a) Conservació de la vivenda.-
L’arrendador està obligat a realitzar, sense tenir dret a elevar per aquest motiu la renda, totes les reparacions que siguin necessàries per a conservar la vivenda en les condicions d’habitabilitat, excepte quan el deteriorament del que tracti la reparació sigui imputable a l’arrendatari. A més de la Llei d’Arrendaments Urbans, això ja ho disposa el Codi Civil ( arts. 1.563 i 1.564).
Quan l’execució d’una obra de conservació no es pugui ajornar raonablement a la conclusió de l’arrendament, l’arrendatari està obligat a suportar-la. Si la obra durés més de vint dies, la renda haurà de ser disminuïda en proporció a la part de vivenda de la que l’arrendatari se’n vegi privat.
L’arrendatari haurà de posar en coneixement de l’arrendador en el termini més breu possible la necessitat de les reparacions a les que hem fet esment en el primer paràgraf. En tot moment i prèvia comunicació a l’arrendador podrà realitzar les que siguin urgents per tal d’evitar un dany imminent o una incomoditat greu i exigir d’immediat el seu import a l’arrendador.
Les petites reparacions que siguin necessàries com a conseqüència del desgast i de l’ús ordinari de la vivenda, aniran a càrrec de l’arrendatari.
b) Obres de l’arrendatari.-
L’arrendatari no podrà realitzar sense el consentiment de l’arrendador, expressat per escrit, obres que modifiquin la configuració de la vivenda. En cap cas, l’arrendatari podrà realitzar obres que provoquin una disminució en l’estabilitat o seguretat de la vivenda.
Sens perjudici de la facultat de resoldre el contracte, l’arrendador que no hagi autoritzat la realització de les obres podrà exigir a la fi del contracte que l’arrendatari reposi les coses a l’estat anterior o conservar la modificació efectuada, sense que el llogater pugui reclamar cap tipus d’indemnització.
Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada