Situació del despatx a Reus

dilluns, 1 d’abril de 2013

La prescripció (civil)

La prescripció suposa l’extinció del dret a exercitar les pretensions o accions legals de les que disposem davant d’altri pel transcurs del temps; és a dir, que passats els terminis establerts a la llei sense haver exercitat els nostres drets, ja no és possible accedir als Tribunals per aquella causa.

El Codi civil estableix quan prescriu l’exercici de les diferents accions legals.


Centrant-nos en la anomenada Responsabilitat civil extracontractual derivada de culpa o negligència (que és la que correspon a les reclamacions per danys i perjudicis derivats d’accidents de circulació, tema principal d’aquest blog), l’article 1.968 del Codi civil (Dret comú) estableix el termini de prescripció d’un any.

Ara bé, des de l’entrada en vigor de la Llei catalana 29/2002 de 30 de desembre, a Catalunya el termini és de tres anys, sempre que demandant, demandat (o ambdós) tinguin el seu domicili a Catalunya.

Però... des de quina data començarà a transcórrer aquest termini? En general la data d’inici serà aquella en la que es varen produir els fets (data de l’accident) però, com en tot, sempre hi ha excepcions: per exemple, en els casos en que s’han produït lesions, abundant jurisprudència entén que la data d’inici serà aquella en que les lesions ja han quedat definitivament establertes (tant si hi ha seqüeles com si no) o aquella en que els perjudicis en general ja es puguin determinar exactament.

Què passa si, arribat el termini de tres o un any, no estem en condicions de poder interposar la corresponent demanda civil? (Potser ens falta algun informe mèdic, o algunes seqüeles encara no s’han pogut determinar doncs el lesionat encara està fent rehabilitació) En aquests casos, la Llei permet interrompre la prescripció, és a dir, quan falti poc per arribar a la data de prescripció és convenient manifestar de manera extrajudicial la nostra voluntat de voler reclamar mitjançant, per exemple, burofax, telegrama, carta certificada amb avís de rebuda, etc. A partir de la data d'aquests, el termini començarà a córrer de nou i pel mateix període (un o tres anys segons correspongui)

Val a dir que, malgrat que a Catalunya disposem d’aquest temps de prescripció més ampli, la inèrcia de tants anys fa que, per “curar-nos en salut”, els lletrats acostumem a interrompre la prescripció com si el termini fos d’un any.

Bé, fins aquí el que fa referència la prescripció a l'àmbit civil. Per no fer un post massa llarg, la prescripció penal la deixem per al proper escrit.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus