Situació del despatx a Reus

divendres, 26 de juny de 2015

La Llegítima (Dret successori)

Segur que en alguna ocasió, parlant de testaments i herències, heu sentit a dir una frase tipus “A Fulanet només li va tocar la llegítima...”

La Llegítima és com una “limitació” que fa la llei a la possibilitat de disposar lliurement de tot el nostre patrimoni en un testament. Jo no puc decidir que el dia que em mori vull que tot el que és meu passi a la persona X. He de respectar “el dret a la llegítima”.


És un tema una mica complicat, per tant veurem només els punts més importants:

La institució de la llegítima es troba regulada des de l’article 451-1 fins el 451-27 del Codi Civil de Catalunya.

- Què és? La llegítima dóna a determinades persones el dret a obtenir en la successió del causant (o sigui, en l’herència del difunt) un valor patrimonial que aquest pot atribuir a títol d’institució hereditària, llegat, donació o de qualsevol altra manera (art. 451-1 CCCat).

- Qui són legitimaris? Ho són tots els fills del causant per parts iguals. Els fills premorts, els desheretats justament, els declarats indignes i els absents són representats per llurs respectius descendents (o sigui els néts dels difunt) per estirps (art. 451-3 CCCat).

Si el causant no té descendents que l’hagin sobreviscut, són legitimaris els progenitors per meitat. Aquests no tindran dret a llegítima si el causant té descendents però han estat desheretats justament o declarats indignes. Si només sobreviu un progenitor li correspon el dret de llegítima íntegrament (art. 451-4 CCCat).


El cònjuge vidu no té la condició de legitimari en el dret civil de Catalunya.

- Quantia i còmput. La quantia de la llegítima a Catalunya és la quarta part de la herència. Es pren com a quantitat base la que resulta d’aplicar les següents regles:

Es parteix del valor que els béns de l’herència tenen en el moment de la mort del causant, deduint els deutes i les despeses de darrera malaltia, de l’enterrament o de la incineració. Al valor líquid resultant, cal afegir-hi el dels béns donats o alienats per un altre títol gratuït (sense rebre diners a canvi) pel causant en els deu anys precedents a la seva mort. (art. 451-5 CCCat).

De tot això en podríem treure una fòrmula:

Valor total de la Llegítima = [(patrimoni del difunt - deutes - despeses última malaltia i funeral o incineració)] + donacions fetes els darrers 10 anys] : 4

Posem un exemple senzill:

- El difunt tenia un compte amb 8.000 Eur, i un pis valorat en 100.000 Eur.
- El difunt havia demanat un crèdit i el deute a la seva mort era de 10.000
- Les despeses de la darrera malaltia i el funeral van ser de 6.000 Eur.
- Dos anys abans de morir va regalar les joies que havia heretat de la seva mare a unes cosines. El valor de les joies era de 4.000 Eur.


Apliquem la fórmula:

100.000 + 8.000 – 10.000 – 6.000 + 4.000 = 96.000 (fem el 25% o sigui, dividim entre 4)

El valor TOTAL de la llegítima seria 24.000 Eur. Si s'hagués de repartir entre dos germans, per exemple, doncs 12.000 per cadascú.

2 comentaris:

sa lluna ha dit...

A veure si ho entès bé.
Si tinc un fill i jo moro, li tocaria la legítima de l'herència dels meus pares?

Gràssis per la informació. ;)
Aferradetes.

Josep Lluís Rodríguez ha dit...

Ho has entès molt bé, SA LLUNA! :-)

Imagina que tu tens un fill, un germà i el teu pare.

Si el teu pare morís, la legítima (que a Catalunya és un TOTAL del 25% de l'herència calculada de la forma que he posat) es repartiria entre el teu germà i tu. Un 12,5% pel teu germà i el mateix per a tu.

Si per alguna desgràcia tu morissis abans que el teu pare, quan ell (el teu pare) morís, el teu fill et substituiria a tu en aquest 12,5%.

De totes formes, això no passarà, que tu ets encara molt jove!