Situació del despatx a Reus

dimarts, 20 de desembre del 2016

El dret d'aliments a Catalunya

La prestació d’aliments d’origen familiar està regulada a l’article 237 (punts 1 al 14) del Codi civil de Catalunya.

S’entén per aliments, diu l’article 237.1 tot el que és indispensable per al manteniment, l’habitatge, el vestit i l’assistència mèdica de la persona alimentada, i també les despeses per a la formació si aquesta és menor i per a la continuació de la formació, un cop assolida la majoria d’edat, si no l’ha acabada abans per una causa que no li és imputable, sempre que mantingui un rendiment regular. Els aliments també inclouen les despeses funeràries, si no estan cobertes d’una altra manera.


Qui està obligat a prestar-se aliments? 
Ho estan, els cònjuges, els descendents, els ascendents i els germans (art. 237.2 (Codi Civil de Catalunya). Els germans majors d’edat i no discapacitats només tenen dret als aliments necessaris per a la vida. I els parents que tenen reconeguda la condició de discapacitats estan exempts de prestar aliments, excepte en el cas que llurs possibilitats excedeixen llurs necessitats futures, tenint en compte llur grau de discapacitació.

Qui té dret a reclamar aliments? 
Només té dret a reclamar aliments la persona que els necessita o, si escau, el seu representant legal i l’entitat pública o privada que l’aculli, sempre que la necessitat no derivi d’una causa que li sigui imputable i mentre que la causa subsisteixi.


Quan neix el dret a reclamar aliments? 
Hom té dret a demanar els aliments des que es necessiten, però no es poden demanar els anteriors a la data de la reclamació judicial o extrajudicial. En el cas d’aliments a favor dels fills menors, es poden demanar els anteriors a la reclamació judicial o extrajudicial, fins a un període màxim d’un any, si la reclamació no es va fer per una causa imputable a la persona que estava obligada a prestar-los.

Ordre de reclamació. 
La reclamació dels aliments, si escau i si hi ha diverses persones obligades, s’ha de fer seguint l’ordre següent: primer al cònjuge, en segon lloc als descendents, en tercer als descendents i en quart lloc als germans.


Quantia. 
La quantia dels aliments es determina en proporció a les necessitats de l’alimentat i als mitjans econòmics i a les possibilitats de la persona o les persones obligades a prestar-los. Les parts de mutu acord o a instàncies de l’autoritat judicial poden establir les bases d’actualització anual de la quantia dels aliments, d’acord amb les variacions de l’índex de preus de consum o un altre similar.

Finalment direm que són característiques del dret d’aliments el que és un dret irrenunciable, intransmissible i inembargable i que no es pot compensar amb un crèdit que, si escau, l’obligat a prestar-lo tingui respecte a l’alimentat.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

dilluns, 21 de novembre del 2016

Accidents de circulació.- Resposta de l'asseguradora

Actuacions de l'asseguradora davant la reclamació de l'assegurat
L’asseguradora disposa de tres mesos de termini des de la data fefaent de la reclamació del perjudicat per enviar-li la seva oferta. Tant si es tracta de danys personals com materials, l’asseguradora ha de presentar una oferta motivada d’indemnització, si entén acreditada la responsabilitat i quantificat el dany. En cas de que la reclamació hagi estat rebutjada, també ha de donar una resposta motivada d’aquesta denegació. És a dir que en ambdós casos l’asseguradora ha de contestar ja que es tracta d’una obligació legal.


És rellevant que consti tant la data de la reclamació com la de la oferta, donat el termini de tres mesos que s’ha de comptar de data a data.

Quines conseqüències es deriven per l’asseguradora si incompleix la obligació de l’article 7.2 del RDL 8/2004?
Aquest article estableix que, transcorregut el termini de tres mesos sense que s’hagi presentat una oferta motivada d’indemnització, s’imposaran a l’asseguradora interessos de demora. Aquests mateixos interessos també s’imposaran en el cas que, acceptada la oferta pel perjudicat, aquesta no sigui satisfeta en el termini de cinc dies o no sigui consignada pel pagament la quantitat ofertada.


Quin ha de ser el contingut de la oferta motivada?
1.- Una proposta d’indemnització pels danys personals i pels danys materials, fent-ne una valoració separada.
2.- Els danys i perjudicis personals es calcularan segons els criteris i imports recollits en el Títol IV i Annex de la Llei 35/2015.
3.- Ha d’incloure de manera desglossada i detallada els documents, informes, inclòs l’informe mèdic definitiu en els que l’asseguradora s’hagi basat per quantificar la indemnització que s’ofereix, de tal manera que el perjudicat tingui els elements de judici necessaris per acceptar-la o rebutjar-la.


4.- S’ha de fer constar que la quantitat que s’ofereix no està condicionada a la renúncia del perjudicat a exercir futures accions en el cas que la indemnització percebuda fos inferior a la que en dret li pugui correspondre. Ara bé, el que es pacti en un acord de mediació sí que és vinculant i suposa la renúncia del perjudicat a percebre res més.
5.- La quantitat objecte de l’oferta podrà ser consignada mitjançant diners en efectiu, un aval solidari de duració indefinida i a pagar al primer requeriment emès per entitat de crèdit o per qualsevol altre mitjà que, a criteri de l’òrgan jurisdiccional corresponent garanteixi la immediata disponibilitat de la quantitat consignada.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

divendres, 21 d’octubre del 2016

Accidents de circulació.- La reclamació del perjudicat


Els perjudicats en un accident de circulació no poden acudir a l’acció judicial civil sense haver efectuat abans la reclamació a l’asseguradora acompanyant també la oferta motivada d’aquesta si la tenen.

Ara bé, aquesta reclamació del perjudicat és només necessària si l’acció s'exercita contra l’asseguradora, però no si es fa tan sols contra el conductor contrari.


Què ha de contenir aquesta reclamació extrajudicial?

En la reclamació, ha de constar la identificació i dades rellevants de les persones que reclamen, una declaració sobre les circumstàncies del fet, la identificació dels vehicles i conductors que han intervingut, així com tota la informació mèdica assistencial o pericial o de qualsevol tipus que tingui en el seu poder i que permeti poder valorar els danys. Quan presentem la demanda judicial, haurem d’acompanyar-la d'una còpia d’aquesta reclamació prèvia dirigida a l’asseguradora.

Com ha de fer la reclamació el perjudicat a l’asseguradora perquè tingui efectes?

Encara que la norma no ho indiqui, s’ha de fer de manera fefaent. És la única manera que el perjudicat podrà provar que l’ha realitzat. El més normal és enviar un burofax (amb avís de rebuda i demanant la certificació del contingut). Imaginem que l’asseguradora al·lega que no ha rebut la reclamació i el jutge exigeix la prova del seu enviament. Valdria també la prova d’haver enviat un fax o un correu electrònic, si és el mateix que s’ha fet servir per a mantenir altres comunicacions entre el perjudicat i l’asseguradora.


La reclamació del perjudicat interromp el còmput de prescripció d’un any per exercitar l’acció civil, des del moment en que es presenti a l’asseguradora. Aquesta interrupció es perllongarà fins que es produeixi la notificació al perjudicat de la oferta o resposta motivada definitiva. A partir d’aquesta notificació s’inicia de nou el termini d’un any per demandar.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

divendres, 7 d’octubre del 2016

Accidents de circulació.- Canvis legislatius

Durant les properes setmanes anirem tractant diverses qüestions referents als conflictes derivats d’accidents de circulació. Aquests, actualment despenalitzats, es venien resolent en una part molt important en un judici de faltes (via penal) fins el dia 1 de juliol de 2015. Això va provocar una gran preocupació als advocats especialistes en dret de la circulació, asseguradores i perjudicats, pensant en com es podria veure alentida la solució dels conflictes si aquests haurien de ser derivats a la via civil.


Però, a més de la reforma del Codi Penal (Llei Orgànica 1/2015), una extraordinària importància adquireix la Llei 35/2015, de 22 de setembre, de Reforma del sistema per a la valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació (Barem) i la inclusió que s’hi fa de l’ús de la mediació per resoldre aquests conflictes.


Veiem avui, tan sols algunes novetats introduïdes per la Llei 35/2015 respecte al sistema anterior (RDLeg. 8/2004):

a) Les parts poden demanar expressament a les forces de seguretat el lliurament de l’atestat per a plantejar la reclamació.
b) El forense, que abans intervenia en els procediments penals, pot ara intervenir extrajudicialment amb la Llei 35/2015. El perjudicat i l’asseguradora poden demanar l’emissió d’un informe forense, que pagarà l’asseguradora. Si és el perjudicat qui demana l’informe pericial complementari, sense acord amb l’asseguradora, el pagarà ell.
c) El metge forense pot ser citat a judici i compareixerà en qualitat de testimoni-pèrit (art. 380 LEC).
d) L’asseguradora, que en el sistema anterior només podia presentar una oferta motivada després de la primera reclamació del perjudicat, ara ha de presentar oferta motivada o resposta de denegació en el termini d’un mes des de la notificació de l’informe forense.

Aquest és un petit tast de les novetats que, en relació amb aquest tema, anirem ampliant i aprofundint en propers articles.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

dimecres, 14 de setembre del 2016

Bens fungibles

Ja som al mes de setembre i les activitats habituals es reprenen de nou. Aquí al blog també tornem a agafar el ritme de publicació i, per començar, ho farem amb un article d’aquells de vocabulari, que són curiosos i gens complicats.

Sabeu què és un bé fungible?

Per arribar a la definició podríem posar una llarga classificació dels “béns” (coses) plena de divisions i subdivisions, però seria llarg i carregós. Nosaltres anirem directament al que volem explicar.

El Codi civil identifica béns fungibles i no fungibles amb bens “consumibles i no consumibles” quan diu al seu article 337
A la primera espècie (serien els FUNGIBLES) pertanyen aquells béns dels que no pot fer-se l’us adequat a la seva naturalesa sense que es consumeixin; a la segona espècie (serien els NO FUNGIBLES), corresponen els demés.


És cert que les idees de fungible i consumible gairebé es superposen, però la definició correcta seria:

Coses fungibles són aquelles que, en les transaccions, es consideren segons el seu número, mesura o pes i que poden ser substituïdes unes per les altres. Les no fungibles seran, doncs, les que no admeten substitució.

La diferència entre fungibles i no fungibles la veurem fàcilment quan, si per la destrucció de la cosa s’ha d’indemnitzar per danys i perjudicis, en les coses fungibles serà possible la restitució per una altre cosa de la mateixa classe, pel contrari, en les coses no fungibles tan sols serà possible una indemnització en diners ja que la cosa era insubstituïble.

Amb un exemple ho veurem claríssim:

L’exemple típic de cosa fungible és el diner: Si algú em deixa Cent Euros, segur que a ningú li passarà pel cap que hagi de tornar els mateixos bitllets o monedes! Això és perquè, com hem dit, pot ser substituït per altres coses (bitllets o monedes) del mateix valor.


Si demano a la meva veïna un quilo d’arròs, al dia següent li tornaré un paquet amb un altre quilo d’arròs, L’arròs és un bé fungible, perquè puc substituir-ne un quilo per un altre quilo.
Ara bé, imagineu vull impressionar unes visites i el que el que demano a la meva veïna és un quadre original de Van Gogh que té al seu saló. Segur que, al dia següent, quan li torni el quadre, no n’accepta un “d’igual”. El quadre de Van Gogh és un bé no fungible,  una cosa insubstituïble, i si el perdo o el faig malbé tan sols serà possible la indemnització econòmica.


Es consideren, en general, fungibles les coses que es produeixen en sèrie, sense cap element diferencial. Per exemple, un electrodomèstic de la mateixa marca i model, un abric d’igual marca, model, color i qualitat, etc.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

dilluns, 20 de juny del 2016

El treballador autònom col·laborador

És molt freqüent que els familiars dels treballadors o professionals autònoms treballin amb ells. Aquests familiars reben el nom d'autònoms col·laboradors.


Podríem resumir dient que un autònom col·laborador és un familiar directe del treballador autònom que conviu i treballa per a ell.

Els requisits per a cotitzar com a autònom col·laborador son:
- Ser familiar directe: cònjuge, descendents, ascendents i demés parents de l'empresari per consanguinitat o afinitat fins el segon grau inclòs i ,en el seu cas, per adopció.
- Que estiguin ocupats en el centre o centres de treball de manera habitual. No es pot tractar d'una col·laboració puntual.
- Que no estigui donat d'alta com a treballador per compte d'altri, és a dir no ha de cotitzar en el Règim general de la Seguretat Social.


L'autònom col·laborador es pot mantenir d'alta en aquesta situació sempre que continuïn existint les mateixes circumstàncies inicials. La convivència és un requisit indispensable. Per exemple, s'haurà de donar de baixa com a autònom col·laborador el fill que passi a formar la seva pròpia família i a residir en domicili diferent o el cònjuge que en cas de divorci o separació de fet deixi de conviure en el domicili del titular del negoci.


Com donar-se d'alta com autònom col·laborador? 
El tràmit és més senzill que l'autònom normal. només cal donar-se d'alta a la Seguretat Social com familiar col·laborador (model TA0521), acompanyant llibre de família, DNI i una còpia de l'alta a Hisenda del familiar donat d'alta com a autònom i titular del negoci. 
No és necessari donar-se d'alta a Hisenda i per tant, no haurà de fer declaracions trimestrals d'IVA ni d'IRPF ja que tributa com un assalariat.


Finalment, cal destacar que la Reforma Laboral de 2012 va introduir com a important novetat la bonificació del 50% de la quota d'autònoms durant els 18 mesos posteriors a l'alta com a autònom col·laborador.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

divendres, 29 d’abril del 2016

El delicte d'assetjament o "Stalking"

Ens centrem avui en un nou tipus penal aparegut arran de la reforma del Codi Penal operada per la Llei Orgànica 1/2015. Es tracta del delicte d'assetjament o "stalking" tipificat a l'article 172.3 del Codi Penal. El concepte neix a Nordamèrica als anys 90 del segle XX ("to stalk": seguir, perseguir, sotjar algú) i s'introdueix al Codi penal espanyol per tal d'adaptar-lo a les normes internacionals.


Suposa un atac a la llibertat i al sentiment de seguretat d'una persona que presentava dificultats per ser tipificat dins de l'àmbit de les coacciones.

El contingut del nou article 172.3 es el següent:

"1. ha de ser castigat amb la pena de presó de tres mesos a dos anys o multa de sis a vint-i-quatre mesos el qui assetgi una persona i porti a terme de manera insistent i reiterada, i sense estar-hi legítimament autoritzat, alguna de les conductes següents i, d'aquesta manera alteri greument el desenvolupament de la seva vida quotidiana:
La vigili, la persegueixi o cerqui la seva proximitat física.
Hi estableixi o intenti establir contacte a través de qualsevol mitjà de comunicació, o per mitjà de terceres persones.
Mitjançant l'ús indegut de les seves dades personals, adquireixi productes o mercaderies, o contracti serveis, o faci que terceres persones es posin en contacte amb ella.
Atempti contra la seva llibertat o contra el seu patrimoni, o contra la llibertat o patrimoni d'una altra persona propera a ella.


Con veiem, aquest delicte suposa observar una suma de conductes i hem de tenir en compte que aquestes penes s'imposaran sense perjudici d'aquelles altres que puguin correspondre als delictes en que s'hagin concretat els actes d'assetjament.

Els fets que descriu aquest article només són perseguibles mitjançant una denúncia de la persona ofesa o del seu representant legal.


Finalment dir que aquest delicte pot ser molt comú entre els joves que inicien relacions encara que, òbviament, no és exclusiu d'aquesta franja d'edat.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

dijous, 3 de març del 2016

Els continguts de les xarxes socials i del WhatsApp com a mitjà de prova

La Llei Orgànica 1/2015 de reforma del Codi Penal té incidència en els delictes relacionats amb la violència de gènere, assetjament sexual, etc.

Pel que fa als continguts de WhatsApp i xarxes socials com a mitjà de prova, serà necessari practicar una prova pericial que identifiqui el telèfon que ha emès els missatges que podrien ser delictius. Això no exclou la possibilitat de provar la veracitat del seu contingut per altres medis.


Iniciat un procediment judicial, la part a la que perjudiqui el contingut d’aquests documents el podrà impugnar tan aviat en tingui coneixement, durant la instrucció, a l’escrit de conclusions o just a abans de començar la vista oral.

La transcripció dels missatges s’hauria de realitzar abans de començar les sessions del judici. Així l’advocat podria comentar amb el seu representat aquests continguts i poder fer les preguntes més convenients a les parts durant la declaració.

És cert que la manipulació d’aquests missatges és fàcil, però per que pugui prosperar l’al·legació de manipulació, aquesta ha d’ésser seriosa, clara i fonamentada.


Prova pericial versus drets fonamentals: Serà necessari el consentiment dels titulars dels terminals telefònics per poder accedir a les seves dades. Si aquest consentiment no existís no seria possible autoritzar judicialment la ingerència en els drets fonamentals. Però és que l’article 5 de la Llei 25/2007 de conservació de dades relatives a comunicacions electròniques i xarxes públiques de comunicació, sembla limitar l’accés a aquestes dades quan ens trobem davant delictes greus que comporten penes greus i cap dels delictes més comuns tractats en aquesta reforma (per exemple, amenaça de no deixar veure els fills) que tenen a veure amb la violència de gènere o violència domèstica és considerat delicte greu.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

dimarts, 16 de febrer del 2016

Reclamacions de paternitat, maternitat i filiació

Aquests tipus de procediments es troben regulats a l’article 235 i ss. del Codi Civil de Catalunya així com als arts. 764 a 768 de la Llei d’enjudiciament civil (LEC).

L’article 235-16 del Codi civil de Catalunya estableix que en tot procés de filiació han d’ésser demandades les persones la paternitat, la maternitat o la filiació de les quals sigui reclamada o estigui legalment determinada.


L’article 235-21, diu que els fills, per ells mateixos o per llurs representants legals, poden exercir l’acció de reclamació de la filiació no matrimonial durant tota la vida. Per altra banda el marit pot exercir l’acció d’impugnació de la paternitat matrimonial en el termini de dos anys a partir de la data en que conegui el naixement del fill o de les proves en les que fonamenta la impugnació (art. 235-23). En el mateix sentit la mare pot impugnar la paternitat matrimonial.

L’article 767 de la LEC s’estableix que en cap cas s’admetrà la demanda sobre determinació o impugnació de la filiació si no es presenta un principi de prova en la que es fonamenti.

Als judicis sobre filiació serà admissible la investigació de la paternitat i maternitat mitjançant tota classe de proves, incloses les biològiques. Encara que no hi hagi prova directa, la filiació es podrà declarar si existeix un reconeixement, tàcit o explícit, de la convivència amb la mare en l’època de la concepció o d’altres fets dels que es dedueixi la filiació.

La negativa injustificada a sotmetre’s a la prova biològica de paternitat o filiació reclamada permetrà al tribunal declarar-la si existeixen altres indicis de paternitat o maternitat.


Avui, si el Jutjat disposa de Clínica Forense (Institut Mèdic Forense de la seu judicial), les proves biològiques poden ser obtingudes dels pares, mares i fills, amb rapidesa i només restarà esperar les conclusions per part de l’Instituto Nacional de Toxicologia y Ciencias Forenses del qual a Barcelona existeix un Departament en un termini aproximat de dos mesos.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

dimecres, 13 de gener del 2016

La Separació


Diu l’article 81 del Codi Civil, que es podrà decretar judicialment la separació del matrimoni, sigui quina sigui la forma de la celebració:

1a.- A petició de qualsevol dels dos cònjuges o de un amb el consentiment de l’altre, un cop hagin transcorregut tres mesos de la celebració del matrimoni. A la demanda s’hi ha d’acompanyar una proposta de Conveni regulador conforme al que s’estableix a l’article 90 del mateix Codi.

2a.- A petició d’un sol dels cònjuges, un cop transcorreguts tres mesos des de la celebració del matrimoni. Aquest termini no serà precís si es demostra el risc per a la vida, integritat física, moral o la llibertat sexual del demandant o dels fills de qualsevol membre del matrimoni. A la demanda s’ha d’acompanyar una proposta fundada de les mesures que hauran de regular i establir els efectes de la separació.


La sentència de separació produeix la suspensió de la vida en comú dels casats i cessa la possibilitat de vincular els béns de l’altre cònjuge en l’exercici de la potestat domèstica.

Ha de quedar ben clar, que la separació no suposa la dissolució del vincle matrimonial i que la reconciliació pot posar termini al procediment de separació i deixar sense efecte el que s’hagi acordat en el mateix, havent-ho de comunicar al Jutge separadament per ambdós cònjuges 8art. 84 del Codi Civil.

Més endavant parlarem de com plantejar judicialment la dissolució del matrimoni (Divorci) i els seus efectes tant de mutu acord com de manera contenciosa.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus