Situació del despatx a Reus

dijous, 21 de març de 2013

Denúncia i Querella, Llei d'Enjudiciament Criminal.

Tinc davant meu la Llei d'enjudiciament criminal, disposat a fer un quadre sobre les diferències fonamentals entre Denúncia i Querella i aprofito per dir-vos dues paraules d'aquesta Llei. Tal com al Codi Penal trobem el que seria el “llistat” de delictes i faltes, amb les seves característiques, agreujants, atenuants, etc. i les penes corresponents, és a la Llei d'enjudiciament criminal on tenim detallats els passos que s’han de seguir en els diferents tipus de judicis, són les anomenades “normes de procediment”. Tant la denúncia com la querella són dues formes d'iniciar un procés penal, per tant, és aquí on hem de buscar aquestes característiques.


DENÚNCIA
QUERELLA
Es pot presentar per escrit o de paraula, sense que calgui ni advocat ni procurador.
Ha de presentar-se per escrit, amb intervenció d'advocat i procurador.

Qui presenta una denúncia no té perquè intervenir en el judici.

El querellant intervindrà en el Judici.
Es poden denunciar a persones desconegudes, perquè no cal citar noms. Es denuncien uns “fets”.

La querella sempre s’ha de presentar contra una persona o persones determinades.
Un cop interposada una denúncia, aquesta ja segueix endavant, encara que el denunciant no vulgui tenir res més a veure.

Si algú que ha interposat una querella es fa enrere, el procediment s’acaba.
Procediment normal en cas de delictes públics.

Procediment normal en cas de delictes només perseguibles a instància de persona interessada.


Un petit exemple. Si jo vaig passejant pel carrer, i veig com un grup de persones cremen uns contenidors i marxen corrents, puc posar una DENÚNCIA (de fet, tinc la obligació de fer-ho) No tinc ni idea de qui són, però estic denunciant el fet i explicant el que he vist.

Diu l'art. 259 de la Llei d'enjudiciament criminal: "El qui presenciï la perpetració de qualsevol delicte públic està obligat a assabentar-ne immediatament el jutge d'instrucció, de pau, comarcal o municipal, o el funcionari fiscal més pròxim al lloc en què es trobi..."  Hi ha una sèrie d'excepcions a aquesta norma (per exemple, un pare no està obligat a denunciar el delicte d'un fill) però aquest és el principi general.

dijous, 14 de març de 2013

Demanda, Denúncia i Querella

Per tot el que portem dit en anteriors posts podria semblar certa una sensació a vegades present en moltes persones i és la idea que el Dret només és allí on hi ha el conflicte i la baralla i això no és pas així.

Al matí ens aixequem, engeguem el llum, anem al bany, ens dutxem, esmorzem: Tot això és possible perquè hem contractat els serveis de llum, aigua, gas, etc. Les normes les tenim per tot arreu. Sortim al carrer i sabem que hem de passar en verd i no podem passar en vermell. Tot això és Dret i existeix precisament amb la intenció de que les coses vagin bé.


Si vaig a una botiga a comprar-me un ordinador, el botiguer sap que me l'ha de donar en perfectes condicions i jo sé que l'he de pagar. Si tots dos ho fem així, haurem realitzat un contracte de compravenda sense cap problema.

El que passa és que el Dret també preveu què s’ha de fer quan les coses no funcionin “com ha de ser”.
- Què he de fer si, quan arribo a casa amb l’ordinador nou, m’adono que el teclat està trencat o que no hi ha els programes que m'havien dit?

S’ha de mirar d'arreglar les coses "entre les parts" (entre els interessats) però a vegades no es pot i llavors no queda més remei que iniciar un procediment judicial ("anar a judici")

A l’àmbit CIVIL (així com en el mercantil i laboral), la forma de començar un procediment judicial és mitjançant una DEMANDA. Amb la demanda posem en coneixement del Jutge l’existència del conflicte perquè dicti sentència.

A l’àmbit PENAL tenim dues vies: la QUERELLA i la DENÚNCIA.
Per entendre la diferència, hem de pensar que hi ha una sèrie de delictes o faltes que (a més de tenir unes víctimes directes) afecten a la societat en general i altres que són de caire més privat.
- Per exemple: un assassinat és evident que és quelcom que ha de ser perseguit per les autoritats, per elles mateixes (d’ofici) encara que ningú els hi demanés. A més, qualsevol persona que tingui coneixement d'un assassinat té la obligació de denunciar-ho a les autoritats.
- D’altre banda hi ha delictes més privats que afecten a persones concretes i que són elles les que han de dir si volen que siguin "perseguits" o no, com són els delictes contra l'honor (injúries i calumnies) amb la interposició de la querella.

El típic exemple de delicte perseguible perquè ho demana la part interessada mitjançant querella és el de calumnia. Si jo publico una carta al diari dient que el meu veí està implicat en una trama de corrupció urbanística i això és mentida el meu veí em podrà posar una querella per calumnia. Només ho pot fer ell.

Hi ha força diferències entre denúncia i querella, fins i tot, per exemple, en la forma en com es presenten (la denuncia pot ser verbal, la querella ha de ser necessàriament per escrit), etc. però això potser ja seria aprofundir massa en el que pretenen ser unes nocions generals. Tot i així, en una propera entrada posaré un quadre resum amb les característiques d'ambdós per mirar de deixar-ho clar.

dijous, 7 de març de 2013

Les "denúncies" civils no existeixen

Fa uns dies, escoltant les notícies per la ràdio, vaig sentir la següent errada: Deien que "La Sra. AAA", s’estava plantejant fer una denúncia penal contra la empresa BBB, a més de la denúncia civil que ja havia interposat la setmana anterior"

El locutor utilitzava la mateixa paraula: “Denúncia”, tant per parlar d'una acció civil, com d'una penal i això és una greu confusió de terminologia legal perquè les denuncies no existeixen a l’àmbit civil.

Perquè ens entenguem, seria com si en la retransmissió d'un partit de bàsquet es digués que a Navarro li han fet un “penal” o en un partit de futbol es reclamés una “personal en atac”. Cada expressió és pròpia d'un àmbit concret i, en el món del Dret, també és així.

A l'esfera del Dret Civil parlarem sempre de demandes.
Al camp del Dret Penal ens referirem a denúncies o querelles.

I ara explicaré molt breument la diferència entre àmbit civil (i, per extensió, el mateix vocabulari s'aplica al Dret mercantil, laboral) i àmbit penal i així, en el proper post, ja podré aclarir ben bé què és una demanda què és una denúncia i què és una querella.


Per dir-ho de manera fàcil, i donant tan sols una primera pinzellada, el Dret Penal és el que fa referència a delictes i faltes. I què són delictes i faltes? Doncs les infraccions previstes en la Llei (el Codi Penal). No existeixen més delictes i més faltes que els que estan específicament previstos en la Llei penal. Ningú pot ser acusat, ni jutjat ni condemnat per alguna acció u omissió que no estigui prevista a la Llei com a delicte o falta.

En canvi el Dret civil és el que regula les relacions entre persones ja sigui pel que respecta a contractes (compra-vendes, lloguers...), dret de família (matrimoni), successions (testaments...) responsabilitat civil (que ja n'hem parlat una mica), etc.


Tot això és molt, molt bàsic. És el més elemental per poder distingir què és "civil" i què és "penal", però es pot aprofundir molt i, en posteriors escrits, ja ho anirem fent