Pensió de viduïtat i parella de fet

Una recent sentència del Tribunal Suprem (STS, Sala 4ª del Social, 9 de febrer de 2015) ha establert que, pel reconeixement de la pensió de viduïtat a les parelles de fet, és necessari que hagi existit una convivència estable i ininterrompuda durant cinc anys i la inscripció en el registre de parelles de fet o la constitució de la parella de fet en document públic amb una antelació mínima de dos anys a la data de la mort (fet causant).

De fet aquest criteri ja recull el que estableix, si bé potser d’una manera més confusa, l’article 174.3 de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS). Aquests requisits també havien estat considerats imprescindibles en diverses sentències dictades pel Tribunal Constitucional (la més rellevant potser la STC 45/2014, de 7 d’abril).

Així doncs, ens trobem amb dues exigències diferents: una de caràcter material, que es refereix a la convivència com a parella de fet estable durant un període mínim de cinc anys immediatament anteriors a la data de la mort del causant; i una altra de caràcter formal, “ad solemnitatem”, que consisteix en la verificació de que la parella s’ha constituït com a tal davant el Dret i dotada amb la mateixa relació d’afectivitat a la conjugal amb dos anys d’antelació al fet de la mort. I tot això presidit per un pressupost previ de tipus subjectiu: que no tinguin un vincle matrimonial subsistent amb una altra persona.

El requisit formal consisteix en la inscripció en el registre de parelles de fet existents en les Comunitats Autònomes o Ajuntaments del lloc de residència o la constitució com a parella de en document públic (formalitzat davant Notari).

En el cas concret del que s’ocupa aquesta sentència, no es considera suficient el fet que la parella hagués conviscut ininterrompudament durant 44 anys, haver tingut dos fills en comú, disposar de llibre de família comú, estar empadronats en el mateix domicili ni aparèixer com a parella de fet en una escriptura de compravenda, ja que falta el requisit formal d’inscripció en registre o constitució de la parella en document públic.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas

Advocat

Reus

Sobre la custòdia compartida

Una recent sentència del Tribunal Suprem estableix que les divergències raonables entre els pares no impedeixen la custòdia compartida del menor.

La sentència en revoca una altra dictada per l’Audiència Provincial de Sevilla que va concedir la custòdia a la mare per entendre que existia un important nivell de conflictivitat i tensió en la parella que feia deduir que la custòdia compartida no seria una solució sinó un “semillero de problemas” i que judicialitzaria la vida dels litigants incidint negativament en l’estabilitat del menor. Circumstàncies tals com discrepàncies pel que fa a l’escolarització del menor i el fet de que la dona hagués estat condemnada per una falta de coaccions després de que el marit hagués denunciat el canvi del pany de la vivenda familiar, van ser considerades com a proves d’aquesta tensió.

El Tribunal Suprem considera que els motius esgrimits per l’Audiència Provincial no són de l’entitat suficient com per entendre que la relació entre ambdós cònjuges suposi un enfrontament tal que impossibiliti totalment el diàleg. La condemna per coaccions de la mare no suposa cap demèrit pel pare (que és el qui recorre en cassació) i les discrepàncies sobre el col·legi del menor i les seves conseqüències suposa una divergència raonable.

En definitiva, l’existència de desacords entre els pares, sempre que siguin raonables, no impossibilita el règim de la custodia compartida, essent aquest el desitjable perquè fomenta la integració del menor amb els dos progenitors, sense desequilibris, evita el “sentiment de pèrdua”, no qüestiona la capacitat dels pares i té en compte la cooperació d’aquests en benefici del menor.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas

Advocat

Reus

Reclamacions per responsabilitat patrimonial de l'Administració (II)

Com deia al darrer post, un dels casos més comuns en els que es pot reclamar a l'Administració per danys causats és quan es produeix alguna lesió a conseqüència d'una caiguda en una vorera pel mal estat de conservació en que es trobi aquesta.

L'Administració competent en aquesta matèria és la local doncs la pavimentació de les vies públiques per garantir que el trànsit de vehicles i de persones sigui segur és competència dels municipis, o sigui, de l'Ajuntament.

La Llei reguladora de les bases de règim local diu que les entitats locals han de respondre directament dels danys i perjudicis causats als particulars en els seus bens i drets com a conseqüència del funcionament dels serveis públics.../... en els termes establerts a la legislació general sobre responsabilitat administrativa.

Com reclamar?

Doncs bé, hem de saber que abans de poder arribar a la via judicial (el que diríem coloquialment "portar a l'Administració als Tribunals") s'ha de tramitar un expedient administratiu, la reclamació prèvia administrativa. O sigui, reclamar primer directament a l'Administració.

S'ha de presentar un escrit en el que s'especifiquin les lesions produïdes i la relació de causalitat entre aquestes i el funcionament del servei públic. També s'ha de fer, si és possible, una avaluació econòmica dels danys. S'hauran d'aportar elements de prova que permetin demostrar el mal estat de la vorera el dia de l'accident mitjançant fotografies, atestat de la policia i testimonis, així com documents que provin el dany, com comunicat mèdic, informe d'urgències, informe de rehabilitació, etc.

El termini és d'un any des de que es van produir els fets. Si els danys tenen caràcter físic o psíquic, el termini comença a comptar des de que es produeix la curació o des del moment en que es determini quines són les seqüeles

La reclamació s'ha de presentar amb una còpia a l'Ajuntament, al registre, on ens segellaran l'escrit amb la data de presentació. També es pot enviar per correu certificat amb avís de rebuda.

L'Administració dictarà una resolució sobre la nostra reclamació, però  si no hi hagués una resolució expressa s'entén que hi ha hagut el que s'anomena "silenci administratiu" i, en aquest cas, aquest silenci té un valor "negatiu" com si hi hagués hagut una resolució en la que no ens haguessin donat la raó, o sigui que s'entén que la nostra sol·licitud d'indemnització ha estat desestimada. Llavors ja podem posar un recurs de reposició davant la pròpia Administració o acudir ja a la Via judicial (jurisdicció del contenciós-administratiu).

Si arribem a la Via judicial ja és necessària la intervenció d'advocat i de procurador i llavors, davant dels Jutjats i Tribunals, l'Administració serà ja només una part (en aquest cas la part demandada).

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas

Advocat

Reus

Reclamacions per responsabilitat patrimonial de l'Administració (I)

Com ja he explicat altres  vegades, quan una persona, ja sigui física (humana) o jurídica (empresa, societat, ens públic...) ocasiona un dany a una altre, tant si és de forma intencionada com si no, neix una responsabilitat a càrrec del causant del dany consistent en una obligació de reparació, de compensació econòmica.

Aquesta obligació de reparació, quan correspon a organismes i institucions públiques es denomina “Responsabilitat patrimonial de l’Administració” i pot ser de l’Administració de l’Estat, de les Comunitats Autònomes, de l’Administració local, entitats de Dret públic, etc.

La legislació administrativa es refereix a la responsabilitat de l’Administració en aquests termes “Els particulars tindran dret a ser indemnitzats per les Administracions públiques corresponents, de tota lesió que pateixin en qualsevol dels seus bens o drets, excepte en casos de força major, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics” (Art. 139.1 LRJAP-PAC) (1)

A més, la Llei General per a la Defensa de Consumidors i usuaris estableix com a dret bàsic d’aquests “la indemnització o reparació dels danys i perjudicis soferts”.

Afegirem també que aquesta responsabilitat és objectiva: o sigui, existeix tant si el dany ha estat causat per una mala pràctica com per un error, per un descuit (tan sols no es tenen en compte els casos de força major) quan es donin els següents requisits:

1.- Que s’hagi produït una lesió en els nostres bens o drets.

•  Que el ciutadà no tingui el deure de suportar aquest dany
•  Ha de ser una lesió efectiva, un dany real, no una “possibilitat”.
•  Que pugui ser valorada econòmicament.
•  Una lesió individualitzada: Que pugui identificar-se a una persona o grup de persones determinades com a afectades.

2.- Que el dany es pugui atribuir a l’Administració, o sigui, causat per un servei públic I, insistim una vegada més, el mal pot passar tant quan el funcionament de l'administració hagi estat:

• Normal: Tot i tenint un funcionament regular, sense que hi hagi cap incumpliment de deures, els danys es produeixen com a conseqüència de riscos propis de l'activitat.
• Anormal: Hi ha hagut una actuació incorrecta de l'Administració per prestar el servei de forma deficient.

3.- Que existeixi una relació causa-efecte entre la conducta de l'Administració i el dany que s'ha produït. Es poden donar diferents situacions en les que existeixi part de culpa del ciutadà, però això no exclou el deure d'indemnitzar de l'Administració, tot i que sí pot representar una reducció en la quantia indemnitzatòria

De moment, per no fer-ho massa llarg, ho deixo aquí. En el proper post veurem un supòsit pràctic bastant freqüent: la responsabilitat de l'Administració per caigudes degudes al mal estat de les voreres.

*****************************************
(1) Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas

Advocat

Reus

Indemnitzacions per mort en accident

Un dels drames més grans de la nostra societat és, sense dubte, la tragèdia que suposen les morts derivades d’accident de circulació. Per moltes campanyes que es facin demanant seny i intentant fer prendre consciència als conductors dels perills reals de determinades actituds i imprudències, mai són suficients i són molts els que pensen que a ells mai els hi passarà res...

Com a continuació dels posts anteriors, aquest està exclusivament centrat en les indemnitzacions bàsiques per mort. Com veureu en les taules annexes, la resolució que correspon als accidents ocorreguts durant l’any 2013, estableixen unes indemnitzacions que tenen en compte diversos factors: si la víctima té cònjuge o no en té, si té fills o no, si aquests fills són majors o menors d’edat, si la víctima té ascendents, si aquests conviuen amb la víctima o no, si la víctima té tan sols germans, etc. És a dir, que la Llei contempla tota la casuística que es pot presentar en un d’aquests fets.

Per altra banda, com podeu veure a la Taula II també es tenen en compte uns percentatges d’augment sobre les indemnitzacions bàsiques que corresponguin tenint en compte una sèrie de circumstàncies: els ingressos anuals de la víctima, circumstàncies familiars especials (com per exemple una discapacitat física o psíquica del perjudicat/beneficiari), si la víctima era fill únic, si al accident moren els dos pares amb fills menors d’edat, si la víctima estava embarassada i perd el fill a conseqüència de l’accident, etc.

Bé, tot això us pot resultar molt feixuc, però la casuística és prou complerta per tenir en compte la majoria de supòsits que es poden plantejar.

I, responent a una pregunta al post anterior, s’ha de dir que les resolucions que anualment publica la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones per a la valoració dels danys i perjudicis causats en accidents de circulació tenen una aplicació analògica a altres danys i perjudicis causats per altres tipus de supòsits (accidents de treball, responsabilitat patrimonial de l’Administració, responsabilitat civil general, etc.) Clar que sempre, arribats als Tribunals, en aquests darrers casos, la part reclamant pot argüir que aquests barems s’han d’aplicar tan sols a accidents de circulació i pretendre indemnitzacions més altes. (Bé, això pot passar en tots els supòsits). Però del que no hi ha dubte és que aquests barems suposen un instrument molt útil tant pel que fa a les transaccions amistoses com pels Jutges a l’hora de dictar sentència i, de fet, és el que s’aplica de manera molt majoritària.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas

Advocat

Reus

Què em toca cobrar? (II)

Continuant amb el post anterior (en el que ja es varen indicar quines eren les quantitats per dies d’incapacitat temporal) els barems estableixen també altres quantitats pel que fa a casos de mort, incapacitats parcials, totals o absolutes, grans invàlids, ajuts per adequació de la vivenda d’un incapacitat, perjudicis morals als familiars, etc.

Des de l’any 1995, la llei estableix unes puntuacions per a cada tipus d’incapacitat permanent, és a dir, per les seqüeles. Normalment s’estableix un mínim i un màxim per a cada tipus de lesió.

Per exemple, és molt habitual que d’un accident de circulació se’n derivi una cervicàlgia, si aquesta és lleu la puntuació va d’un a cinc punts. (Els punts exactes dependran de si es considera de grau mínim, mitjà o màxim dins de la seva consideració com a lleu). A més, aquest tipus de lesió pot comportar uns seixanta dies d’incapacitat total per la feina o vida habitual de la persona.

Quina indemnització li correspondrà al lesionat de l'exemple?

- Pel que fa als dies d’incapacitat hauríem de multiplicar els 60 dies pels 58,24 Eur/dia (segons el barem de 2013 que vàrem posar al post anterior)

- Pel que fa a les seqüeles, a la mateixa resolució es publica el valor en Eur. que, per cada punt de seqüela, tindrà el perjudicat segons la seva edat. Suposant que, pel metge forense, o per altres mitjans, s’estableixi que la seqüela és de grau mig (per exemple, dos punts) i que el lesionat tingui 25 anys, el valor per cada punt és de 809,25 Eur.

És a dir, que el valor del punt no és sempre igual,  és més alt quan més jove és el lesionat i quant més alt sigui el número total de punts a valorar.

Així doncs, el mateix cas que hem vist però, en una persona de 58 anys, pel que fa a la indemnització per dies de baixa no hi hauria variació però sí pel que fa al valor per cada punt de seqüela que seria de 684,67 Eur.

Però si  la persona de 25 anys, a més de la cervicàlgia, tingués altres seqüeles que suposessin, per exemple, una valoració de 13 punts, el valor per punt seria de 1.024,15 Eur.

Mentre que pel subjecte de 58 anys, en cas de seqüeles per 13 punts el valor per punt seria de 787,51 Eur.

Us deixo còpia del barem per si voleu calcular alguns exemples.

En propers posts anirem explicant altres casos i exemples, per exemple les indemnitzacions per mort.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas

Advocat

Reus

Què em toca cobrar? (I)

Quan una persona ha estat víctima d’un accident de circulació, un cop passat el moment de l’estupor inicial i de l’alleujament del dolor sofert, es preguntarà de quina manera podrà ser compensada pels perjudicis soferts. La manera més fàcil i directa ha de ser, evidentment, consultar a la seva asseguradora perquè li indiqui els passos a seguir.

De totes formes, convé saber que cada any, cap els mesos de gener o febrer, el Ministerio de Economía y Competitividad publica al BOE una resolució per la que la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones estableix les quanties indemnitzatòries per mort, lesions permanents (seqüeles) i incapacitat temporal en que es valoren els danys i perjudicis soferts per les víctimes en accidents de circulació.

Aquests barems són de normal i general aplicació, tant pel que fa a les transaccions amistoses i extrajudicials entre particulars i companyies com pel que fa a les quantitats indemnitzatòries que els jutges apliquen quan l’assumpte ha arribat a judici.

A tall d’exemple, en accidents ocorreguts durant l’any 2013:

- La indemnització per dia d’hospitalització és de 71,63 Eurs.,
- Per dies impeditius, és a dir, dies de baixa en que la víctima ha estat incapacitada per la seva ocupació, feina o activitat habitual, la quantitat a percebre serà de 58,24 Eurs. (Sovint es creu que aquesta segona quantitat només la poden percebre els assalariats, quan també la poden rebre jubilats, mestresses de casa, aturats, estudiants, etc. que hagin vist impossibilitada la seva vida habitual.)
- I, finalment, en els casos en que la incapacitat no hagi estat del tot impeditiva, la quantitat a percebre serà de 31,34 Eurs. (per exemple, persones que han pogut continuar treballant però que han estat fent rehabilitació o les seves molèsties no han desaparegut del tot)

Un apartat especial mereix el de la incapacitat permanent, és a dir les seqüeles, que també anualment es va revisant. S'estableix una puntuació per a cada tipus de seqüela i una indemnització per a cada persona, segons la seva edat i la puntuació total de seqüeles. En un proper post aprofundiré més en aquest tema.

Aquests barems també estableixen les corresponents indemnitzacions per mort i els diversos graus d’invalidesa que es puguin produir, així com també els factors de correcció que es poden aplicar atenent a la situació econòmica de la víctima, familiars que en depenen, etc.

Benzema i la multa de 18.000 Eur

Avui faré un post una mica diferent, un petit parèntesi entre els altres escrits més “seriosos”. Parlarem d’un cas real però amb un punt d’anecdòtic.

Fa unes setmanes, els mitjans de comunicació publicaven la notícia que el jugador del Real Madrid, Karim Benzema, havia estat condemnat a vuit mesos de privació del carnet de conduir i a una multa de 18.000 Euros per un delicte contra la seguretat en el tràfic i és que el futbolista francès gairebé doblava la velocitat permesa (anava a 194,4 Km./h per la M-40 quan el màxim autoritzat és de 100 Km/h.)

Del diari Sport

Probablement molts de nosaltres, en llegir la notícia, vàrem pensar que 18.000 Euros per a ell no és res... Ara bé, i si ens caigués a nosaltres una multa així? Ens semblaria una barbaritat!... Tothom pot ser castigat amb una quantia com aquesta?

Els delictes contra la seguretat vial es troben regulats a l'article 379 i ss. del Codi Penal. Concretament, la majoria d'infraccions que, de manera genèrica, podem considerar com "imprudència temerària" i els de conducció de vehicle a motor o ciclomotor sota els efectes de drogues o begudes alcohòliques es tipifiquen a l'article 379.

Aquest article, a l'apartat 1r estableix que la conducció a velocitat superior en 60 km. en via urbana o 80 en via interurbana pot comportar una pena de presó de 3 a 6 mesos o multa de 6 a 12 mesos o treballs en benefici de la comunitat de 31 a 90 dies, però sempre amb privació del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotors per un temps d'un a quatre anys. Amb les mateixes penes serà castigada la conducció sota els efectes de begudes alcohòliques o drogues. Sobre aquest punt en concret ja em referiré en un post més endavant.

El que convé saber és que rarament s'imposa la pena de presó, però de la multa i privació del permís o del dret a conduir no se'n lliura ningú (sempre que hi hagi condemna, és clar).

A més el Judici Ràpid (al que també ens referirem en altres escrits) i que és el que correspon en aquests casos, estableix que la conformitat amb els fets per part del conductor comportarà una reducció d'un terç de la condemna. Exemple pràctic: És molt habitual que els Fiscals sol·licitin una pena de privació del dret a conduir d'un any que, amb la conformitat, quedarà reduïda a vuit mesos (com veiem en aquest cas d'en Benzema) I la multa (aplicant el grau mínim) pot passar de sis a quatre mesos.

I què significa una "multa de quatre mesos"? Doncs bé, que per cada dia de multa s'aplica una quota en Euros i aquesta quota estarà determinada en funció als ingressos que acrediti el responsable dels fets. Un cas habitual és aplicar una multa de 2 Euros per dia; per tant, 4 mesos de multa serien 240 Euros. Aquesta seria una multa que podríem considerar mínima. (També s'ha de saber que és possible sol·licitar el pagament fraccionat de la multa)

Així doncs, en el cas d'en Benzema està ben clar que s'han tingut en compte els seus ingresos i que, a la majoria de nosaltres, en un cas similar, mai se'ns aplicaria una sanció pecuniària d'aquesta quantia. De totes maneres, el que hem de fer és ser responsables quan tenim el volant a les mans.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas

Advocat

Reus