Situació del despatx a Reus

divendres, 29 d’abril de 2016

El delicte d'assetjament o "Stalking"

Ens centrem avui en un nou tipus penal aparegut arran de la reforma del Codi Penal operada per la Llei Orgànica 1/2015. Es tracta del delicte d'assetjament o "stalking" tipificat a l'article 172.3 del Codi Penal. El concepte neix a Nordamèrica als anys 90 del segle XX ("to stalk": seguir, perseguir, sotjar algú) i s'introdueix al Codi penal espanyol per tal d'adaptar-lo a les normes internacionals.


Suposa un atac a la llibertat i al sentiment de seguretat d'una persona que presentava dificultats per ser tipificat dins de l'àmbit de les coacciones.

El contingut del nou article 172.3 es el següent:

"1. ha de ser castigat amb la pena de presó de tres mesos a dos anys o multa de sis a vint-i-quatre mesos el qui assetgi una persona i porti a terme de manera insistent i reiterada, i sense estar-hi legítimament autoritzat, alguna de les conductes següents i, d'aquesta manera alteri greument el desenvolupament de la seva vida quotidiana:
La vigili, la persegueixi o cerqui la seva proximitat física.
Hi estableixi o intenti establir contacte a través de qualsevol mitjà de comunicació, o per mitjà de terceres persones.
Mitjançant l'ús indegut de les seves dades personals, adquireixi productes o mercaderies, o contracti serveis, o faci que terceres persones es posin en contacte amb ella.
Atempti contra la seva llibertat o contra el seu patrimoni, o contra la llibertat o patrimoni d'una altra persona propera a ella.


Con veiem, aquest delicte suposa observar una suma de conductes i hem de tenir en compte que aquestes penes s'imposaran sense perjudici d'aquelles altres que puguin correspondre als delictes en que s'hagin concretat els actes d'assetjament.

Els fets que descriu aquest article només són perseguibles mitjançant una denúncia de la persona ofesa o del seu representant legal.


Finalment dir que aquest delicte pot ser molt comú entre els joves que inicien relacions encara que, òbviament, no és exclusiu d'aquesta franja d'edat.

3 comentaris:

sa lluna ha dit...

Malauradament és freqüent a totes les edats.

Aferradetes! :)

matilde nuri i espona ha dit...

interessant, i necessari; hi ha molta feina a fer en aquest àmbit;
i no sempre tenim clars els conceptes

salutacions

Josep Lluís Rodríguez ha dit...

SA LLUNA:
Moltes gràcies pel teu comentari i per seguir el blog. Tens raó. I també és molt habitual en parelles que estan en tràmits de separació, inclús després de sentència, i que no accepten que aquella relació s'hagi acabat. Lamentablement és així.


MATILDE NURI ESPONA:
Moltes gràcies pel teu comentari i per parlar del meu blog en el teu. I tant que hi ha molta feina a fer, començant per l'educació dels petits!