Prestació extraordinària de la Generalitat. Coronavirus. Covid-19

La Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, ha destinat la quantitat total de 20 milions d’euros per ajudar a la sostenibilitat econòmica de las famílies en situació de vulnerabilitat arran de la crisi sanitària de la Covid-19. És una ajuda extraordinària per a despeses bàsiques com alimentació, farmàcia i altres subministraments. La quantitat d'aquesta prestació és de 200 euros.

Entre les persones que s’hi poden acollir s’hi inclouen, a més dels treballadors o treballadores per compte aliè afectats per un expedient de regulació temporal o que han vist extingit el seu contracte de treball de caràcter temporal com a conseqüència de la crisi de la Covid-19, els treballadors o treballadores autònoms que:

- Han hagut de suspendre o reduir la seva activitat econòmica com a conseqüència de la crisi sanitària derivada de la Covid-19.
- Han patit una reducció involuntària de les seves rendes del treball o de la seva facturació total dels mesos de març i abril de 2020, superior al 30 per cent en comparació amb el mateix període de l’any anterior, com a conseqüència dels efectes de la Covid-19.

El termini per sol·licitar la prestació va començar el 30 d’abril fins que s’exhaureixin els fons que hi són destinats.

Altres requisits:
a. Ésser major de 18 anys.
b. Estar empadronat i residir legalment en un municipi de Catalunya.
c. Els ingressos de la persona sol·licitant i tota la seva unitat familiar, durant els mesos de març i abril de 2020, han de ser mitjana mensual inferiors a 2.098,37 euros bruts mensuals
d. La persona sol·licitant ha de tenir familiars que convisquin amb ella al seu càrrec.

Per fer la sol·licitud per internet, cal accedir a:

canalempresa.gencat.cat i omplir el formulari. Amb la sol·licitud no és necessari adjuntar cap documentació. En cas de rebre un requeriment per tal d’aportar documentació, cal que es faci dins del termini assenyalat, però la possibilitat de presentar documentació es por fer durant qualsevol moment del procediment.

Si s'ha seguit bé tot el procediment, a les poques hores, es rebrà per correu electrònic un acusament de rebut de la sol·licitud, facilitant un codi de tràmit per tal de poder consultar l'estat de la tramitació.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas

Advocat

Reus

Què són els "Salaris de tramitació"?

Quan un jutge declara que un acomiadament és improcedent, l’empresari té dues opcions:

La primera és abonar la indemnització fixada per la llei per a aquests casos; d’aquesta manera, el treballador deixa de formar part de la plantilla de l’empresa. 
La segona és readmetre al treballador de nou a l’empresa. En aquest segon supòsit de readmissió del treballador, l’empresa ha d’abonar al treballador una quantitat igual a la suma dels salaris que ha deixat de percebre des que es va produir l’acomiadament fins que se li va notificar la sentència que declarava l’acomiadament com improcedent. Aquesta quantitat és la que es coneix com salaris de tramitació.

Si l’acomiadament és declarat nul, l’empresa està obligada en tot cas a readmetre al treballador i per tant a abonar-li els salaris de tramitació.

S’ha de subratllar que els salaris de tramitació tenen caràcter indemnitzatori, ja que la seva finalitat és compensar al treballador per les quantitats que ha deixat de percebre. Per tant, si l’empresa opta per la readmissió, el treballador no tindrà dret a la indemnització per acomiadament (perquè tindrà els salaris de tramitació), mentre que si opta per indemnitzar al treballador, aquest no tindrà dret a percebre els salaris de tramitació.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas

Advocat

Reus

La incapacitat laboral

La incapacitat laboral és la situació del treballador que no pot realitzar les tasques habituals del seu lloc de treball. Per tant, la incapacitat està vinculada amb la feina en concret més que no pas amb la gravetat de la malaltia en sí.

Distingim dos tipus d’incapacitat laboral, segons el seu grau i abast: la temporal i la permanent.

A.- La incapacitat laboral temporal (IT)

La popularment coneguda com a “baixa mèdica”: és la situació en la que es troba una persona que està impossibilitada per a la seva feina de manera puntual i necessita d’assistència mèdica, degut a una malaltia professional o comuna o bé a un accident (laboral o no).

La durada màxima d’aquesta incapacitat és, per norma general, de 12 mesos (prorrogables per 6 mesos més), moment en que l’INSS (Instituto Nacional de la Seguridad Social), valorarà la possibilitat de que aquesta incapacitat es converteixi en permanent o bé que ja és doni l’alta mèdica.
Durant aquest temps, el contracte laboral queda en suspens i el treballador té el dret a l’assistència sanitària i al subsidi econòmic corresponent que pot arribar fins al 60% o al 75% de la base reguladora en el cas de contingències professionals.

B.- La incapacitat laboral permanent (IP)

Com ja s’ha indicat en l’apartat anterior, una vegada finalitzat el període màxim d'incapacitat temporal, sempre que la Seguretat Social ho consideri necessari es podrà passar a la situació d’incapacitat permanent.

Per tant, es pot definir l’incapacitat permanent com la situació d’un treballador que, després d’haver estat sotmès a tractament mèdic, presenta reduccions fisiològiques o funcionals greus que poden arribar a ser definitives i que disminueixen o anul·len per complet la capacitat laboral.

La Incapacitat Permanent té diversos graus:
- Incapacitat Permanent Parcial.
- Incapacitat Permanent Total.
- Incapacitat Permanent Total Qualificada.
- Incapacitat Permanent Absoluta.
- Gran Invalidesa.

Cadascun d’aquests graus pot ser revisat i el grau d’incapacitat podrà canviar depenent del que es valori després de la corresponent revisió.

1. Incapacitat Permanent Parcial.
Es tracta d’una incapacitat que arriba fins a un grau de disminució en el rendiment normal de la professió no inferior al 33%, sense impedir per complet les tasques fonamentals d’aquesta, podent el treballador continuar amb la seva professió habitual. La prestació suposa un pagament de 24 mensualitats de la base reguladora, d’un sol cop.

2. Incapacitat Permanent Total.
En aquest cas, la incapacitat no permet seguir treballant en la professió habitual, però sí es pot treballar en una feina diferent. El treballador incapacitat, si compleix tots els requisits, cobrarà una prestació de per vida (essent compatible amb el sou provinent d’una altra feina) del 55% de la base reguladora, que es podrà incrementar en un 20% si el treballador té 55 anys o més (Incapacitat Permanent Total Qualificada)

3. Incapacitat Permanent Absoluta.
Aquest grau d’incapacitat impossibilita a la persona afectada realitzar qualsevol tipus de professió amb un mínim de dedicació i professionalitat. La prestació consisteix en una pensió vitalícia del 100% de la base reguladora. S’ha de precisar que aquesta incapacitat no impedeix la realització de determinades tasques compatibles amb l’estat de la persona incapacitada (per exemple els invidents que venen cupons, on el que guanyen és compatible amb la pensió d’incapacitat)

4. Gran Invalidesa
Existeix la possibilitat que a la incapacitat permanent, s'afegeixi un complement. Aquest es dona quan la persona incapacitada requereix d'una persona que l'ajudi en les tasques quotidianes, al no poder valer-se per sí mateix.
L’import del complement serà el resultat de sumar el 45% de la base mínima de cotització vigent en el Règim General i el 30% de la darrera base de cotització del treballador corresponent a la contingència de la que es derivi la Incapacitat Permanent.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas

Advocat

Reus

Les dilacions indegudes en el procediment penal

Molt sovint ens queixem de la lentitud de la justícia i dels perjudicis que això comporta als ciutadans i al mateix funcionament de l’Estat de Dret. És evident que una resolució immediata dels conflictes és quelcom impossible d’assolir, però també és cert que una justícia que arriba tard és menys justícia.

Avui em vull centrar, no obstant, en un punt en que la lentitud de la justícia pot suposar un benefici per aquells que es poden veure involucrats en un procediment penal com acusats o investigats. El problema sorgeix quan el procés penal es dilata excessivament en el temps, sense que el retard ajudi a aclarir els fets ni sigui de cap utilitat ni per l’acusació ni per la defensa. Quan aquests retards es produeixen sense culpa de l’acusat, s’ha entès per la doctrina que es pot estar produint un dany innecessari al mateix. Aquest perjudici es concreta en inquietuds, angoixes i molèsties de tot tipus per l’acusat o investigat.

Així doncs, com a "compensació" per aquest sofriment, que a partir de cert moment ja es pot considerar com del tot innecessari, s’ha construït l’atenuant penal de dilacions indegudes. Aquesta atenuant no es basa en reduir la culpabilitat de l’acusat sinó en raons de justícia i humanitat. Aquestes raons aconsellen que, si al final del procés, l’acusat és condemnat, part de la seva condemna s’ha de veure reduïda com a conseqüència i a compte de l’excessiva durada d’aquell.

El dret de tot ciutadà a tenir un judici en un termini raonable està inclòs en diversos articles del Conveni Europeu de Drets Humans i així s’hi ha pronunciat el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

L’anàlisi sobre si la durada d’un procés ha estat raonable o no, dependrà de les circumstàncies de cada cas. No existeix una norma general pel que fa al temps i s’hauran de valorar, en tot cas, els següents factors: la complexitat de l’assumpte, la conducta del sol·licitant, la conducta de les autoritats competents administratives i judicials, etc.

Tot i que la Constitució espanyola reconeix el dret de tot ciutadà a un procés sense dilacions indegudes (art. 24.2 CE), no serà fins la reforma del Codi Penal realitzada per la Llei Orgànica 5/2010 de 22 de juny, que es consagrarà legalment aquesta atenuant en l’apartat sisè de l’article 21 del Codi Penal en aquests termes:

És circumstància atenuant de la responsabilitat criminal: “La dilació extraordinària i indeguda en la tramitació del procediment, sempre que no sigui atribuïble al propi inculpat i que no guardi proporció amb la complexitat de la causa”.

És la jurisprudència qui s’encarrega d’anar perfilant i unificant els criteris a l’hora d’aplicar aquesta atenuant.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas

Advocat

Reus

Els delictes contra la seguretat viària

Les infraccions penals en matèria se seguretat vial (arts. 379-385 del Codi Penal), constitueixen un dels grups de delictes que més interès teòric i pràctic desperten en la doctrina i en la jurisprudència. Aquest interès s’ha vist augmentat encara més degut, especialment, a les reformes operades per mitjà de la LO 15/2003, LO 15/2007, LO 5/2010 i LO 2/2019.

Aquestes reformes han estat la conseqüència lògica de l’interès mediàtic que suscita la denominada “delinqüència vial” essent un dels temes “estrella” de l’agenda política. Hem passat, en un espai de temps relativament curt, d’una certa habituació social als accidents de tràfic, a una actitud de tolerància zero i de lluita decidida contra els infractors vials.

Delictes tals com la conducció sota els efectes de l’alcohol o de les drogues, la conducció temerària, la conducció sense permís o llicència per pèrdua total de punts, etc., han vist endurides les penes de manera considerable en virtut de les reformes legals esmentades.

Us convido a veure el següent vídeo presentat pel Servei Català de Trànsit, que tracta d'aquest tema de tanta importància a la societat dels nostres dies.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas

Advocat

Reus

El Tribunal Suprem impedeix els desnonaments amb menys de 12 mesos d'impagament

El Tribunal Suprem ha establert en la Sentència 463/19 (11.09.2019) els criteris que s’han d’aplicar a Espanya pel que fa als efectes de la nul·litat de les clàusules de venciment anticipat de les hipoteques -les que regulen els procediments de desnonament-.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ja havia declarat el 2013 que les clàusules de venciment anticipat eren abusives, però no va ser fins el passat mes de març quan va establir quins criteris s’havien d’aplicar per l’execució anticipada de les hipoteques en els contractes subjectes a aquestes clàusules, que regulaven els desnonaments.

En aquesta sentència el Tribunal Suprem ha establert que a Espanya els bancs només podran executar conforme al que estableix la nova Llei Hipotecària aprovada el passat mes de març i que va entrar en vigor el 15 de juny de 2019. S'estableix que els beneficis de la nova llei hipotecària espanyola, s'estenguin als contractes signats abans de la seva entrada en vigor. A la pràctica això suposa que els tribunals no admetran desnonaments amb menys de 12 mesos d’impagaments. Cal tenir  en compte que la Llei Hipotecària anterior de 2013, permetia executar un préstec hipotecari amb tres quotes impagades.

En concret, l’actual Llei estableix que:

- Durant la primera meitat de la vida del préstec, el banc podrà iniciar la demanda judicial si hi ha un impagament d’almenys 12 mensualitats o d’un 3% de l’import del préstec.
- Durant la segona meitat del préstec, s’hauran d’acreditar 15 mesos d’impagament o un 7% del capital.

El Tribunal Suprem estableix que els procediments en els que el préstec es va donar per vençut abans de l’entrada en vigor de la Llei Hipotecària de 2013 per aplicació d’una clàusula contractual nul·la, s’haurien d’arxivar sense més tràmit. Aquells procediments en els que es va executar el préstec després de l’entrada en vigor de la llei de 2013, també s’haurien d’arxivar si l’incompliment del client és inferior a les 12 quotes que marca la normativa ara vigent. Si l’incompliment és superior als criteris establerts en la nova llei, els tribunals podran continuar amb la tramitació del procediment.
Finalment la Sala fixa que el sobreseïment dels procediments no impedirà a les entitats de interposar una nova demanda executiva basada en l’aplicació de la nova llei hipotecària.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas

Advocat

Reus

El Servei d'Orientació Jurídica (S.O.J.)

Un dels molts serveis que ofereix el Col·legi de l’Advocacia de Reus als ciutadans és el Servei d’Orientació Jurídica (SOJ).

Es tracta d’un servei públic i gratuït d'atenció personalitzada que proporciona un primer consell orientador als ciutadans que s’hi adrecin. Presten aquest servei els catorze Col·legis d'advocats de Catalunya, amb personal propi i advocats en exercici inscrits en el Col·legi d'advocats corresponent a la població on es presta el servei.

L’objectiu primordial de qualsevol servei d’atenció al ciutadà dels col·legis d’advocats (com poden ser els d’orientació jurídica, orientació a la mediació i d’altres), és aconseguir una bona comunicació i propiciar un diàleg ordenat amb el ciutadà que fa la consulta o tramitació. Es tracta d’aprofitar al màxim el temps limitat del que es disposa i a la vegada donar un servei amb uns criteris uniformes per part dels lletrats que fan aquest servei públic i del personal dels col·legis que intervenen en la fase de tramitació.

El contingut del Servei d’Orientació Jurídica hauria de consistir bàsicament en:

a) Orientar, és a dir proporcionar un consell immediat i personal (no directiu) sobre elements que integren l’ordenament jurídic o de la matèria o situació que plantegi el ciutadà en relació als seus drets i obligacions, així com dels recursos de que disposa i les diferents vies on pot defensar-los o fer-los efectius, ja siguin judicials o extrajudicials.

b) Determinar les pretensions judicials, és a dir, quin tipus de procediment judicial i jurisdicció (civil, penal, laboral, etc.) hi correspon.

c) Gestionar, emplenar i tramitar les sol·licituds d'assistència jurídica gratuïta (AJG) (demanar advocat d'ofici), les peticions inicials de mediació i les que en el futur es puguin determinar.

Així doncs, veiem que un aspecte important del servei és facilitar al ciutadà informació sobre la concessió del dret a l’assistència jurídica gratuïta (AJG), tant pel que fa a la viabilitat de la pretensió, a les actuacions jurisdiccionals en les que és preceptiva la postulació i la representació i les seves excepcions. Una qüestió molt important és l’aspecte econòmic, per la qual cosa s’haurà d’informar a l’usuari dels criteris de concessió de la justícia gratuïta pel que fa als ingressos de l’individu o unitat familiar, patrimoni, discapacitats, etc.
Finalment s’informarà al ciutadà sobre la documentació necessària que haurà d’aportar per tramitar el corresponent expedient d’AJG.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas

Advocat

Reus

La presó provisional

- Concepte
La presó provisional és una mesura cautelar personal que suposa l’ingrés a la presó de l’investigat com a mesura preventiva.  Es realitza per part del Jutge instructor i ha d’anar acompanyada de les màximes garanties, tant pel que fa als seus requisits, com a la seva durada. En tant que mesura cautelar restrictiva de drets, s’ha de fonamentar en criteris de necessitat i proporcionalitat. La seva regulació és a l’article 503 de la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECr).

- Requisits
La presó provisional només es podrà adoptar mitjançant resolució judicial motivada i en els casos expressament previstos en la Llei:

1).- Existència d’un o més fets indiciàriament constitutius de delicte sancionats amb pena igual o superior a dos anys de privació de llibertat o amb una pena inferior en cas d’antecedents penals no cancel·lats derivats d’una condemna per delicte dolós.
2).- Indicis racionals de criminalitat respecte a la persona en front la qual es dicta la resolució de presó provisional. Aquest requisit implica, òbviament, la valoració per part del jutge de tot el material de prova existent, per establir un judici provisional d’autoria i tipicitat.
3).- La mesura ha de perseguir fins legítims: assegurar la presència de l’investigat, evitar ocultació, alteració o destrucció de proves rellevants per l’enjudiciament, però sempre que existeixi un perill fundat i concret.
4).- Evitar que l’investigat pugui actuar contra béns jurídics de la víctima.

- Durada
La presó provisional durarà el temps imprescindible per tal de garantir les finalitats previstes en l’apartat anterior si subsisteixin els motius que varen justificar la seva adopció. En tot cas s’han de respectar els límits establerts en la llei segons la gravetat de la pena i també cal dir que existeix la possibilitat de prorrogar-la.

- Modalitats
Com a modalitats específiques de la presó provisional, cal destacar la presó provisional atenuada en el propi domicili de l’investigat amb les mesures de vigilància que es considerin necessàries, quan per causa de malaltia l’internament suposi un greu perill per la seva salut, i la presó provisional incomunicada que pot perseguir com a finalitat, evitar que altres persones implicades en els fets investigats es sostreguin a l’acció de la justícia, que s’alterin o destrueixin proves relacionades amb els fets o es cometin nous fets delictius. La incomunicació durarà el temps estrictament necessari per a practicar amb urgència diligències encaminades a evitar els perills esmentats i no es podrà estendre més enllà de cinc dies.

- EL CAS SANDRO ROSELL

El cas de Sandro Rosell, que ha passat quasi dos anys privat de llibertat, per acabar essent absolt per l’Audiència Nacional, ha posat de manifest els abusos que pot cometre la Justícia en aplicar la mesura de la presó provisional.

Sobre aquest cas, val la pena llegir l’article "Aprender de los errores" de Pau Molins, advocat defensor de Sandro Rosell, publicat a “La Vanguardia” el passat 26 d'abril. que podeu llegir clicant damunt del títol.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas

Advocat

Reus