Situació del despatx a Reus

dimecres, 27 de desembre del 2017

Jutges i Magistrats

Molt sovint llegim o escoltem notícies referents a l’administració de justícia en que es mencionen els termes “Jutge” i “Magistrat” com si fossin sinònims, però això no és cert. Farem una petita explicació i s’entendrà molt bé.


La Carrera judicial té tres categories, de major a menor:

- Magistrat del Tribunal Suprem
- Magistrat
- Jutge

Segons l’article 301 i següents de la Llei Orgànica del Poder Judicial de l’any 1985, l’accés a la carrera judicial està basat en els principis de mèrit i capacitat i pot tenir lloc per qualsevol de les tres categories citades, tot i que el més freqüent serà "començar" per Jutge.

Per ser Jutge s’ha de ser Llicenciat en Dret i superar les oposicions que es convoquin a tal fi. Un cop aprovades aquestes proves els aspirants a Jutge han de passar un període de dos anys a l’Escola Judicial del Consell General del Poder Judicial, que es troba a Barcelona, on acabaran d’adquirir els coneixements teòrics i pràctics que els calen. Les oposicions a Jutge han de ser convocades, com a mínim, un cop cada dos anys.


Per ser Magistrat hi ha diferents opcions:
1. Esser primer Jutge i aconseguir l’ascens mitjançant unes proves selectives exclusives per a jutges o, en el transcurs de la vida professional, per antiguitat, o sigui, havent transcorregut un temps el servei actiu com a Jutge.
2.- També ingressaran a la carrera judicial per la categoria de Magistrat o Magistrat del Tribunal Suprem, juristes de reconeguda competència (per exemple advocats amb molta experiència, catedràtics universitaris, etc.) segons un procediment que estableix la llei. Aquells que pretenguin l’ingrés a la carrera judicial per aquesta via hauran també de superar un curs de formació a l’Escola judicial.


Ascendir de Magistrat a Magistrat del Tribunal Suprem ja és més complex i requereix de més temps. És una elecció que correspon al Consell General del Poder Judicial mitjançant concurs de mèrits al que només es poden presentar Magistrats amb un mínim quinze anys d’antiguitat.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

dijous, 19 d’octubre del 2017

La filiació adoptiva en el Codi civil de Catalunya

Avui parlarem d'un tema ben diferent dels que hem tractat darrerament i que em sembla que us pot resultar interessant: L'adopció


L’article 235-30 estableix els següents requisits personals per a poder adoptar:

a) Tenir plena capacitat d’obrar.
b) Ésser major de 25 anys, llevat que es tracti de l’adopció del fill del cònjuge o de la parella estable o de parents orfes, i tenir com a mínim 14 anys més que la persona adoptada.



L’adopció per més d’una persona només s’admet en el cas dels cònjuges o dels membres d’una parella estable. En aquests casos, n’hi ha prou que un dels adoptants hagi complert 25 anys.

L’article 235-31, per altra banda, estableix les prohibicions per a adoptar.

1. No poden adoptar les persones que hagin estat suspeses o privades de la potestat o les que hagin estat remogudes d’un càrrec tutelar mentre estiguin en aquesta situació.

2. No es poden adoptar les persones següents:
  • Els descendents
  • Els germans
  • Els parents en segon grau de la línia col·lateral per afinitat, mentre dura el matrimoni que origina aquest parentiu(*)
(*) El parentiu polític o d’afinitat és el que lliga a cada un dels esposos amb els parents de sang de l’altre. El meu sogre, doncs, no em podria adoptar a mi mentre jo estigués casat amb la seva filla.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

dijous, 6 de juliol del 2017

L'arrendament de vivenda (III)

Seguim amb els articles dedicats als arrendaments, exposant a continuació alguns altres aspectes que poden ser d’interès.

a) Conservació de la vivenda.- 
L’arrendador està obligat a realitzar, sense tenir dret a elevar per aquest motiu la renda, totes les reparacions que siguin necessàries per a conservar la vivenda en les condicions d’habitabilitat, excepte quan el deteriorament del que tracti la reparació sigui imputable a l’arrendatari. A més de la Llei d’Arrendaments Urbans, això ja ho disposa el Codi Civil ( arts. 1.563 i 1.564).
Quan l’execució d’una obra de conservació no es pugui ajornar raonablement a la conclusió de l’arrendament, l’arrendatari està obligat a suportar-la. Si la obra durés més de vint dies, la renda haurà de ser disminuïda en proporció a la part de vivenda de la que l’arrendatari se’n vegi privat.



L’arrendatari haurà de posar en coneixement de l’arrendador en el termini més breu possible la necessitat de les reparacions a les que hem fet esment en el primer paràgraf. En tot moment i prèvia comunicació a l’arrendador podrà realitzar les que siguin urgents per tal d’evitar un dany imminent o una incomoditat greu i exigir d’immediat el seu import a l’arrendador.
Les petites reparacions que siguin necessàries com a conseqüència del desgast i de l’ús ordinari de la vivenda, aniran a càrrec de l’arrendatari.



b) Obres de l’arrendatari.-
L’arrendatari no podrà realitzar sense el consentiment de l’arrendador, expressat per escrit, obres que modifiquin la configuració de la vivenda. En cap cas, l’arrendatari podrà realitzar obres que provoquin una disminució en l’estabilitat o seguretat de la vivenda.


Sens perjudici de la facultat de resoldre el contracte, l’arrendador que no hagi autoritzat la realització de les obres podrà exigir a la fi del contracte que l’arrendatari reposi les coses a l’estat anterior o conservar la modificació efectuada, sense que el llogater pugui reclamar cap tipus d’indemnització.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

divendres, 26 de maig del 2017

L'arrendament de vivenda (II)

Com a continuació de l’article anterior, passem a examinar altres aspectes de l’arrendament de vivendes, segons el que disposa la Llei 29/1994 d’Arrendaments Urbans.


a) .- Determinació de la renda.

1.- La renda serà la que lliurement pactin les parts.
2.- Excepte pacte en contrari, el pagament de la renda serà mensual i s’haurà d’efectuar en els primers set dies del mes. En cap cas l’arrendador podrà exigir el pagament de més d’una mensualitat de renda.
3.- L’arrendador està a obligat a lliurar rebut del pagament. El rebut ha de contenir separadament les quantitats abonades pels diferents conceptes dels que es composi la totalitat del pagament i de manera específica la renda en vigor.
4.- Les parts podran acordar lliurement que durant un termini determinat la obligació de pagar la renda podrà ser substituïda total o parcialment pel compromís de l’arrendatari de reformar o rehabilitar l’immoble en els termes i condicions pactades. L’incompliment per part de l’arrendatari de la realització de les obres en els termes pactats, podrà ser causa de la resolució del contracte d’arrendament.


b).- Actualització de la renda.

Durant la vigència del contracte, la renda només podrà ser actualitzada per l’arrendador o l’arrendatari en la data en que es compleixi cada any de vigència del contracte en els termes pactats per les parts. En defecte de pacte, el contracte s’actualitzarà aplicant a la renda corresponent a l’anualitat anterior la variació percentual experimentada per l’índex general del sistema d’índex de preus del consum.
La renda actualitzada serà exigible a l’arrendatari a partir del mes següent a aquell en que la part interessada ho notifiqui a l’altre per escrit, expressant el percentatge d’alteració aplicat i acompanyant, si ho exigeix l’arrendatari, certificació de l’INE.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

divendres, 24 de març del 2017

L'arrendament de vivenda


En els propers articles, ens dedicarem a comentar diversos aspectes de l’arrendament de vivendes, qüestió regulada a la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU, Llei 29/1994).


a) Durada del contracte.-
Aquesta serà lliurement pactada per les parts. Si fos inferior a tres anys, arribat el venciment del contracte, aquest es prorrogarà obligatòriament fins que l’arrendament arribi a una duració mínima de tres anys, a excepció que l’arrendatari manifesti amb trenta dies d’antelació a la data de finalització del contracte o de qualsevol de les pròrrogues la seva voluntat de no renovar-lo.

Es consideraran celebrats per un any els arrendaments pels que no hi hagi estipulat un termini de duració o aquest sigui indeterminat, sense perjudici del dret de pròrroga anual del que disposa l’arrendatari.

No procedirà la pròrroga obligatòria del contracte si un cop transcorregut el primer any, l’arrendador comunica que té la necessitat de destinar la vivenda de manera permanent per ell mateix, per a familiars en primer grau de consanguinitat o pel seu cònjuge en supòsits de sentència ferma de separació, divorci o nul·litat. Ho haurà de comunicar amb dos mesos d’antelació i l’arrendatari haurà de deixar la vivenda en aquest termini si no hi ha un acord o pacte diferent. Si en tres mesos, l’arrendador o els seus parents no ocupen la finca, l’arrendatari podrà optar en un termini de 30 dies a tornar a gaudir de l’ús de la vivenda per un nou termini de tres anys o bé a ser indemnitzat (una mensualitat per cada any que restés per complir el contracte fins a tres). Art. 9 LAU.


b) Pròrroga del contracte.-
Arribada la data del venciment del contracte o de qualsevol de les pròrrogues, un cop transcorreguts com a mínim tres anys de duració, si cap de les parts hagués notificat a l’altre amb 30 dies d’antelació la seva voluntat de no renovar-lo, el contracte es prorrogarà un any més. Art. 10 LAU.

c) Desistiment del contracte.-
L’arrendatari podrà desistir del contracte o de qualsevol de les seves pròrrogues, un cop hagin transcorregut almenys 6 mesos i sempre que ho comuniqui a l’arrendador amb una antelació mínima de 30 dies. Les parts podran pactar en el contracte, en cas de desistiment, que l’arrendatari hagi d’indemnitzar a l’arrendador en una quantitat equivalent a una mensualitat per cada any de contracte que resti per complir. Pels períodes inferiors a un any, s’aplicarà la part proporcional. Art. 11 LAU

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

dimarts, 24 de gener del 2017

Foment de l'ús del català als Jutjats

El 27 de desembre de 2016 el Consell de l’Advocacia Catalana va signar un Acord amb el Departament de Justícia per posar en marxa un programa específic de foment de l’ús del català en determinades actuacions professionals. Es tracta de normalitzar l’ús del català a l’Administració de Justícia, atesos els baixos indicatius actuals. Val a dir que durant l’any 2015, tan sols el 8,4 per cent dels escrits presentats davant l’Administració de Justícia a Catalunya estaven redactats en català.


Així doncs, amb aquest Acord, s’inicia una prova pilot, que tindrà una durada prevista inicialment d’un any i que està adreçada als advocats i advocades del torn d’ofici que voluntàriament s’hi vulguin acollir. El pressupost assignat per dur a terme aquest acord durant l’any 2017 és de 915.000 Euros.


Els advocats i advocades acollits al programa, percebran una quantitat complementària de 14 euros per la presentació de determinats escrits redactats en llengua catalana, segons els 26 mòduls de les actuacions de Torn d’Ofici especificats en l’Annex de l’acord emès pel Consell de l’Advocacia Catalana (àmbit penal, civil matrimonial i família, contenciós, social i de cassació). Aquest complement es farà efectiu juntament amb la justificació del torn d’ofici que els advocats presenten als respectius Col·legis, adjuntant una còpia acreditativa de l’escrit redactat en català.


El termini d’inscripció i participació en el Pla restarà obert durant la vigència del Programa i els professionals s’hi podran inscriure i donar de baixa quan ho considerin.

Finalment, afegim que els Col·legis d’Advocats i el Consell posen a la disposició dels professionals totes les eines que puguin necessitar per tal de poder presentar els escrits en català (www.cicac.cat/arees/llengua/recursos-linguistics/.)

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus