Situació del despatx a Reus

dijous, 19 de setembre del 2019

El Tribunal Suprem impedeix els desnonaments amb menys de 12 mesos d'impagament


El Tribunal Suprem ha establert en la Sentència 463/19 (11.09.2019) els criteris que s’han d’aplicar a Espanya pel que fa als efectes de la nul·litat de les clàusules de venciment anticipat de les hipoteques -les que regulen els procediments de desnonament-.


El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ja havia declarat el 2013 que les clàusules de venciment anticipat eren abusives, però no va ser fins el passat mes de març quan va establir quins criteris s’havien d’aplicar per l’execució anticipada de les hipoteques en els contractes subjectes a aquestes clàusules, que regulaven els desnonaments.

En aquesta sentència el Tribunal Suprem ha establert que a Espanya els bancs només podran executar conforme al que estableix la nova Llei Hipotecària aprovada el passat mes de març i que va entrar en vigor el 15 de juny de 2019. S'estableix que els beneficis de la nova llei hipotecària espanyola, s'estenguin als contractes signats abans de la seva entrada en vigor. A la pràctica això suposa que els tribunals no admetran desnonaments amb menys de 12 mesos d’impagaments. Cal tenir  en compte que la Llei Hipotecària anterior de 2013, permetia executar un préstec hipotecari amb tres quotes impagades.


En concret, l’actual Llei estableix que:

- Durant la primera meitat de la vida del préstec, el banc podrà iniciar la demanda judicial si hi ha un impagament d’almenys 12 mensualitats o d’un 3% de l’import del préstec.
- Durant la segona meitat del préstec, s’hauran d’acreditar 15 mesos d’impagament o un 7% del capital.

El Tribunal Suprem estableix que els procediments en els que el préstec es va donar per vençut abans de l’entrada en vigor de la Llei Hipotecària de 2013 per aplicació d’una clàusula contractual nul·la, s’haurien d’arxivar sense més tràmit. Aquells procediments en els que es va executar el préstec després de l’entrada en vigor de la llei de 2013, també s’haurien d’arxivar si l’incompliment del client és inferior a les 12 quotes que marca la normativa ara vigent. Si l’incompliment és superior als criteris establerts en la nova llei, els tribunals podran continuar amb la tramitació del procediment.
Finalment la Sala fixa que el sobreseïment dels procediments no impedirà a les entitats de interposar una nova demanda executiva basada en l’aplicació de la nova llei hipotecària.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus

dimarts, 3 de setembre del 2019

El Servei d'Orientació Jurídica (S.O.J.)


Un dels molts serveis que ofereix el Col·legi de l’Advocacia de Reus als ciutadans és el Servei d’Orientació Jurídica (SOJ).

Es tracta d’un servei públic i gratuït d'atenció personalitzada que proporciona un primer consell orientador als ciutadans que s’hi adrecin. Presten aquest servei els catorze Col·legis d'advocats de Catalunya, amb personal propi i advocats en exercici inscrits en el Col·legi d'advocats corresponent a la població on es presta el servei.


L’objectiu primordial de qualsevol servei d’atenció al ciutadà dels col·legis d’advocats (com poden ser els d’orientació jurídica, orientació a la mediació i d’altres), és aconseguir una bona comunicació i propiciar un diàleg ordenat amb el ciutadà que fa la consulta o tramitació. Es tracta d’aprofitar al màxim el temps limitat del que es disposa i a la vegada donar un servei amb uns criteris uniformes per part dels lletrats que fan aquest servei públic i del personal dels col·legis que intervenen en la fase de tramitació.


El contingut del Servei d’Orientació Jurídica hauria de consistir bàsicament en:

a) Orientar, és a dir proporcionar un consell immediat i personal (no directiu) sobre elements que integren l’ordenament jurídic o de la matèria o situació que plantegi el ciutadà en relació als seus drets i obligacions, així com dels recursos de que disposa i les diferents vies on pot defensar-los o fer-los efectius, ja siguin judicials o extrajudicials.

b) Determinar les pretensions judicials, és a dir, quin tipus de procediment judicial i jurisdicció (civil, penal, laboral, etc.) hi correspon.

c) Gestionar, emplenar i tramitar les sol·licituds d'assistència jurídica gratuïta (AJG) (demanar advocat d'ofici), les peticions inicials de mediació i les que en el futur es puguin determinar.


Així doncs, veiem que un aspecte important del servei és facilitar al ciutadà informació sobre la concessió del dret a l’assistència jurídica gratuïta (AJG), tant pel que fa a la viabilitat de la pretensió, a les actuacions jurisdiccionals en les que és preceptiva la postulació i la representació i les seves excepcions. Una qüestió molt important és l’aspecte econòmic, per la qual cosa s’haurà d’informar a l’usuari dels criteris de concessió de la justícia gratuïta pel que fa als ingressos de l’individu o unitat familiar, patrimoni, discapacitats, etc.
Finalment s’informarà al ciutadà sobre la documentació necessària que haurà d’aportar per tramitar el corresponent expedient d’AJG.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus