La incapacitat laboral

La incapacitat laboral és la situació del treballador que no pot realitzar les tasques habituals del seu lloc de treball. Per tant, la incapacitat està vinculada amb la feina en concret més que no pas amb la gravetat de la malaltia en sí.

Distingim dos tipus d’incapacitat laboral, segons el seu grau i abast: la temporal i la permanent.

A.- La incapacitat laboral temporal (IT)

La popularment coneguda com a “baixa mèdica”: és la situació en la que es troba una persona que està impossibilitada per a la seva feina de manera puntual i necessita d’assistència mèdica, degut a una malaltia professional o comuna o bé a un accident (laboral o no).

La durada màxima d’aquesta incapacitat és, per norma general, de 12 mesos (prorrogables per 6 mesos més), moment en que l’INSS (Instituto Nacional de la Seguridad Social), valorarà la possibilitat de que aquesta incapacitat es converteixi en permanent o bé que ja és doni l’alta mèdica.
Durant aquest temps, el contracte laboral queda en suspens i el treballador té el dret a l’assistència sanitària i al subsidi econòmic corresponent que pot arribar fins al 60% o al 75% de la base reguladora en el cas de contingències professionals.

B.- La incapacitat laboral permanent (IP)

Com ja s’ha indicat en l’apartat anterior, una vegada finalitzat el període màxim d'incapacitat temporal, sempre que la Seguretat Social ho consideri necessari es podrà passar a la situació d’incapacitat permanent.

Per tant, es pot definir l’incapacitat permanent com la situació d’un treballador que, després d’haver estat sotmès a tractament mèdic, presenta reduccions fisiològiques o funcionals greus que poden arribar a ser definitives i que disminueixen o anul·len per complet la capacitat laboral.

La Incapacitat Permanent té diversos graus:
- Incapacitat Permanent Parcial.
- Incapacitat Permanent Total.
- Incapacitat Permanent Total Qualificada.
- Incapacitat Permanent Absoluta.
- Gran Invalidesa.

Cadascun d’aquests graus pot ser revisat i el grau d’incapacitat podrà canviar depenent del que es valori després de la corresponent revisió.

1. Incapacitat Permanent Parcial.
Es tracta d’una incapacitat que arriba fins a un grau de disminució en el rendiment normal de la professió no inferior al 33%, sense impedir per complet les tasques fonamentals d’aquesta, podent el treballador continuar amb la seva professió habitual. La prestació suposa un pagament de 24 mensualitats de la base reguladora, d’un sol cop.

2. Incapacitat Permanent Total.
En aquest cas, la incapacitat no permet seguir treballant en la professió habitual, però sí es pot treballar en una feina diferent. El treballador incapacitat, si compleix tots els requisits, cobrarà una prestació de per vida (essent compatible amb el sou provinent d’una altra feina) del 55% de la base reguladora, que es podrà incrementar en un 20% si el treballador té 55 anys o més (Incapacitat Permanent Total Qualificada)

3. Incapacitat Permanent Absoluta.
Aquest grau d’incapacitat impossibilita a la persona afectada realitzar qualsevol tipus de professió amb un mínim de dedicació i professionalitat. La prestació consisteix en una pensió vitalícia del 100% de la base reguladora. S’ha de precisar que aquesta incapacitat no impedeix la realització de determinades tasques compatibles amb l’estat de la persona incapacitada (per exemple els invidents que venen cupons, on el que guanyen és compatible amb la pensió d’incapacitat)

4. Gran Invalidesa
Existeix la possibilitat que a la incapacitat permanent, s'afegeixi un complement. Aquest es dona quan la persona incapacitada requereix d'una persona que l'ajudi en les tasques quotidianes, al no poder valer-se per sí mateix.
L’import del complement serà el resultat de sumar el 45% de la base mínima de cotització vigent en el Règim General i el 30% de la darrera base de cotització del treballador corresponent a la contingència de la que es derivi la Incapacitat Permanent.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas

Advocat

Reus