Situació del despatx a Reus

dimarts, 29 d’octubre de 2019

Els delictes contra la seguretat viària

Les infraccions penals en matèria se seguretat vial (arts. 379-385 del Codi Penal), constitueixen un dels grups de delictes que més interès teòric i pràctic desperten en la doctrina i en la jurisprudència. Aquest interès s’ha vist augmentat encara més degut, especialment, a les reformes operades per mitjà de la LO 15/2003, LO 15/2007, LO 5/2010 i LO 2/2019.


Aquestes reformes han estat la conseqüència lògica de l’interès mediàtic que suscita la denominada “delinqüència vial” essent un dels temes “estrella” de l’agenda política. Hem passat, en un espai de temps relativament curt, d’una certa habituació social als accidents de tràfic, a una actitud de tolerància zero i de lluita decidida contra els infractors vials.


Delictes tals com la conducció sota els efectes de l’alcohol o de les drogues, la conducció temerària, la conducció sense permís o llicència per pèrdua total de punts, etc., han vist endurides les penes de manera considerable en virtut de les reformes legals esmentades.

Us convido a veure el següent vídeo presentat pel Servei Català de Trànsit, que tracta d'aquest tema de tanta importància a la societat dels nostres dies.


Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

dijous, 19 de setembre de 2019

El Tribunal Suprem impedeix els desnonaments amb menys de 12 mesos d'impagament


El Tribunal Suprem ha establert en la Sentència 463/19 (11.09.2019) els criteris que s’han d’aplicar a Espanya pel que fa als efectes de la nul·litat de les clàusules de venciment anticipat de les hipoteques -les que regulen els procediments de desnonament-.


El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ja havia declarat el 2013 que les clàusules de venciment anticipat eren abusives, però no va ser fins el passat mes de març quan va establir quins criteris s’havien d’aplicar per l’execució anticipada de les hipoteques en els contractes subjectes a aquestes clàusules, que regulaven els desnonaments.

En aquesta sentència el Tribunal Suprem ha establert que a Espanya els bancs només podran executar conforme al que estableix la nova Llei Hipotecària aprovada el passat mes de març i que va entrar en vigor el 15 de juny de 2019. S'estableix que els beneficis de la nova llei hipotecària espanyola, s'estenguin als contractes signats abans de la seva entrada en vigor. A la pràctica això suposa que els tribunals no admetran desnonaments amb menys de 12 mesos d’impagaments. Cal tenir  en compte que la Llei Hipotecària anterior de 2013, permetia executar un préstec hipotecari amb tres quotes impagades.


En concret, l’actual Llei estableix que:

- Durant la primera meitat de la vida del préstec, el banc podrà iniciar la demanda judicial si hi ha un impagament d’almenys 12 mensualitats o d’un 3% de l’import del préstec.
- Durant la segona meitat del préstec, s’hauran d’acreditar 15 mesos d’impagament o un 7% del capital.

El Tribunal Suprem estableix que els procediments en els que el préstec es va donar per vençut abans de l’entrada en vigor de la Llei Hipotecària de 2013 per aplicació d’una clàusula contractual nul·la, s’haurien d’arxivar sense més tràmit. Aquells procediments en els que es va executar el préstec després de l’entrada en vigor de la llei de 2013, també s’haurien d’arxivar si l’incompliment del client és inferior a les 12 quotes que marca la normativa ara vigent. Si l’incompliment és superior als criteris establerts en la nova llei, els tribunals podran continuar amb la tramitació del procediment.
Finalment la Sala fixa que el sobreseïment dels procediments no impedirà a les entitats de interposar una nova demanda executiva basada en l’aplicació de la nova llei hipotecària.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

dimarts, 3 de setembre de 2019

El Servei d'Orientació Jurídica (S.O.J.)


Un dels molts serveis que ofereix el Col·legi de l’Advocacia de Reus als ciutadans és el Servei d’Orientació Jurídica (SOJ).

Es tracta d’un servei públic i gratuït d'atenció personalitzada que proporciona un primer consell orientador als ciutadans que s’hi adrecin. Presten aquest servei els catorze Col·legis d'advocats de Catalunya, amb personal propi i advocats en exercici inscrits en el Col·legi d'advocats corresponent a la població on es presta el servei.


L’objectiu primordial de qualsevol servei d’atenció al ciutadà dels col·legis d’advocats (com poden ser els d’orientació jurídica, orientació a la mediació i d’altres), és aconseguir una bona comunicació i propiciar un diàleg ordenat amb el ciutadà que fa la consulta o tramitació. Es tracta d’aprofitar al màxim el temps limitat del que es disposa i a la vegada donar un servei amb uns criteris uniformes per part dels lletrats que fan aquest servei públic i del personal dels col·legis que intervenen en la fase de tramitació.


El contingut del Servei d’Orientació Jurídica hauria de consistir bàsicament en:

a) Orientar, és a dir proporcionar un consell immediat i personal (no directiu) sobre elements que integren l’ordenament jurídic o de la matèria o situació que plantegi el ciutadà en relació als seus drets i obligacions, així com dels recursos de que disposa i les diferents vies on pot defensar-los o fer-los efectius, ja siguin judicials o extrajudicials.

b) Determinar les pretensions judicials, és a dir, quin tipus de procediment judicial i jurisdicció (civil, penal, laboral, etc.) hi correspon.

c) Gestionar, emplenar i tramitar les sol·licituds d'assistència jurídica gratuïta (AJG) (demanar advocat d'ofici), les peticions inicials de mediació i les que en el futur es puguin determinar.


Així doncs, veiem que un aspecte important del servei és facilitar al ciutadà informació sobre la concessió del dret a l’assistència jurídica gratuïta (AJG), tant pel que fa a la viabilitat de la pretensió, a les actuacions jurisdiccionals en les que és preceptiva la postulació i la representació i les seves excepcions. Una qüestió molt important és l’aspecte econòmic, per la qual cosa s’haurà d’informar a l’usuari dels criteris de concessió de la justícia gratuïta pel que fa als ingressos de l’individu o unitat familiar, patrimoni, discapacitats, etc.
Finalment s’informarà al ciutadà sobre la documentació necessària que haurà d’aportar per tramitar el corresponent expedient d’AJG.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

dimecres, 24 de juliol de 2019

La presó provisional

- Concepte
La presó provisional és una mesura cautelar personal que suposa l’ingrés a la presó de l’investigat com a mesura preventiva.  Es realitza per part del Jutge instructor i ha d’anar acompanyada de les màximes garanties, tant pel que fa als seus requisits, com a la seva durada. En tant que mesura cautelar restrictiva de drets, s’ha de fonamentar en criteris de necessitat i proporcionalitat. La seva regulació és a l’article 503 de la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECr).


- Requisits
La presó provisional només es podrà adoptar mitjançant resolució judicial motivada i en els casos expressament previstos en la Llei:

1).- Existència d’un o més fets indiciàriament constitutius de delicte sancionats amb pena igual o superior a dos anys de privació de llibertat o amb una pena inferior en cas d’antecedents penals no cancel·lats derivats d’una condemna per delicte dolós.
2).- Indicis racionals de criminalitat respecte a la persona en front la qual es dicta la resolució de presó provisional. Aquest requisit implica, òbviament, la valoració per part del jutge de tot el material de prova existent, per establir un judici provisional d’autoria i tipicitat.
3).- La mesura ha de perseguir fins legítims: assegurar la presència de l’investigat, evitar ocultació, alteració o destrucció de proves rellevants per l’enjudiciament, però sempre que existeixi un perill fundat i concret.
4).- Evitar que l’investigat pugui actuar contra béns jurídics de la víctima.

- Durada
La presó provisional durarà el temps imprescindible per tal de garantir les finalitats previstes en l’apartat anterior si subsisteixin els motius que varen justificar la seva adopció. En tot cas s’han de respectar els límits establerts en la llei segons la gravetat de la pena i també cal dir que existeix la possibilitat de prorrogar-la.


- Modalitats
Com a modalitats específiques de la presó provisional, cal destacar la presó provisional atenuada en el propi domicili de l’investigat amb les mesures de vigilància que es considerin necessàries, quan per causa de malaltia l’internament suposi un greu perill per la seva salut, i la presó provisional incomunicada que pot perseguir com a finalitat, evitar que altres persones implicades en els fets investigats es sostreguin a l’acció de la justícia, que s’alterin o destrueixin proves relacionades amb els fets o es cometin nous fets delictius. La incomunicació durarà el temps estrictament necessari per a practicar amb urgència diligències encaminades a evitar els perills esmentats i no es podrà estendre més enllà de cinc dies.

- EL CAS SANDRO ROSELL

El cas de Sandro Rosell, que ha passat quasi dos anys privat de llibertat, per acabar essent absolt per l’Audiència Nacional, ha posat de manifest els abusos que pot cometre la Justícia en aplicar la mesura de la presó provisional.


Sobre aquest cas, val la pena llegir l’article "Aprender de los errores" de Pau Molins, advocat defensor de Sandro Rosell, publicat a “La Vanguardia” el passat 26 d'abril. que podeu llegir clicant damunt del títol.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

dijous, 20 de juny de 2019

L'acceptació de l'herència a Benefici d'Inventari a Catalunya

Ser beneficiari d’una herència pot significar “a priori” un ingrés econòmic. Ara bé, en molts casos pot representar un greu perjudici per al qui la rep, ja que acceptar l’herència implica fer-se càrrec de tots els bens i drets del difunt, però també subrogar-se (fer-se càrrec) a les seves obligacions i deutes, inclús responent amb el seu patrimoni personal.


En el post anterior ja vàrem tractar la possibilitat de poder renunciar a l’herència que permet la llei.
Però, què passa quant tenim dubtes respecte de la solvència present o futura del causant? No és estrany que en molts casos el passiu de l’herència superi l’actiu, ja sigui per deutes conegudes o desconegudes, per deutes que puguin sobrevenir amb posterioritat (per exemple fiances o avals prestats pel causant) i que en qualsevol moment posterior a la mort podem convertir-se en deutes de l’herència, o tal vegada possibles comprovacions fiscals que puguin produir-se dins dels quatre anys següents a la mort i suposar deutes pels hereus.

Doncs bé, per aquests supòsits és aconsellable acollir-se a la figura de l’acceptació de l’herència a benefici d’inventari, que limita la responsabilitat de l’hereu pels deutes contrets pel causant als béns existents en l’herència sense afectar al patrimoni personal del qui hereta.


A Catalunya, des de l’entrada en vigor l’1 de gener de 2009 del Llibre IV del Codi Civil de Catalunya (Llei 10/2008 de 10 de juliol), s’entén que l’acceptació s’ha fet a benefici d’inventari encara que no s’hagi manifestat expressament, inclús quan s’hagi manifestat una acceptació pura i simple si això resultés perjudicial, sempre que s’hagi practicat, com veurem, l’inventari de béns que requereix aquesta opció. En canvi a la resta de l’estat, aquesta opció de sol·licitar expressament.
A més cal destacar que els menors d’edat, les persones subjectes a tutela o curatela, persones jurídiques de dret públic i les fundacions i associacions declarades d’utilitat pública, son hereus que gaudeixen de ple dret del benefici d’inventari.

Com es fa?
Des de que coneixem la nostra condició d’hereus, disposem de 6 mesos per formalitzar un inventari exhaustiu, on constin detallats amb exactitud tots els béns que integren l’herència. Aquest inventari s’ha de formalitzar mitjançant una declaració expressa i solemne davant un notari de la població on residís el difunt o bé al Jutjat competent, independentment de què existeixi o no testament. Si l’hereu es troba a l’estranger pot fer-ho davant l’Agent Consular. També serà vàlid l’inventari formalitzat en document privat, sempre que s’hagi presentat a la liquidació d’impostos davant l’organisme corresponent.

Termini
Com hem dit, es disposa de 6 mesos des que es coneix la condició d’hereu per formalitzar i liquidar-ne l’inventari.

Efectes
El principal és la total separació de patrimonis. El patrimoni propi i personal dels hereus quedarà salvaguardat. Els possibles deutes i obligacions del difunt es cobriran únicament amb els béns de l’herència i haurà de liquidar els deutes contrets pel difunt fins a la total liquidació del passiu hereditari.


Qui pot acolli-se al benefici d’inventari
Qualsevol dels cridats a heretar, ja sigui en forma conjunta o per separat. Cada hereu és lliure de decidir si renuncia, accepta pura i simplement o si ho fa a benefici d’inventari.

Pèrdua del benefici
Quan en l’administració dels béns s’hagi actuat en frau de creditors, tant en els pagaments o quan l’hereu disposi dels béns com a propietari dels mateixos en el seu propi interès i en perjudici dels creditors.


Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

dimarts, 30 d’abril de 2019

Què passa a Catalunya quan un hereu es nega a acceptar l’herència ?

Conforme disposa l’article 461-12 del Codi Civil de Catalunya, el dret a acceptar o repudiar l’herència no està sotmès a termini.

Ara bé, les persones interessades en la successió, inclosos els creditors de l’herència o del cridat -és a dir del nomenat pel causant (difunt)  en la successió testada o els previstos en la llei per la successió intestada-, poden sol·licitar al notari, un cop transcorregut un mes a comptar de la delació (obertura de la successió), que requereixi personalment al cridat a fi que, en el termini de dos mesos, li manifesti si accepta o repudia l’herència, amb l’advertència expressa que, si no l’accepta, s’entén que la repudia.



El requeriment personal al cridat, s’ha de fer, com a mínim, dues vegades en dies diferents. Si aquest requeriment esdevé infructuós, el notari ha de fer el requeriment per correu certificat, i en cas que no es pugui notificar, s’ha de fer per mitjà d’edictes publicats en els dos diaris de més tiratge del lloc.


Un cop transcorregut el termini de dos mesos sense que el cridat hagi acceptat l’herència en escriptura pública, s’entén que la repudia, llevat que sigui un menor d’edat o una persona amb la capacitat modificada judicialment, cas en el qual s’entén que l’accepta a benefici d’inventari.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

dimecres, 16 de gener de 2019

L'estat de necessitat

Aquest article serà molt breu i és que he pensat que, de tant en tant, aprofitaré el blog per explicar en molt poques paraules algun concepte jurídic. Per exemple, sabem què és l'estat de necessitat en l'àmbit del dret penal?

El Codi Penal en el seu article 20 estableix les causes d’exempció de la responsabilitat criminal. Una d’aquestes causes és el que es coneix com estat de necessitat.

És en l’apartat 5è d’aquest article on es diu que està exempt de responsabilitat criminal:

“El qui, en estat de necessitat, per evitar un mal propi o aliè lesioni un bé jurídic d’una altra persona o infringeixi un deure, sempre que hi concorrin els requisits següents:
Primer. Que el mal causat no sigui més gran que el que es tracta d’evitar.
Segon. Que la situació de necessitat no hagi estat provocada intencionadament pel subjecte.
Tercer. Que el necessitat no tingui, pel seu ofici o càrrec, obligació de sacrificar-se.


Exemple: El fill petit d'en Joan té una febre altíssima i no respon al que li diuen els seus pares. Viuen a la muntanya i una tempesta els ha deixat mig incomunicats i sense telèfon. Agafa el nen per dur-lo a l'hospital però el seu cotxe no engega, així que, sense pensar-s'ho un moment corre els metres que el separen de la casa que té més propera, una família que només hi va els caps de setmana, força la porta del garatge, trenca un vidre de la finestreta del 4x4 allí aparcat, l'obre i s'emporta al nen a l'hospital.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

dijous, 22 de novembre de 2018

Modificació de mesures en el Dret de família (divorcis, separacions, guarda i custòdia)


En els darrers anys, s’ha produït un augment de litigis als Jutjats de família, no perquè es presentin més demandes de divorci, separació o de guarda i custòdia, sinó com a conseqüència de les sol·licituds de modificació de mesures derivades, fonamentalment,  de la crisi econòmica que vivim des de l’any 2008 aproximadament, dels canvis que es van produint a la societat i la legislació i jurisprudència sobre la custòdia compartida.


El Codi Civil de Catalunya en el seu article 233-7 i respecte a la modificació de mesures diu:

1.- Les mesures ordenades en un procés matrimonial es poden modificar, mitjançant una resolució judicial posterior, si varien substancialment les circumstàncies concurrents en el moment de dictar-les.

2.- El conveni regulador o la sentència poden preveure anticipadament les modificacions pertinents.

3.- Si la part que sol·licita judicialment la modificació de les mesures establertes per alteració de les circumstàncies ha intentat arribar a un acord extrajudicial iniciant un procés de mediació, la resolució judicial que modifica les mesures pot retrotreure els efectes a la data d’inici del procés de mediació.

El Codi Civil s’expressa en el mateix sentit en els articles 90 i 91.

Cal insistir en que podran ser modificades judicialment tant les mesures convingudes pels cònjuges de mutu acord mitjançant un conveni regulador com les adoptades pel jutge en defecte d’acord.


La jurisprudència ha anat establint els requisits exigits per donar lloc a una modificació de mesures establertes en un procés de dret de família i que són els següents:

- Que des del moment en que es van adoptar les mesures fins en el que es sol·licita la seva modificació, s’hagi produït un canvi en les circumstàncies o situació fàctica que les va determinar.

- Que el canvi en les circumstàncies sigui substancial, important o fonamental, és a dir que afecti al nucli de la mesura i no a aspectes accessoris o perifèrics i que d’haver existir en el moment del divorci, per exemple, hauria provocat l'adopció de mesures diferents.

- Que el canvi sigui estable, amb caràcter de permanència i no merament ocasional o transitori.

- Que els canvis siguin imprevisibles i aliens a la voluntat del qui planteja la modificació. Per tant els canvis no poden ser buscats a propòsit i, no cal dir-ho, amb voluntat fraudulenta, per tal d'obtenir unes mesures més beneficioses.

Les modificacions de mesures definitives que es plantegen més habitualment, són aquelles que fan referència a la situació econòmica, per exemple del progenitor que ha de satisfer pensió d’aliments pels fills, o del cònjuge que ha de pagar una pensió compensatòria a l’altre (per haver-se quedat a l’atur o bé en el cas d’haver millorat la seva situació econòmica o patrimonial...). També cal destacar les modificacions que es poden plantejar respecte a la guarda i custòdia dels fills, règim de visites, etc.



No cal dir que el procediment o demanda de modificació de mesures es pot plantejar no tan sols de manera contenciosa, sinó de mutu acord entre les parts o d’una amb el consentiment de l’altra, presentant un nou conveni que haurà de ser sotmès a la seva aprovació judicial.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus