepte pacte en contrari, el pagament de la renda serà mensual i s’haurà d’efectuar en els primers set dies del mes. En cap cas l’arrendador podrà exigir el pagament de més d’una mensualitat de renda.
3.- L’arrendador està a obligat a lliurar rebut del pagament. El rebut ha de contenir separadament les quantitats abonades pels diferents conceptes dels que es composi la totalitat del pagament i de manera específica la renda en vigor.
4.- Les parts podran acordar lliurement que durant un termini determinat la obligació de pagar la renda podrà ser substituïda total o parcialment pel compromís de l’arrendatari de reformar o rehabilitar l’immoble en els termes i condicions pactades. L’incompliment per part de l’arrendatari de la realització de les obres en els termes pactats, podrà ser causa de la resolució del contracte d’arrendament.


b).- Actualització de la renda.

Durant la vigència del contracte, la renda només podrà ser actualitzada per l’arrendador o l’arrendatari en la data en que es compleixi cada any de vigència del contracte en els termes pactats per les parts. En defecte de pacte, el contracte s’actualitzarà aplicant a la renda corresponent a l’anualitat anterior la variació percentual experimentada per l’índex general del sistema d’índex de preus del consum.
La renda actualitzada serà exigible a l’arrendatari a partir del mes següent a aquell en que la part interessada ho notifiqui a l’altre per escrit, expressant el percentatge d’alteració aplicat i acompanyant, si ho exigeix l’arrendatari, certificació de l’INE.

divendres, 24 de març de 2017

L'arrendament de vivenda


En els propers articles, ens dedicarem a comentar diversos aspectes de l’arrendament de vivendes, qüestió regulada a la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU, Llei 29/1994).


a) Durada del contracte.-
Aquesta serà lliurement pactada per les parts. Si fos inferior a tres anys, arribat el venciment del contracte, aquest es prorrogarà obligatòriament fins que l’arrendament arribi a una duració mínima de tres anys, a excepció que l’arrendatari manifesti amb trenta dies d’antelació a la data de finalització del contracte o de qualsevol de les pròrrogues la seva voluntat de no renovar-lo.

Es consideraran celebrats per un any els arrendaments pels que no hi hagi estipulat un termini de duració o aquest sigui indeterminat, sense perjudici del dret de pròrroga anual del que disposa l’arrendatari.

No procedirà la pròrroga obligatòria del contracte si un cop transcorregut el primer any, l’arrendador comunica que té la necessitat de destinar la vivenda de manera permanent per ell mateix, per a familiars en primer grau de consanguinitat o pel seu cònjuge en supòsits de sentència ferma de separació, divorci o nul·litat. Ho haurà de comunicar amb dos mesos d’antelació i l’arrendatari haurà de deixar la vivenda en aquest termini si no hi ha un acord o pacte diferent. Si en tres mesos, l’arrendador o els seus parents no ocupen la finca, l’arrendatari podrà optar en un termini de 30 dies a tornar a gaudir de l’ús de la vivenda per un nou termini de tres anys o bé a ser indemnitzat (una mensualitat per cada any que restés per complir el contracte fins a tres). Art. 9 LAU.


b) Pròrroga del contracte.-
Arribada la data del venciment del contracte o de qualsevol de les pròrrogues, un cop transcorreguts com a mínim tres anys de duració, si cap de les parts hagués notificat a l’altre amb 30 dies d’antelació la seva voluntat de no renovar-lo, el contracte es prorrogarà un any més. Art. 10 LAU.

c) Desistiment del contracte.-
L’arrendatari podrà desistir del contracte o de qualsevol de les seves pròrrogues, un cop hagin transcorregut almenys 6 mesos i sempre que ho comuniqui a l’arrendador amb una antelació mínima de 30 dies. Les parts podran pactar en el contracte, en cas de desistiment, que l’arrendatari hagi d’indemnitzar a l’arrendador en una quantitat equivalent a una mensualitat per cada any de contracte que resti per complir. Pels períodes inferiors a un any, s’aplicarà la part proporcional. Art. 11 LAU

dimarts, 24 de gener de 2017

Foment de l'ús del català als Jutjats

El 27 de desembre de 2016 el Consell de l’Advocacia Catalana va signar un Acord amb el Departament de Justícia per posar en marxa un programa específic de foment de l’ús del català en determinades actuacions professionals. Es tracta de normalitzar l’ús del català a l’Administració de Justícia, atesos els baixos indicatius actuals. Val a dir que durant l’any 2015, tan sols el 8,4 per cent dels escrits presentats davant l’Administració de Justícia a Catalunya estaven redactats en català.


Així doncs, amb aquest Acord, s’inicia una prova pilot, que tindrà una durada prevista inicialment d’un any i que està adreçada als advocats i advocades del torn d’ofici que voluntàriament s’hi vulguin acollir. El pressupost assignat per dur a terme aquest acord durant l’any 2017 és de 915.000 Euros.


Els advocats i advocades acollits al programa, percebran una quantitat complementària de 14 euros per la presentació de determinats escrits redactats en llengua catalana, segons els 26 mòduls de les actuacions de Torn d’Ofici especificats en l’Annex de l’acord emès pel Consell de l’Advocacia Catalana (àmbit penal, civil matrimonial i família, contenciós, social i de cassació). Aquest complement es farà efectiu juntament amb la justificació del torn d’ofici que els advocats presenten als respectius Col·legis, adjuntant una còpia acreditativa de l’escrit redactat en català.


El termini d’inscripció i participació en el Pla restarà obert durant la vigència del Programa i els professionals s’hi podran inscriure i donar de baixa quan ho considerin.

Finalment, afegim que els Col·legis d’Advocats i el Consell posen a la disposició dels professionals totes les eines que puguin necessitar per tal de poder presentar els escrits en català (www.cicac.cat/arees/llengua/recursos-linguistics/.)

dimarts, 20 de desembre de 2016

El dret d'aliments a Catalunya

La prestació d’aliments d’origen familiar està regulada a l’article 237 (punts 1 al 14) del Codi civil de Catalunya.

S’entén per aliments, diu l’article 237.1 tot el que és indispensable per al manteniment, l’habitatge, el vestit i l’assistència mèdica de la persona alimentada, i també les despeses per a la formació si aquesta és menor i per a la continuació de la formació, un cop assolida la majoria d’edat, si no l’ha acabada abans per una causa que no li és imputable, sempre que mantingui un rendiment regular. Els aliments també inclouen les despeses funeràries, si no estan cobertes d’una altra manera.


Qui està obligat a prestar-se aliments? 
Ho estan, els cònjuges, els descendents, els ascendents i els germans (art. 237.2 (Codi Civil de Catalunya). Els germans majors d’edat i no discapacitats només tenen dret als aliments necessaris per a la vida. I els parents que tenen reconeguda la condició de discapacitats estan exempts de prestar aliments, excepte en el cas que llurs possibilitats excedeixen llurs necessitats futures, tenint en compte llur grau de discapacitació.

Qui té dret a reclamar aliments? 
Només té dret a reclamar aliments la persona que els necessita o, si escau, el seu representant legal i l’entitat pública o privada que l’aculli, sempre que la necessitat no derivi d’una causa que li sigui imputable i mentre que la causa subsisteixi.


Quan neix el dret a reclamar aliments? 
Hom té dret a demanar els aliments des que es necessiten, però no es poden demanar els anteriors a la data de la reclamació judicial o extrajudicial. En el cas d’aliments a favor dels fills menors, es poden demanar els anteriors a la reclamació judicial o extrajudicial, fins a un període màxim d’un any, si la reclamació no es va fer per una causa imputable a la persona que estava obligada a prestar-los.

Ordre de reclamació. 
La reclamació dels aliments, si escau i si hi ha diverses persones obligades, s’ha de fer seguint l’ordre següent: primer al cònjuge, en segon lloc als descendents, en tercer als descendents i en quart lloc als germans.


Quantia. 
La quantia dels aliments es determina en proporció a les necessitats de l’alimentat i als mitjans econòmics i a les possibilitats de la persona o les persones obligades a prestar-los. Les parts de mutu acord o a instàncies de l’autoritat judicial poden establir les bases d’actualització anual de la quantia dels aliments, d’acord amb les variacions de l’índex de preus de consum o un altre similar.

Finalment direm que són característiques del dret d’aliments el que és un dret irrenunciable, intransmissible i inembargable i que no es pot compensar amb un crèdit que, si escau, l’obligat a prestar-lo tingui respecte a l’alimentat.

dilluns, 21 de novembre de 2016

Accidents de circulació.- Resposta de l'asseguradora

Actuacions de l'asseguradora davant la reclamació de l'assegurat
L’asseguradora disposa de tres mesos de termini des de la data fefaent de la reclamació del perjudicat per enviar-li la seva oferta. Tant si es tracta de danys personals com materials, l’asseguradora ha de presentar una oferta motivada d’indemnització, si entén acreditada la responsabilitat i quantificat el dany. En cas de que la reclamació hagi estat rebutjada, també ha de donar una resposta motivada d’aquesta denegació. És a dir que en ambdós casos l’asseguradora ha de contestar ja que es tracta d’una obligació legal.


És rellevant que consti tant la data de la reclamació com la de la oferta, donat el termini de tres mesos que s’ha de comptar de data a data.

Quines conseqüències es deriven per l’asseguradora si incompleix la obligació de l’article 7.2 del RDL 8/2004?
Aquest article estableix que, transcorregut el termini de tres mesos sense que s’hagi presentat una oferta motivada d’indemnització, s’imposaran a l’asseguradora interessos de demora. Aquests mateixos interessos també s’imposaran en el cas que, acceptada la oferta pel perjudicat, aquesta no sigui satisfeta en el termini de cinc dies o no sigui consignada pel pagament la quantitat ofertada.


Quin ha de ser el contingut de la oferta motivada?
1.- Una proposta d’indemnització pels danys personals i pels danys materials, fent-ne una valoració separada.
2.- Els danys i perjudicis personals es calcularan segons els criteris i imports recollits en el Títol IV i Annex de la Llei 35/2015.
3.- Ha d’incloure de manera desglossada i detallada els documents, informes, inclòs l’informe mèdic definitiu en els que l’asseguradora s’hagi basat per quantificar la indemnització que s’ofereix, de tal manera que el perjudicat tingui els elements de judici necessaris per acceptar-la o rebutjar-la.


4.- S’ha de fer constar que la quantitat que s’ofereix no està condicionada a la renúncia del perjudicat a exercir futures accions en el cas que la indemnització percebuda fos inferior a la que en dret li pugui correspondre. Ara bé, el que es pacti en un acord de mediació sí que és vinculant i suposa la renúncia del perjudicat a percebre res més.
5.- La quantitat objecte de l’oferta podrà ser consignada mitjançant diners en efectiu, un aval solidari de duració indefinida i a pagar al primer requeriment emès per entitat de crèdit o per qualsevol altre mitjà que, a criteri de l’òrgan jurisdiccional corresponent garanteixi la immediata disponibilitat de la quantitat consignada.

divendres, 21 d’octubre de 2016

Accidents de circulació.- La reclamació del perjudicat


Els perjudicats en un accident de circulació no poden acudir a l’acció judicial civil sense haver efectuat abans la reclamació a l’asseguradora acompanyant també la oferta motivada d’aquesta si la tenen.

Ara bé, aquesta reclamació del perjudicat és només necessària si l’acció s'exercita contra l’asseguradora, però no si es fa tan sols contra el conductor contrari.


Què ha de contenir aquesta reclamació extrajudicial?

En la reclamació, ha de constar la identificació i dades rellevants de les persones que reclamen, una declaració sobre les circumstàncies del fet, la identificació dels vehicles i conductors que han intervingut, així com tota la informació mèdica assistencial o pericial o de qualsevol tipus que tingui en el seu poder i que permeti poder valorar els danys. Quan presentem la demanda judicial, haurem d’acompanyar-la d'una còpia d’aquesta reclamació prèvia dirigida a l’asseguradora.

Com ha de fer la reclamació el perjudicat a l’asseguradora perquè tingui efectes?

Encara que la norma no ho indiqui, s’ha de fer de manera fefaent. És la única manera que el perjudicat podrà provar que l’ha realitzat. El més normal és enviar un burofax (amb avís de rebuda i demanant la certificació del contingut). Imaginem que l’asseguradora al·lega que no ha rebut la reclamació i el jutge exigeix la prova del seu enviament. Valdria també la prova d’haver enviat un fax o un correu electrònic, si és el mateix que s’ha fet servir per a mantenir altres comunicacions entre el perjudicat i l’asseguradora.


La reclamació del perjudicat interromp el còmput de prescripció d’un any per exercitar l’acció civil, des del moment en que es presenti a l’asseguradora. Aquesta interrupció es perllongarà fins que es produeixi la notificació al perjudicat de la oferta o resposta motivada definitiva. A partir d’aquesta notificació s’inicia de nou el termini d’un any per demandar.

divendres, 7 d’octubre de 2016

Accidents de circulació.- Canvis legislatius

Durant les properes setmanes anirem tractant diverses qüestions referents als conflictes derivats d’accidents de circulació. Aquests, actualment despenalitzats, es venien resolent en una part molt important en un judici de faltes (via penal) fins el dia 1 de juliol de 2015. Això va provocar una gran preocupació als advocats especialistes en dret de la circulació, asseguradores i perjudicats, pensant en com es podria veure alentida la solució dels conflictes si aquests haurien de ser derivats a la via civil.


Però, a més de la reforma del Codi Penal (Llei Orgànica 1/2015), una extraordinària importància adquireix la Llei 35/2015, de 22 de setembre, de Reforma del sistema per a la valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació (Barem) i la inclusió que s’hi fa de l’ús de la mediació per resoldre aquests conflictes.


Veiem avui, tan sols algunes novetats introduïdes per la Llei 35/2015 respecte al sistema anterior (RDLeg. 8/2004):

a) Les parts poden demanar expressament a les forces de seguretat el lliurament de l’atestat per a plantejar la reclamació.
b) El forense, que abans intervenia en els procediments penals, pot ara intervenir extrajudicialment amb la Llei 35/2015. El perjudicat i l’asseguradora poden demanar l’emissió d’un informe forense, que pagarà l’asseguradora. Si és el perjudicat qui demana l’informe pericial complementari, sense acord amb l’asseguradora, el pagarà ell.
c) El metge forense pot ser citat a judici i compareixerà en qualitat de testimoni-pèrit (art. 380 LEC).
d) L’asseguradora, que en el sistema anterior només podia presentar una oferta motivada després de la primera reclamació del perjudicat, ara ha de presentar oferta motivada o resposta de denegació en el termini d’un mes des de la notificació de l’informe forense.

Aquest és un petit tast de les novetats que, en relació amb aquest tema, anirem ampliant i aprofundint en propers articles.

dimecres, 14 de setembre de 2016

Bens fungibles

Ja som al mes de setembre i les activitats habituals es reprenen de nou. Aquí al blog també tornem a agafar el ritme de publicació i, per començar, ho farem amb un article d’aquells de vocabulari, que són curiosos i gens complicats.

Sabeu què és un bé fungible?

Per arribar a la definició podríem posar una llarga classificació dels “béns” (coses) plena de divisions i subdivisions, però seria llarg i carregós. Nosaltres anirem directament al que volem explicar.

El Codi civil identifica béns fungibles i no fungibles amb bens “consumibles i no consumibles” quan diu al seu article 337
A la primera espècie (serien els FUNGIBLES) pertanyen aquells béns dels que no pot fer-se l’us adequat a la seva naturalesa sense que es consumeixin; a la segona espècie (serien els NO FUNGIBLES), corresponen els demés.


És cert que les idees de fungible i consumible gairebé es superposen, però la definició correcta seria:

Coses fungibles són aquelles que, en les transaccions, es consideren segons el seu número, mesura o pes i que poden ser substituïdes unes per les altres. Les no fungibles seran, doncs, les que no admeten substitució.

La diferència entre fungibles i no fungibles la veurem fàcilment quan, si per la destrucció de la cosa s’ha d’indemnitzar per danys i perjudicis, en les coses fungibles serà possible la restitució per una altre cosa de la mateixa classe, pel contrari, en les coses no fungibles tan sols serà possible una indemnització en diners ja que la cosa era insubstituïble.

Amb un exemple ho veurem claríssim:

L’exemple típic de cosa fungible és el diner: Si algú em deixa Cent Euros, segur que a ningú li passarà pel cap que hagi de tornar els mateixos bitllets o monedes! Això és perquè, com hem dit, pot ser substituït per altres coses (bitllets o monedes) del mateix valor.


Si demano a la meva veïna un quilo d’arròs, al dia següent li tornaré un paquet amb un altre quilo d’arròs, L’arròs és un bé fungible, perquè puc substituir-ne un quilo per un altre quilo.
Ara bé, imagineu vull impressionar unes visites i el que el que demano a la meva veïna és un quadre original de Van Gogh que té al seu saló. Segur que, al dia següent, quan li torni el quadre, no n’accepta un “d’igual”. El quadre de Van Gogh és un bé no fungible,  una cosa insubstituïble, i si el perdo o el faig malbé tan sols serà possible la indemnització econòmica.


Es consideren, en general, fungibles les coses que es produeixen en sèrie, sense cap element diferencial. Per exemple, un electrodomèstic de la mateixa marca i model, un abric d’igual marca, model, color i qualitat, etc.