Situació del despatx a Reus

dilluns, 19 d’octubre de 2015

Danys morals (Vocabulari jurídic)

En el Dret civil espanyol es distingeix entre danys patrimonials i danys morals com a conseqüència d’una mateixa acció.

Els danys patrimonials són aquells que es podran reparar més fàcilment mitjançant un pagament de diners o bens concrets. Però, i els danys morals? Que són? Són perjudicis produïts a una persona física o jurídica, que no es poden considerar materials i que els diners o altres bens no poden reparar però sí compensar en certa mesura.

Contràriament als danys patrimonials, que afecten directament a l’esfera econòmica, els danys morals són de molt difícil valoració. Per això es diu que més que “indemnitzats” han de ser “reparats”o “objecte de satisfacció”.

Un exemple de danys morals seria l’honor professional d’un arquitecte o l’honor mercantil d’un empresari. Un article a la premsa, un escrit a Internet, desprestigiant un determinat professional, o el producte d’una empresa pot fer baixar molt les vendes i, a més, fer perdre la confiança del consumidor per a sempre més. Una indemnització pels danys econòmics demostrables no seria suficient sinó que es podria demanar també una reparació per danys morals.


Un exemple diferent podria ser un cas d’accident de circulació en que un noi jove, a conseqüència de les lesions patides, veu truncada una carrera esportiva que, segons tot indicava, tenia base per esdevenir de primer nivell. A part de la indemnització per la incapacitat, seqüeles, etc. podria reclamar una compensació per danys morals basant-se en aquesta expectativa de futur (sempre degudament demostrada).

divendres, 9 d’octubre de 2015

Perits (Vocabulari jurídic)

Vull dedicar uns dies a fer unes entrades breus sobre vocabulari jurídic a fi d'explicar algunes paraules o conceptes que moltes vegades hem sentit però que potser no coneixem bé el seu significat.

Els perits: Un perit és una persona especialista en determinats temes al que el Jutge demana que doni la seva opinió com a expert sobre els fets dels que s'està discutint en un judici. Normalment es tracta d'una persona natural (un home o una dona) però, excepcionalment, pot ser una persona jurídica (una empresa, una acadèmia...)


Els coneixements als que fem referència poden ser tant científics com artístics, tècnics o pràctics. I és que la paraula pericia vel del llatí peritia que és la habilitat, coneixements i experiència en determinada matèria. Els temes sobre els que se'ls pot consultar són, per tant, moltíssims, per exemple, valorar si un quadre és autèntic o no, si un edifici tenia els fonaments prou profunds, si la signatura que figura en un xec és autèntica o falsa, si el motor d'un cotxe ha sofert sabotatge, quina causa ha pogut iniciar un incendi, etc.


La intervenció d'un perit pot ser a instància de part o bé feta per designació judicial (llavors es fa per sorteig en presència del Secretari del Jutjat, entre una llista de professionals de cada especialitat de les que disposa el Jutjat i que es demanen cada any als Col·legis professionals).

Abans d'emetre la seva opinió mitjançant un informe (un dictamen raonat), els perits han de manifestar sota jurament dir la veritat i actuar de forma objectiva. Si incomplissin els seus deures podrien incórrer en sanció penal. L'informe pericial té valor de prova dins del judici, però la valoració d'aquesta prova és discrecional per part del jutge (pot fer-ne cas o no)

També podem parlar de perits "percipiendi", als quals tan sols se'ls demana un coneixement (com  és el cas d'un intèrpret) i de perits "deducendi" quan ja es demanen valoracions i emissió del dictamen al que hem fet referència.