Indemnitzacions per mort en accident

Un dels drames més grans de la nostra societat és, sense dubte, la tragèdia que suposen les morts derivades d’accident de circulació. Per moltes campanyes que es facin demanant seny i intentant fer prendre consciència als conductors dels perills reals de determinades actituds i imprudències, mai són suficients i són molts els que pensen que a ells mai els hi passarà res...

Com a continuació dels posts anteriors, aquest està exclusivament centrat en les indemnitzacions bàsiques per mort. Com veureu en les taules annexes, la resolució que correspon als accidents ocorreguts durant l’any 2013, estableixen unes indemnitzacions que tenen en compte diversos factors: si la víctima té cònjuge o no en té, si té fills o no, si aquests fills són majors o menors d’edat, si la víctima té ascendents, si aquests conviuen amb la víctima o no, si la víctima té tan sols germans, etc. És a dir, que la Llei contempla tota la casuística que es pot presentar en un d’aquests fets.

Per altra banda, com podeu veure a la Taula II també es tenen en compte uns percentatges d’augment sobre les indemnitzacions bàsiques que corresponguin tenint en compte una sèrie de circumstàncies: els ingressos anuals de la víctima, circumstàncies familiars especials (com per exemple una discapacitat física o psíquica del perjudicat/beneficiari), si la víctima era fill únic, si al accident moren els dos pares amb fills menors d’edat, si la víctima estava embarassada i perd el fill a conseqüència de l’accident, etc.

Bé, tot això us pot resultar molt feixuc, però la casuística és prou complerta per tenir en compte la majoria de supòsits que es poden plantejar.

I, responent a una pregunta al post anterior, s’ha de dir que les resolucions que anualment publica la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones per a la valoració dels danys i perjudicis causats en accidents de circulació tenen una aplicació analògica a altres danys i perjudicis causats per altres tipus de supòsits (accidents de treball, responsabilitat patrimonial de l’Administració, responsabilitat civil general, etc.) Clar que sempre, arribats als Tribunals, en aquests darrers casos, la part reclamant pot argüir que aquests barems s’han d’aplicar tan sols a accidents de circulació i pretendre indemnitzacions més altes. (Bé, això pot passar en tots els supòsits). Però del que no hi ha dubte és que aquests barems suposen un instrument molt útil tant pel que fa a les transaccions amistoses com pels Jutges a l’hora de dictar sentència i, de fet, és el que s’aplica de manera molt majoritària.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas

Advocat

Reus