Situació del despatx a Reus

dilluns, 29 d’abril de 2013

Què em toca cobrar? (I)


Quan una persona ha estat víctima d’un accident de circulació, un cop passat el moment de l’estupor inicial i de l’alleujament del dolor sofert, es preguntarà de quina manera podrà ser compensada pels perjudicis soferts. La manera més fàcil i directa ha de ser, evidentment, consultar a la seva asseguradora perquè li indiqui els passos a seguir.

De totes formes, convé saber que cada any, cap els mesos de gener o febrer, el Ministerio de Economía y Competitividad publica al BOE una resolució per la que la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones estableix les quanties indemnitzatòries per mort, lesions permanents (seqüeles) i incapacitat temporal en que es valoren els danys i perjudicis soferts per les víctimes en accidents de circulació.

Aquests barems són de normal i general aplicació, tant pel que fa a les transaccions amistoses i extrajudicials entre particulars i companyies com pel que fa a les quantitats indemnitzatòries que els jutges apliquen quan l’assumpte ha arribat a judici.


A tall d’exemple, en accidents ocorreguts durant l’any 2013:

- La indemnització per dia d’hospitalització és de 71,63 Eurs.,
- Per dies impeditius, és a dir, dies de baixa en que la víctima ha estat incapacitada per la seva ocupació, feina o activitat habitual, la quantitat a percebre serà de 58,24 Eurs. (Sovint es creu que aquesta segona quantitat només la poden percebre els assalariats, quan també la poden rebre jubilats, mestresses de casa, aturats, estudiants, etc. que hagin vist impossibilitada la seva vida habitual.)
- I, finalment, en els casos en que la incapacitat no hagi estat del tot impeditiva, la quantitat a percebre serà de 31,34 Eurs. (per exemple, persones que han pogut continuar treballant però que han estat fent rehabilitació o les seves molèsties no han desaparegut del tot)

Un apartat especial mereix el de la incapacitat permanent, és a dir les seqüeles, que també anualment es va revisant. S'estableix una puntuació per a cada tipus de seqüela i una indemnització per a cada persona, segons la seva edat i la puntuació total de seqüeles. En un proper post aprofundiré més en aquest tema.

Aquests barems també estableixen les corresponents indemnitzacions per mort i els diversos graus d’invalidesa que es puguin produir, així com també els factors de correcció que es poden aplicar atenent a la situació econòmica de la víctima, familiars que en depenen, etc.

dilluns, 15 d’abril de 2013

Benzema i la multa de 18.000 Eur

Avui faré un post una mica diferent, un petit parèntesi entre els altres escrits més “seriosos”. Parlarem d’un cas real però amb un punt d’anecdòtic.

Fa unes setmanes, els mitjans de comunicació publicaven la notícia que el jugador del Real Madrid, Karim Benzema, havia estat condemnat a vuit mesos de privació del carnet de conduir i a una multa de 18.000 Euros per un delicte contra la seguretat en el tràfic i és que el futbolista francès gairebé doblava la velocitat permesa (anava a 194,4 Km./h per la M-40 quan el màxim autoritzat és de 100 Km/h.)

Del diari Sport

Probablement molts de nosaltres, en llegir la notícia, vàrem pensar que 18.000 Euros per a ell no és res... Ara bé, i si ens caigués a nosaltres una multa així? Ens semblaria una barbaritat!... Tothom pot ser castigat amb una quantia com aquesta?

Els delictes contra la seguretat vial es troben regulats a l'article 379 i ss. del Codi Penal. Concretament, la majoria d'infraccions que, de manera genèrica, podem considerar com "imprudència temerària" i els de conducció de vehicle a motor o ciclomotor sota els efectes de drogues o begudes alcohòliques es tipifiquen a l'article 379.

Aquest article, a l'apartat 1r estableix que la conducció a velocitat superior en 60 km. en via urbana o 80 en via interurbana pot comportar una pena de presó de 3 a 6 mesos o multa de 6 a 12 mesos o treballs en benefici de la comunitat de 31 a 90 dies, però sempre amb privació del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotors per un temps d'un a quatre anys. Amb les mateixes penes serà castigada la conducció sota els efectes de begudes alcohòliques o drogues. Sobre aquest punt en concret ja em referiré en un post més endavant.

El que convé saber és que rarament s'imposa la pena de presó, però de la multa i privació del permís o del dret a conduir no se'n lliura ningú (sempre que hi hagi condemna, és clar).

A més el Judici Ràpid (al que també ens referirem en altres escrits) i que és el que correspon en aquests casos, estableix que la conformitat amb els fets per part del conductor comportarà una reducció d'un terç de la condemna. Exemple pràctic: És molt habitual que els Fiscals sol·licitin una pena de privació del dret a conduir d'un any que, amb la conformitat, quedarà reduïda a vuit mesos (com veiem en aquest cas d'en Benzema) I la multa (aplicant el grau mínim) pot passar de sis a quatre mesos.

I què significa una "multa de quatre mesos"? Doncs bé, que per cada dia de multa s'aplica una quota en Euros i aquesta quota estarà determinada en funció als ingressos que acrediti el responsable dels fets. Un cas habitual és aplicar una multa de 2 Euros per dia; per tant, 4 mesos de multa serien 240 Euros. Aquesta seria una multa que podríem considerar mínima. (També s'ha de saber que és possible sol·licitar el pagament fraccionat de la multa)

Així doncs, en el cas d'en Benzema està ben clar que s'han tingut en compte els seus ingresos i que, a la majoria de nosaltres, en un cas similar, mai se'ns aplicaria una sanció pecuniària d'aquesta quantia. De totes maneres, el que hem de fer és ser responsables quan tenim el volant a les mans.

dimarts, 9 d’abril de 2013

La prescripció (penal)

Tot el que vàrem dir la setmana passada entra dins de la Jurisdicció civil, però també és necessari saber que, si volem dirigir-nos a la Jurisdicció penal, cosa que només podrà ser en el cas que s’hagin produït lesions, (i que normalment acabarà en un Judici de Faltes) el termini de prescripció per interposar denúncia, és de sis mesos des dels fets, o –com hem dit abans pel cas civil- des de que les lesions puguin quedar definitivament establertes, segons diu l’article 131.2 del Codi Penal vigent a tot l’Estat.

De totes formes, si deixem transcórrer els sis mesos sense interposar denúncia, no passa res, ja que encara disposem de la possibilitat de reclamar per tot tipus de perjudicis que s’hagin produït en la via civil. És més, si les lesions són de certa importància o gravetat, el procediment civil ofereix més garanties al perjudicat.


Normalment, la interposició d’una denúncia penal és recomanable quan el període d’incapacitat no hagi estat massa llarg i les possibles seqüeles (si existeixen) no siguin de gran consideració. I és que l’informe que haurà de emetre el metge forense moltes vegades es pot quedar curt en relació als perjudicis als que creiem que tenim dret. En canvi, si els períodes d’incapacitat estan ben detallats i les lesions permanents ben definides és més difícil que això es pugui produir.

A part de tot això, no hem d'oblidar que sempre tenim la possibilitat d’esgotar la reclamació extrajudicial (mitjançant la negociació amb la companyia asseguradora per arribar a un acord) i així evitar-nos el plet. O sigui, si l'asseguradora, un cop estudiat tot l'expedient, fa una oferta econòmica i la part perjudicada està d'acord, llavors, evidentment, ja no hi haurà cap tipus de judici. En cas que l'acord entre companyia i perjudicats arribi quan ja haguessin estat interposades denúncia penal o demanda civil es comunica aquest acord al Jutjat i el procediment s'arxiva.

En propers articles aprofundiré una mica més sobre les característiques dels tipus de procediment, tant civil com penal, que es poden derivar en les reclamacions judicials per accidents de circulació.

També us animo a que, si teniu alguna pregunta concreta, la poseu als comentaris i intentaré resoldre els vostres dubtes.

dilluns, 1 d’abril de 2013

La prescripció (civil)

La prescripció suposa l’extinció del dret a exercitar les pretensions o accions legals de les que disposem davant d’altri pel transcurs del temps; és a dir, que passats els terminis establerts a la llei sense haver exercitat els nostres drets, ja no és possible accedir als Tribunals per aquella causa.

El Codi civil estableix quan prescriu l’exercici de les diferents accions legals.


Centrant-nos en la anomenada Responsabilitat civil extracontractual derivada de culpa o negligència (que és la que correspon a les reclamacions per danys i perjudicis derivats d’accidents de circulació, tema principal d’aquest blog), l’article 1.968 del Codi civil (Dret comú) estableix el termini de prescripció d’un any.

Ara bé, des de l’entrada en vigor de la Llei catalana 29/2002 de 30 de desembre, a Catalunya el termini és de tres anys, sempre que demandant, demandat (o ambdós) tinguin el seu domicili a Catalunya.

Però... des de quina data començarà a transcórrer aquest termini? En general la data d’inici serà aquella en la que es varen produir els fets (data de l’accident) però, com en tot, sempre hi ha excepcions: per exemple, en els casos en que s’han produït lesions, abundant jurisprudència entén que la data d’inici serà aquella en que les lesions ja han quedat definitivament establertes (tant si hi ha seqüeles com si no) o aquella en que els perjudicis en general ja es puguin determinar exactament.

Què passa si, arribat el termini de tres o un any, no estem en condicions de poder interposar la corresponent demanda civil? (Potser ens falta algun informe mèdic, o algunes seqüeles encara no s’han pogut determinar doncs el lesionat encara està fent rehabilitació) En aquests casos, la Llei permet interrompre la prescripció, és a dir, quan falti poc per arribar a la data de prescripció és convenient manifestar de manera extrajudicial la nostra voluntat de voler reclamar mitjançant, per exemple, burofax, telegrama, carta certificada amb avís de rebuda, etc. A partir de la data d'aquests, el termini començarà a córrer de nou i pel mateix període (un o tres anys segons correspongui)

Val a dir que, malgrat que a Catalunya disposem d’aquest temps de prescripció més ampli, la inèrcia de tants anys fa que, per “curar-nos en salut”, els lletrats acostumem a interrompre la prescripció com si el termini fos d’un any.

Bé, fins aquí el que fa referència la prescripció a l'àmbit civil. Per no fer un post massa llarg, la prescripció penal la deixem per al proper escrit.