Situació del despatx a Reus

divendres, 26 de juny de 2015

La Llegítima (Dret successori)

Segur que en alguna ocasió, parlant de testaments i herències, heu sentit a dir una frase tipus “A Fulanet només li va tocar la llegítima...”

La Llegítima és com una “limitació” que fa la llei a la possibilitat de disposar lliurement de tot el nostre patrimoni en un testament. Jo no puc decidir que el dia que em mori vull que tot el que és meu passi a la persona X. He de respectar “el dret a la llegítima”.


És un tema una mica complicat, per tant veurem només els punts més importants:

La institució de la llegítima es troba regulada des de l’article 451-1 fins el 451-27 del Codi Civil de Catalunya.

- Què és? La llegítima dóna a determinades persones el dret a obtenir en la successió del causant (o sigui, en l’herència del difunt) un valor patrimonial que aquest pot atribuir a títol d’institució hereditària, llegat, donació o de qualsevol altra manera (art. 451-1 CCCat).

- Qui són legitimaris? Ho són tots els fills del causant per parts iguals. Els fills premorts, els desheretats justament, els declarats indignes i els absents són representats per llurs respectius descendents (o sigui els néts dels difunt) per estirps (art. 451-3 CCCat).

Si el causant no té descendents que l’hagin sobreviscut, són legitimaris els progenitors per meitat. Aquests no tindran dret a llegítima si el causant té descendents però han estat desheretats justament o declarats indignes. Si només sobreviu un progenitor li correspon el dret de llegítima íntegrament (art. 451-4 CCCat).


El cònjuge vidu no té la condició de legitimari en el dret civil de Catalunya.

- Quantia i còmput. La quantia de la llegítima a Catalunya és la quarta part de la herència. Es pren com a quantitat base la que resulta d’aplicar les següents regles:

Es parteix del valor que els béns de l’herència tenen en el moment de la mort del causant, deduint els deutes i les despeses de darrera malaltia, de l’enterrament o de la incineració. Al valor líquid resultant, cal afegir-hi el dels béns donats o alienats per un altre títol gratuït (sense rebre diners a canvi) pel causant en els deu anys precedents a la seva mort. (art. 451-5 CCCat).

De tot això en podríem treure una fòrmula:

Valor total de la Llegítima = [(patrimoni del difunt - deutes - despeses última malaltia i funeral o incineració)] + donacions fetes els darrers 10 anys] : 4

Posem un exemple senzill:

- El difunt tenia un compte amb 8.000 Eur, i un pis valorat en 100.000 Eur.
- El difunt havia demanat un crèdit i el deute a la seva mort era de 10.000
- Les despeses de la darrera malaltia i el funeral van ser de 6.000 Eur.
- Dos anys abans de morir va regalar les joies que havia heretat de la seva mare a unes cosines. El valor de les joies era de 4.000 Eur.


Apliquem la fórmula:

100.000 + 8.000 – 10.000 – 6.000 + 4.000 = 96.000 (fem el 25% o sigui, dividim entre 4)

El valor TOTAL de la llegítima seria 24.000 Eur. Si s'hagués de repartir entre dos germans, per exemple, doncs 12.000 per cadascú.

divendres, 19 de juny de 2015

Actuacions judicials.- Dies i hores hàbils

La regulació dels dies i hores hàbils per a la pràctica d’actuacions judicials es troba a l’article 130 i següents de la Llei d’Enjudiciament Civil i també de manera general a la Llei Orgànica del Poder Judicial.

Efectivament diu l’article 130 de la Ll.E.C. que les actuacions judicials s’hauran de practicar en dies i hores hàbils. I que a efectes processals es consideren inhàbils els dissabtes, els diumenges i els dies 24 i 31 de desembre, els dies que siguin festius a efectes laborals a tot l’estat i a les respectives comunitats autònomes i localitats. També seran inhàbils tots els dies del mes d’agost.


Per hores hàbils, s’entén les que van les que van de les vuit del matí a les vuit dels vespre, excepte si la llei per alguna actuació concreta disposa d’una altra cosa. També es podran habilitar per part dels Tribunals els dies i hores inhàbils si alguna causa urgent ho requereix.


Pel que fa als terminis de les actuacions establertes en un procediment judicial, s’hauran de practicar dins dels terminis establerts per cadascuna (art. 132). Els terminis comencen a comptar des del dia següent a l’acte de comunicació del que la Llei faci dependre l’inici (per exemple la notificació d’una sentència, una interlocutòria o un requeriment).

Curiosament el legislador, coneixedor de la inveterada costum llatina de deixar-ho tot pel darrer dia, estableix en l’article 135, el que els professionals del sector coneixem com a dia de gràcia. En aquest precepte s’estableix que pel que fa a la presentació d’escrits subjectes a termini, aquesta es podrà efectuar fins a les quinze hores del dia hàbil següent al del venciment del termini.

Finalment, només dir que pel que fa a les actuacions penals, els dissabtes i diumenges es consideren hàbils en el període d’instrucció de la causa (encara que això també ho discuteixen alguns autors i professionals)