La Llegítima és com una “limitació” que fa la llei a la possibilitat de disposar lliurement de tot el nostre patrimoni en un testament. Jo no puc decidir que el dia que em mori vull que tot el que és meu passi a la persona X. He de respectar “el dret a la llegítima”.
És un tema una mica complicat, per tant veurem només els punts més importants:
La institució de la llegítima es troba regulada des de l’article 451-1 fins el 451-27 del Codi Civil de Catalunya.
- Què és? La llegítima dóna a determinades persones el dret a obtenir en la successió del causant (o sigui, en l’herència del difunt) un valor patrimonial que aquest pot atribuir a títol d’institució hereditària, llegat, donació o de qualsevol altra manera (art. 451-1 CCCat).
- Qui són legitimaris? Ho són tots els fills del causant per parts iguals. Els fills premorts, els desheretats justament, els declarats indignes i els absents són representats per llurs respectius descendents (o sigui els néts dels difunt) per estirps (art. 451-3 CCCat).
Si el causant no té descendents que l’hagin sobreviscut, són legitimaris els progenitors per meitat. Aquests no tindran dret a llegítima si el causant té descendents però han estat desheretats justament o declarats indignes. Si només sobreviu un progenitor li correspon el dret de llegítima íntegrament (art. 451-4 CCCat).
El cònjuge vidu no té la condició de legitimari en el dret civil de Catalunya.
- Quantia i còmput. La quantia de la llegítima a Catalunya és la quarta part de la herència. Es pren com a quantitat base la que resulta d’aplicar les següents regles:
Es parteix del valor que els béns de l’herència tenen en el moment de la mort del causant, deduint els deutes i les despeses de darrera malaltia, de l’enterrament o de la incineració. Al valor líquid resultant, cal afegir-hi el dels béns donats o alienats per un altre títol gratuït (sense rebre diners a canvi) pel causant en els deu anys precedents a la seva mort. (art. 451-5 CCCat).
De tot això en podríem treure una fòrmula:
Valor total de la Llegítima = [(patrimoni del difunt - deutes - despeses última malaltia i funeral o incineració)] + donacions fetes els darrers 10 anys] : 4
Posem un exemple senzill:
- El difunt tenia un compte amb 8.000 Eur, i un pis valorat en 100.000 Eur.
- El difunt havia demanat un crèdit i el deute a la seva mort era de 10.000
- Les despeses de la darrera malaltia i el funeral van ser de 6.000 Eur.
- Dos anys abans de morir va regalar les joies que havia heretat de la seva mare a unes cosines. El valor de les joies era de 4.000 Eur.
Apliquem la fórmula:
100.000 + 8.000 – 10.000 – 6.000 + 4.000 = 96.000 (fem el 25% o sigui, dividim entre 4)
El valor TOTAL de la llegítima seria 24.000 Eur. Si s'hagués de repartir entre dos germans, per exemple, doncs 12.000 per cadascú.
Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus
2 comentaris:
A veure si ho entès bé.
Si tinc un fill i jo moro, li tocaria la legítima de l'herència dels meus pares?
Gràssis per la informació. ;)
Aferradetes.
Ho has entès molt bé, SA LLUNA! :-)
Imagina que tu tens un fill, un germà i el teu pare.
Si el teu pare morís, la legítima (que a Catalunya és un TOTAL del 25% de l'herència calculada de la forma que he posat) es repartiria entre el teu germà i tu. Un 12,5% pel teu germà i el mateix per a tu.
Si per alguna desgràcia tu morissis abans que el teu pare, quan ell (el teu pare) morís, el teu fill et substituiria a tu en aquest 12,5%.
De totes formes, això no passarà, que tu ets encara molt jove!
Publica un comentari a l'entrada